Resultats de la cerca

Nebot de Josep Tolrà de Bordas 1821-1890, eclesiàstic i historiador de la diòcesi d’Elna, fou descendent d’una antiga nissaga conflentina, que formà part de la burgesia honrada de la Catalunya del Nord Seguí la mateixa carrera d’advocat que el seu pare, a l’audiència de la capital del Conflent Collaborador com tots els erudits del temps del butlletí SASL , el seu interès per la història es desvetllà sobretot a l’entorn de Sant Miquel de Cuixà, monestir al qual dedicà l’obra St Pierre Orseolo, doge de Venise, puis bénédictin du monastère de St Michel de Cuxa, sa vie, son temps 928-987 1897,…

Desenvolupà gran part de la seva carrera a la modalitat d’escala i corda a la posició de dauer, arribant a ser un jugador de referència durant la dècada dels noranta tant en modalitat individual com formant equip amb el seu germà José Maria , Sarasol II El seu palmarès inclou sis campionats del Trofeu Individual Bancaixa 1992, 1993, 1994, 1996, 1997 i 1999, tres campionats del Circuit Bancaixa per equips 1992, 1997 i 1998 i un Campionat Nacional d’escala i corda 1992 Com a membre de la Selecció Valenciana de Pilota té un Torneig de les 5 Nacions 1993, on fou designat millor jugador i un…

A Berlín fou deixeble de la soprano Lilli Lehmann i el 1913 debutà a la Deutsche Oper de la mateixa ciutat, on romangué durant deu anys El 1923 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York interpretant el Walther de Tannhäuser , i posteriorment hi estrenà les versions americanes de Jen°ufa L Janácek i Die ägyptische Helena R Strauss, entre d’altres Entre el 1926 i el 1930 interpretà diversos personatges wagnerians al Covent Garden de Londres Fins el 1937, any de la seva retirada, aparegué assíduament a l’Òpera Bavaresa i a l’Òpera de Viena, a més d’altres teatres operístics d’arreu…

Es formà a l’orfeó de la seva vila natal i, installat a Barcelona, debutà al Teatre Tívoli amb Un ballo in maschera 1936 Posteriorment viatjà amb la companyia de J Sabater arreu d’Espanya i en 1940-42 actuà amb èxit al Gran Teatre del Liceu El 1944 es presentà al Teatro Colón de Buenos Aires i l’any següent ho feu a Rio de Janeiro De retorn a Catalunya, cantà assíduament al Liceu i el 1949 emprengué una gira per Itàlia que el dugué a Palerm, Como, Caltanissetta, Roma i Milà La temporada 1960-61 estrenà al Liceu Cabeza de dragón R Lamote de Grignon i un any més tard cantà a Bilbao Amaya J…

Fill d’una cantant d’òpera, no manifestà interès per la música fins a la seva joventut, quan ja era a la universitat estudiant econòmiques Començà els seus estudis musicals a Heidelberg i, més tard 1909, els prosseguí a Berlín sota el mestratge de Paul Juon i W Klatte Malgrat tot, fou un compositor essencialment autodidacte Entre el 1914 i el 1930 visqué retirat a Ried, una petita població Allí reuní uns quants alumnes, entre els quals Carl Orff D’altra banda, ocupà el càrrec de professor de composició a l’Acadèmia Prussiana de les Arts de Berlín, lloc en el qual romangué fins el…

Compaginà les proves de velocitat i resistència Disputà les 24 Hores de Montjuïc 1955-59 formant equip amb pilots com Enric Sirera, JR Eizaguirre i Johnny Grace, amb el qual assolí la tercera posició 1959, i diversos grans premis d’Espanya de velocitat 1957-61 El 1960 formà part de l’equip Bultaco, que establí el rècord mundial de velocitat en les 12 i en les 24 Hores en el Gran Premi de França al Circuit de Montlhéry, amb un prototip de 175 cc el Caçarècords , que aconseguí fins a cinc rècords mundials l’any del seu debut internacional Un cop retirat de les competicions…

Jugador entre el 1930 i el 1950, fou capità de l’equip espanyol de la Copa Davis, competició de la qual fou jutge àrbitre un cop retirat Com a directiu, fou secretari honorari del Reial Club de Tennis del Turó 1932-53, entitat de la qual fou el soci número 1 També fou un dels fundadors i secretari honorari de la Federació Espanyola de Tennis 1935-60 El 1930 creà el Descens del Sella, prova de piragüisme que acabaria essent internacional Ocupà la vicepresidència de la Federació Espanyola de Piragüisme, de la qual havia estat un dels impulsors Rebé la medalla al mèrit esportiu, les…

Vinculat al Club Natació Barcelona CNB, es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de 100 m papallona Nedà la prova dels 4 × 100 m estils en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 amb el relleu espanyol Posteriorment repetí els títols català i estatal amb l’equip de waterpolo del CNB, i també jugà amb la selecció espanyola Retirat de la competició, es llicencià en Educació Física per la UB i és professor de l’INEFC de Barcelona Tornà a competir com a veterà, ara al CN Mataró, i aconseguí diversos rècords estatals, europeus i mundials Especialista en Medicina de l’Educació Física i…

Base, format a les categories inferiors del Sant Josep de Badalona, disputà tres temporades la Lliga EBA amb el primer equip 1993-96 Posteriorment jugà al Gijón Baloncesto de la LEB 1996-98, i ja a l’ACB, al Forum Filatélico de Valladolid 1998-2002, al Joventut de Badalona 2002-05, al Caja San Fernando 2005-07 i al León 2007-08 La temporada 2008-09 encara jugà parcialment en diversos equips, entre els quals hi ha el Bàsquet Manresa, on assumí la funció de segon entrenador 2011-15 un cop retirat Des de la temporada 2015-16 fou entrenador del primer equip de l'Oviedo Club…

Format a la UE Santboiana, amb la qual debutà a la màxima categoria, destacà com a tercera línia i guanyà cinc Lligues 1984, 1987, 1989, 1996, 1997, la Copa del Rei 1989, 2000 i la Copa Ibèrica 1987, 1989 Fou un dels primers jugadors catalans que marxà a Nova Zelanda per jugar en un club de primera divisió, el Freyberg, encara que anteriorment havia rebutjat ofertes de la USAP i el Dax francès Fou setanta-quatre vegades internacional amb l’equip espanyol, que capitanejà i amb el qual disputà la Copa del Món 1999 Formà part del World XV, el combinat mundial que el 1999 s’enfrontà als Pumes per…