Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
Eric M oritz von Hornbostel
Música
Musicòleg austríac.
La casa dels seus pares era un centre important de la vida musical vienesa Fill de la cantant Helene Magnus, des de ben petit rebé una excellent formació musical Abans de tenir vint anys ja destacava com a pianista i com a compositor Estudià ciències naturals i filosofia a les universitats de Heidelberg i Viena, i en aquesta darrera es doctorà en química el 1900 Posteriorment assistí a la Universitat de Berlín per estudiar psicologia experimental i musicologia, i s’interessà especialment per la psicologia del so Assistent de C Stumpf a l’Institut Psicològic des del 1905, l’any següent passà a…
saxhorn
Saxhorn baríton
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall, generalment en forma de tuba vertical, dissenyat i desenvolupat originalment per Adolphe Sax i que, construït en diferents mides, forma una extensa família (des del sopranino fins al contrabaix).
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta amb mecanismes per a modificar el so fonamental Consisteix en un tub metàllic doblegat de manera semblant a una trompeta o bé, sobretot en els instruments germànics, de forma elíptica L’embocadura gairebé sempre és situada formant un angle recte amb el pavelló, per la qual cosa sol ser tocat amb la campana en posició vertical, com el bombardí i la tuba El so és generat per la vibració dels llavis, que és recollida per un broquet metàllic de perforació hemisfèrica El cos de l’instrument és un tub de metall…
corno di bassetto

Corno di bassetto construït a Viena el 1800
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub, corbat al principi i a la campana, d’uns 110 cm, de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El corno di bassetto fou inventat cap a l’any 1760, possiblement pels Mayrhofer de Passau Baviera És un tipus de clarinet , habitualment en fa, que té una característica especial si la nota més greu d’un clarinet és la sexta inferior a la nota del seu to, en el cas del corno di bassetto la nota més greu és la mateixa que la del to de l’instrument Per tant, un clarinet en fa té com a nota…
flageolet

Flageolet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta molt semblant a una petita flauta de bec amb un nombre variable de forats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta amb conducte d’aire intern Barrejat amb d’altres formes com flajos , flaios , flageol o flageot , el nom aparegué a França al segle XII per a referir-se a una flauta de bec de tres forats, molt semblant al flabiol , que es tocava juntament amb un tamborí Durant el Renaixement, a França, s’emprà per a anomenar les flautes rectes de mida petita Fou, però, al segle XVII que prengué la seva forma definitiva, com a instrument cònic decreixent amb quatre forats en la seva part…
Christa Wolf
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
De nom de soltera Christa Margarete Ihlenfeld, era filla d’un antic militant socialista que es passà al nazisme, i ella mateixa formà part de la secció femenina de les Joventuts Hitlerianes Es llicencià en germanística el 1953 Membre del partit comunista de la RDA SED des del 1949, en 1953-62 detingué càrrecs en editorials i publicacions oficials i fou membre de l’Acadèmia de les arts de la RDA 1974 i de l’organització homònima de la RFA 1981 La seva obra tracta, sobretot, de temes humans des de la perspectiva política, especialment la tensió entre individu i autoritat que evidencia les…
Mario Monti

Mario Monti
© Consell de la Unió Europea
Economia
Política
Economista i polític italià.
Graduat a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà 1965, amplià estudis a la Universitat de Yale, i el 1969 inicià l’activitat docent universitària El 1985 s’incorporà com a catedràtic d’economia política a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà, d’on ha estat rector 1989-94 i de la qual és president des del 1994, en successió de Giovanni Spadolini A la dècada dels anys vuitanta fou en nombroses ocasions assessor del Govern italià en temes financers i vicepresident de la Banca Commerciale Italiana Del 1995 al 1999 fou comissari per al mercat intern de la Comissió Europea sota la presidència de…
bandúrria

Bandúrria valenciana del 1920
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada usat, en les seves diverses formes, des de l’Edat Mitjana.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Actualment consisteix en una caixa de ressonància piriforme amb una boca oval o rodona, amb el fons pla com les guitarres El mànec disposa d’un batedor amb trasts fixos d’alpaca i un claviller que suporta un joc de clavilles amb sistema de cargol sens fi La longitud total de l’instrument és d’uns 60 cm Les cordes, en nombre de dotze sis dobles cordes o ordres, són fixades a un cordal i alçades per un pont pla Normalment es toquen amb l’ajut d’un plectre El nom de bandúrria prové del llatí tardà pandurium , i…
virginal
Música
Instrument de corda pinçada amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat Té forma rectangular, amb el teclat encastat en l’instrument i les cordes obliqües respecte del teclat El so es produeix quan, gràcies a un mecanisme de saltadors semblant al del clavicèmbal , es posen en vibració una o més cordes tensades entre dos punts fixos Té dos ponts a la taula de ressonància, fet que contribueix a donar-li una gran sonoritat L’origen del nom encara és obscur El virginal florí especialment durant el primer Barroc, i se’n construïren per tot Europa A Itàlia presentava una…
timbal

Timbal
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat, del tipus tambor amb dues membranes.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics de dues membranes És un dels instruments de percussió més usats arreu del món, amb notable i singular presència dins el conjunt dels instruments tradicionals catalans colles de grallers o dolçainers, per exemple Hom en fa servir de grossos i de petits com a solistes o bé com a acompanyants, segons el lloc i el costum Pel fet que el seu ús és tan estès, sovint és anomenat, de manera confusa i indistinta, tabal, tambor i, a vegades, tamborí El timbal consisteix en un tambor de…
Dinamarca 2014
Estat
La privatització de la companyia elèctrica DONG Energy a les mans de Goldman Sachs va provocar al principi d’any una crisi política que es va saldar amb la ruptura del Govern de centreesquerra, la sortida del Partit socialista SP de la coalició i una gran fragilitat parlamentària el darrer any de legislatura Malgrat l’àmplia desaprovació popular de la privatització recollida a les enquestes, la primera ministra Helle Thorning-Schmidt va tirar endavant l’operació i ràpidament va aconseguir formar un nou gabinet de coalició amb els liberals i un pes reforçat del partit socialdemòcrata en vista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina