Resultats de la cerca

Vida Nascut al si d’una família catòlica, el seu pare, músic aficionat, tocava l’orgue, el clarinet i l’oboè i escriví un llibre d’harmonia Max Reger estudià piano amb Adalbert Lindner, organista a Weiden, ciutat on la família s’havia traslladat el 1874 L’any 1884 assistí a una representació a Bayreuth d' Els mestres cantaires de Nuremberg i Parsifal , de R Wagner, que li provocaren una impressió tan profunda que decidí dedicar-se exclusivament a la música En 1886-89 substituí freqüentment Lindner en el càrrec d’organista, el qual envià les primeres composicions del jove Reger a Hugo Riemann…

Rebé la formació musical del seu pare, autor de llibres sobre teoria de la música Després de diversos viatges per Europa fou contractat com a pianista a la cort de Copenhaguen L’any 1851 s’installà a Colònia, on feu de professor de piano i de contrapunt Encara que s’estigué durant uns quants mesos a Breslau, el seu prestigi li permeté obtenir una plaça al Conservatori de Leipzig, en el qual desenvolupà una important tasca que convertí el centre del qual fou director a partir del 1897 en un dels més importants del món A Leipzig, fou també durant alguns anys director de l’Orquestra de la…

Inicià els estudis musicals a Augsburg i, després, a Munic Més tard es traslladà a Viena, on fou deixeble del seu germà Franz Paul El 1828 ocupà el seu primer càrrec oficial, el d’ajudant de mestre de capella a la cort vienesa Nomenat director musical de la cort de Stuttgart l’any 1831, al cap de cinc anys s’installà a Munic, on el 1842 fou ajudant de mestre de capella a la cort El 1853 esdevingué director del Teatre d’Hamburg, i el 1858, director musical de la cort d’Estocolm Del 1861 al 1875, any de la seva jubilació, fou director a Frankfurt Alguns dels èxits més importants els obtingué…

Després d’haver iniciat la carrera de teologia, es decantà cap als estudis musicals Anà a Leipzig, Munic i Viena, ciutat aquesta darrera on el 1821 rebé classes d’A Salieri El 1826 succeí CM von Weber com a director de l’òpera de la cort de Dresden, des de la qual adquirí un gran prestigi en l’àmbit internacional Sota la seva direcció, l’orquestra d’aquest teatre esdevingué una de les millors de l’època El 1842 dirigí l’estrena de l’òpera Rienzi , de Richard Wagner El 1828 fou nomenat mestre de capella de la cort Compongué nou òperes, entre les quals destaquen Didone abbandonata 1824,…

Vida Rebé la primera instrucció musical del seu pare, que li ensenyà a tocar el llaüt i el violí, amb els quals demostrà una gran habilitat, com també al teclat Compaginà la formació musical amb els estudis universitaris a Königsberg, on fou alumne d’I Kant, de qui es reconegué un gran admirador El 1771 inicià una sèrie de viatges que el portaren a Leipzig, Dresden, Praga i en diverses ocasions a Berlín, ciutat aquesta darrera on conegué les òperes de KH Graun i JA Hasse El 1774 tornà a Königsberg i l’any següent sollicità el càrrec vacant de mestre de capella a l’òpera reial de Berlín, tot…

Entrà a la Thomasschule a Leipzig l’any 1726 i allí estudià amb JS Bach, amb el qual mantingué una estreta relació al llarg dels anys Del 1737 al 1743 fou organista a la Marienkirche de la ciutat de Zwickau del 1744 al 1754 tingué el mateix càrrec al castell de Zeitz i des del 1755 fins a la seva mort, a la cort del príncep Frederic al castell d’Altenburg Les seves obres d’orgue foren considerades les millors de l’època Rebé elogis de Ch Burney, JN Forkel i fins i tot de JS Bach La música de Krebs reflecteix la transició estilística d’un llenguatge contrapuntístic, una tendència no compartida…

El 1697 entrà a forma part del cor de nens de la capella musical d’Ansbach Estudià cant amb FAM Pistocchi i violí amb G Torelli El 1709 abandonà Ansbach per anar a Leipzig, però acabà el seu viatge a Weimar, on conegué JS Bach El 1712 fou contractat com a violinista a l’orquestra de la cort de Dresden Durant els seus primers anys en aquesta ciutat realitzà nombroses gires, tot visitant França, Berlín i Itàlia Estudià amb A Vivaldi a Venècia i amb F Montanari a Roma Pisendel fou el violinista alemany més notable de la seva època Diversos autors rellevants, com A Vivaldi, T Albinoni o GPh…

Vida A vuit anys tingué de mestre de teclat J Drechsel A catorze anys anà a Copenhaguen, on fins als setze estudià orgue amb J Schröder i composició amb K Förster En 1670-72 fou organista i mestre de capella a la cort de Bayreuth El 1673 viatjà a Itàlia i visità Venècia i Roma En aquesta darrera ciutat estudià amb J Rosenmüller, GB Volpe, AM Abbatini i B Pasquini El 1677 ocupà el càrrec d’organista a la cort de Halle i, el 1680, quan el nou príncep i tota la cort es traslladaren a Weissenfels, fou nomenat mestre de capella, càrrec que mantingué fins a la seva mort JPh Krieger fou un dels…

Vida Inicià la seva formació a Torgau i la continuà, en 1582-84, a la Universitat de Frankfurt, on estudià teologia i filosofia En aquesta darrera ciutat ocupà, a partir del 1587, la plaça d’organista a l’església de Santa Maria El 1595 es desplaçà a Wolfenbüttel, primer com a organista i, a partir del 1604, com a mestre de capella de la cort del duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel Quan aquest morí, l’any 1613, Praetorius restà associat a la cort sota la protecció del seu successor, però hi residí només esporàdicament Passà bona part del temps a Dresden, on tingué ocasió de conèixer…

Estudià història a la Universitat d’Estrasburg, on es doctorà el 1896 Posteriorment estudià musicologia amb Gustav Jacobsthal, a qui succeí a la universitat i del qual continuà la recerca que havia iniciat sobre la polifonia del segle XIII Fou professor adjunt 1905-10, titular 1912-20 i, finalment, rector 1929-30 de la Universitat de Göttingen Realitzà una de les més grans aportacions a l’estudi de la música medieval amb la seva anàlisi sistemàtica de les fonts més importants de la polifonia dels segles XIII i XIV Figura molt destacada en el món de l’ensenyament, molts dels seus alumnes foren…