Resultats de la cerca

Vinculat des del 1949 a la Christlich-Demokratische Union en la política de la República Federal d’Alemanya, amb la qual sempre forma coalició al govern federal, és integrat per catòlics i protestants, s’inspira en principis democràtics i socials i enclou forces conservadores i liberals Enfront d’altres partits bavaresos, de tendències particularistes, ha defensat sempre el federalisme Ha ocupat ininterrompudament el govern del land de Baviera, llevat del període 1954-57 N'han estat presidents J Müller 1945-49, H Ehard 1949-55, H Seidel 1955-61, FJ Strauss 1961-88, T Waigel 1988-99, Edmund…

El mot féu referència, des de la fi del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial, als partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, els països escandinaus i Rússia Més tard, adoptà el signicat actual La primera tendència revisionista del marxisme fou protagonitzada per Eduard Bernstein Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia, 1899, que rebutjà la dictadura del proletariat i preconitzà una transformació lenta del sistema capitalista, que esdevindria socialista mitjançant un procés de reformes graduals i successives, aconseguides a través de la lluita…

Són particularment interessants les tertúlies literàries, artístiques, etc

Unes 200000 persones es manifesten a València per defensar el català i oposar-se a la política cultural i social del PP

S’aprova el Plan de Traída de Aguas a Barcelona y su comarca i el Plan de Urgencia Social de la Vivienda de Barcelona

S’obrí al públic després de set anys d’obres i amb una superfície multiplicada per quatre respecte de l’espai anterior, que supera els 50000 m 2 Es tracta d’una nova generació de museu científic que va més enllà del caràcter interactiu i intenta mostrar o representar la mateixa realitat L’exposició permanent fa un recorregut per la història de la matèria, des del big-bang fins a l’actualitat També presenta uns espais singulars el mur geològic, per a conèixer el naixement d’una roca, la formació de les dunes o el xoc de continents, entre d’altres la recreació d’un bosc inundat de l’Amazònia,…

Llicenciada i doctorada en ciències econòmiques i empresarials, fou expulsada de la Universitat de Barcelona per la seva militància antifranquista el 1969 i acabà els seus estudis a la de Bilbao Del 1971 al 1979 fou cap del servei d’anàlisis financeres i tresoreria del Banc Industrial de Catalunya del grup Banca Catalana, i des dels inicis de la dècada dels setanta milità en partits d’esquerra, des dels quals passà a Convergència Socialista el 1975 i posteriorment al Partit dels Socialistes de Catalunya, del Consell Nacional del qual formà part Regidora de l’ajuntament de Barcelona del 1979…

Graduat el 1981 per la Universitat de Calcuta i el 1983 per la Universitat Jawāharlāl Nehru de Nova Delhi, el 1988 obtingué el doctorat per la Universitat de Harvard, on fou professor assistent fins el 1993, que s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica, centrada sobretot en l’estudi de la pobresa i dels ajuts al desenvolupament Els anys 1996-2003 en fou professor titular d’economia, i des del 2003 ocupa la càtedra Ford Foundation International Amb la seva muller, vinculada també al MIT, la també economista Esther Duflo , creà l…

Pertanyent a l’Institut de Missioneres Seculars, treballà com a assistent social a l’Hospital Clínic de Barcelona, i en 1957-68 entre els immigrants a París Posteriorment, en tornar a Catalunya fou professora de treball social a l’ Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona ICESB 1969-90 i treballà a Caritas de Barcelona com a responsable del departament d’acció social entre el 1974 i el 1978, i posteriorment com a secretària general 1981-93 i directora 1993-98 Organitzadora i cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya 1978-81, en 1999-…

Arribà a Barcelona el 1898 després d’haver estat a Cuba Recopilà unes importants estadístiques socials per als anys 1903-14, que publicà amb el títol genèric de Las huelgas en Barcelona y sus resultados 1904-10, 1915 S'adherí a l’obrerisme de Gabriel Palau i participà en les Setmanes Socials celebrades a València 1907 i Barcelona 1910 Publicà diverses obretes doctrinals, entre les quals es destaquen Las huelgas Sus causas Sus efectos 1908 i Rasgos fisonómicos del problema social 1920 Assistí, com a conseller tècnic per Espanya, a la Conferència Internacional del Treball del 1919…