Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de l’Havana els anys quaranta tocà en diverses orquestres, entre les quals la del Club Tropicana, de la qual fou director musical uns anys, durant els quals fou també molt sollicitat com a pianista, arranjador i compositor, amb èxits com el mambo La rareza del siglo Aquests anys rebé i absorbí la influència del jazz , i el 1952 el productor Norman Granz organitzà amb ell un dels primers enregistraments de jazz afrocubà Disconforme amb la revolució i el règim que s’instaurà a Cuba, el 1960 s’exilià a Mèxic, on visqué fins el 1963, que es traslladà a Suècia, on fins els…

Fou la principal de les associacions esperantistes dels Països Catalans El seu òrgan oficial fou la revista  Kataluna Esperantisto 1910-36 Celebrà divuit congressos el primer a Sabadell, el 1910 el 1925 a Palma, el primer fora de Catalunya el darrer se celebrà el 1936 a Manresa, que incloïen sempre uns jocs florals internacionals Internaciaj Floraj Ludoj, dels quals se’n celebraren disset, amb premis per a obres originals i per a traduccions d’obres catalanes Pel seu catalanisme i la reivindicació del català, tingué dificultats amb les autoritats espanyoles, que intentaren reiteradament…

Fou una de les publicacions més populars al Principat i creà noves fórmules dins del gènere humorístic galant, imitades per altres setmanaris Fundat per Feliu Elias Apa el 25 de novembre de 1908, intentà de combinar la crítica política i social amb l’erotisme, mantenint sempre un alt nivell artístic i literari El seu catalanisme d’esquerra, juntament amb els acudits anticlericals que publicà, li donaren mala fama entre la burgesia Qualificat de pornogràfic, les dificultats econòmiques el feren abocar-se a aquesta última línia per aconseguir més lectors Abandonat per Elias i la majoria dels de…

Impresa en català, durant la seva primera etapa fou editada a entre 1908 i 1932, i en aquest període aparegueren més de 350 números Claudi Mimó i Caba , que en fou el primer director, l’orientà vers una línia típicament independentista D’una presentació més aviat luxosa, s’hi publicaven articles i comentaris d’actualitat, escrits literarris, noves de la colònia catalana i un extens noticiari de tot Catalunya L’octubre de 1923 publicà un suplement en castellà per fer propaganda de la seva línia i durant tota la Dictadura de Primo de Rivera es pronuncià favorable a Macià Entre els seus…

Líder de moviments estudiantils durant la Dictadura de Primo de Rivera, pel maig del 1925 fou expulsat de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid i confinat a Conca Organitzà i presidí 1928 la Federación Universitaria Escolar de Madrid FUE, i posteriorment 1929, el seu organisme aglutinador, el Comitè Pro Unió Federal d’Estudiants Hispans La seva detenció pel març del 1929 i la seva expulsió de la universitat provocaren greus aldarulls universitaris Confinat a Mallorca, el 1930, a la caiguda de la Dictadura, fou alliberat i estudià ciències polítiques Membre fundador d’Esquerra…

Doctor en medicina 1874, fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, a Valladolid i a València 1876 i d’higiene a Madrid 1888 Fou un actiu defensor, a València, de la vacuna anticolèrica de Jaume Ferran Membre actiu de les reials acadèmies de medicina, belles arts, ciències morals i polítiques i de la llengua de Madrid, fou un autor prolífic de treballs sobre higiene, patologia general i, especialment, terapèutica Lecciones de patología general , Tratado elemental de terapèutica, materia médica y arte de recetar , Un Curso de higiene pública , etc, camps en els quals destacà per la seva…

Constituïren els organismes bàsics del règim corporatiu paritari muntat a Espanya per la Dictadura del general Primo de Rivera a la segona etapa del règim, per decret de 26 de novembre de 1926, obra del ministre de treball, Eduard Aunós S'inspirà en el corporativisme feixista d’Itàlia i en les idees del moviment social catòlic La UGT i els socialistes participaren en els comitès paritaris en virtut del pacte tàcit de no-agressió existent entre ells i la Dictadura Malgrat les mesures repressives contra les vagues, aquesta participació, que mantingueren àdhuc després de negar-se a…

Moltes de les seves obres, importades a la península Ibèrica, contribuïren a la introducció del Renaixement Domenico Gaggini Bissone ~1425 — Palerm 1492 és, potser, el més important de la família durant una estada a Florència 1440-46 rebé la influència de Brunelleschi i de Donatello Des del 1448 féu les escultures de la capella de San Giovanni, a la catedral de Gènova Durant el període napolità 1456-58 fou influït per Francesco Laurana, i collaborà en la decoració de l’arc d’Alfons d’Aragó El 1459 es traslladà a Sicília, on treballà per a l’església de San Francesco i per a la catedral de…

Obrer estucador, ingressà a la UGT el 1890 i al PSOE el 1894, de les direccions dels quals formà part des del 1914 i el 1915, respectivament Membre del comitè de vaga del 1917, fou condemnat a trenta anys de presó però, en ésser elegit diputat per Barcelona el 1918, fou amnistiat Collaborà com a conseller d’estat amb la Dictadura de Primo de Rivera Representant de la UGT en el comitè revolucionari 1930, fou ministre de treball de la República 1931-33 i fou elegit president del PSOE 1932-35 A causa dels problemes plantejats en la collaboració governamental i dels fets d’octubre…

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…