Resultats de la cerca
Es mostren 536 resultats
Joan Margarit i Consarnau
Joan Margarit i Consarnau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Arquitectura
Poeta i arquitecte.
En el vessant d’arquitecte, des del 1968 fins a la jubilació fou catedràtic de càlcul d’estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i realitzà projectes associat amb Carles Buxadé i Ribot Obres conjuntes són la cúpula d’un mercat a Vitòria premi Europeu d’Estructures Metàlliques i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Així mateix, pertangué a l’equip guanyador del concurs per a l’estadi i l’anella olímpica de Montjuïc S’inicià com a poeta en llengua castellana Cantos para la coral…
,
Giorgio Federico Ghedini
Música
Compositor italià.
Vida Format al Liceo Musicale de Torí, estudià violoncel, harmonia i contrapunt i es graduà el 1911 Posteriorment feu classes privades, primer amb Giovanni Cravero i després amb Marco Enrico Bossi Una de les seves primeres feines fou la de director substitut de l’Orquestra del Teatre Reial de Torí A partir del 1918, però, es dedicà a la docència en diversos centres, com ara l’Escola Municipal de Cant Coral de Torí 1918-20, i més tard 1920-38 al Liceu Musical de la mateixa ciutat També fou professor de composició del Conservatori de Música de Parma 1938 i del de Milà 1941, centre aquest darrer…
Mario Castelnuovo-Tedesco
Música
Compositor italià.
Vida Es formà al Conservatori de Florència, on estudià piano amb E Del Valle de Paz i fou deixeble de composició d’I Pizzetti, i ben aviat obtingué importants guardons Amb la composició de la peça per a piano Questo fu il carro della morte 1913 es revelà com un compositor d’expressió intensa Fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial es guanyà la vida com a compositor i pianista a la seva ciutat natal en aquesta època rebé la influència de Pizzetti i M Ravel Els 33 Shakespeare songs 1921-25 demostraren ja que era un compositor atrevit s’hi troben elements molt interessants en el camp harmònic…
George Enescu
Música
Compositor, violinista i director romanès.
Vida Nen prodigi, a quatre anys ja demostrà els seus dots per a la música Es formà al conservatori de la Societat d’Amics de la Música de Viena en el període 1888-94, centre on estudià violí amb JM Grün, S Bachrich i J Hellmesberger, piano amb L Ernst i harmonia, contrapunt i composició amb R Fuchs Traslladat a París el 1894, prosseguí la seva formació musical al conservatori d’aquesta ciutat sota el mestratge de J Massenet i G Fauré L’estrena a París del seu Poème roumain 1897 el donà a conèixer en els cercles musicals de la ciutat Durant tota la seva vida dugué a terme una important tasca…
Alessandro Grandi
Música
Compositor italià.
Vida Probablement fou alumne de Giovanni Gabrieli a Venècia Entre el 1597 i el 1615 fou mestre de capella de diverses institucions benèfiques de Ferrara, fins que fou nomenat mestre de capella a la catedral 1615-17 El 1617 ocupà una plaça de cantant a Sant Marc de Venècia, amb un sou força generós, i fou allí on conegué C Monteverdi, mestre del cor de la catedral veneciana El 1618 arribà a ser mestre de cant al seminari ducal, i el 1620, vicemestre de capella de la catedral, tot compartint responsabilitats amb Monteverdi El 1627 abandonà Venècia i optà a la plaça de mestre de capella a Santa…
Joan Baptista Comes
Música
Compositor i mestre de capella valencià.
Vida Rebé la seva formació musical del mestre Joan Genís Peris, i probablement també d’Ambrosi Cotes, a la catedral de València, on ingressà com a escolà de cant el 1594 A conseqüència del canvi de veu, el primer d’agost de 1596 abandonà la capella de música El 1605 fou nomenat mestre de capella de Lleida, i tres anys més tard retornà a València, on li fou conferit el càrrec de tinent de mestre de la capella de música del Collegi del Patriarca o del Corpus Christi Mestre de capella de la catedral de València des del 1613, el 1618 obtingué el càrrec de vicemestre de la capella reial de Madrid…
Antón García Abril

Antón García Abril
© Fototeca.cat
Música
Compositor aragonès.
Vida Inicià els estudis musicals a Terol, però el 1947 es traslladà a València, on estudià amb P Sosa, C Lapiedra i FJ León Tello, entre d’altres El 1952 es traslladà a Madrid, on tingué com a professors J Gómez, F Calés i M García Matos Entre el 1954 i el 1956 estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Allí amplià els estudis de composició amb V Frazzi i els de direcció amb P Van Kempen El 1955 guanyà el Premi Internacional de Composició d’aquest centre per la seva obra Cantata a Siena Novament a Madrid, fou professor de solfeig del Conservatori de Música de Madrid i el 1958 formà el…
,
Sylvano Bussotti
Música
Compositor italià.
Vida Alumne del Conservatori de Florència on fou deixeble de Maglioni, Roberto Lupi i Luigi Dallapiccola, a partir del 1949 decidí dedicar-se a la composició estudiant de manera independent La relació artística de la seva família i la seva pròpia trajectòria l’ajudaren a establir uns vincles estretíssims amb l’avantguarda, sia en forma d’aprenentatge o de consells Posteriorment anà a París a estudiar amb Otto Erich Deutsch Aquest contacte l’introduí als cercles de compositors com Pierre Boulez i John Cage, a qui conegué en els Cursos de Darmstadt del 1958 Creador d’una obra de caràcter…
,
Vicent Miravall i Florcadell
Historiografia catalana
Polemista.
Vida i obra Eclesiàstic i doctor en dret civil i canònic, fou nomenat ardiaca major i canonge de Vic, però no ocupà el càrrec És autor de Tortosa ciudad fidelíssima y exemplar 1641, obra dedicada a Jerónimo de Villanueva, protonotari del Regne d’Aragó, secretari d’Estat i dels consells d’Aragó i de Guerra El llibre s’obre amb un gravat impressionant del flamenc Jan de Noort la ciutat de Tortosa es defensa presidida per Mart amb una llegenda que diu Pulchrior ex flamma seditionis L’obra inclou censures dels cronistes J Pellicer de Tovar i Gil González Dávila, i un sonet del germà del primer,…
L’Exposició Universal de Barcelona del 1888
La cara i la creu Vista aèria de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, presa des d’un globus ECSA L’Exposició Universal de Barcelona es va celebrar en un moment de baixa conjuntura econòmica, en un any poc adequat per a atreure l’atenció internacional, i la seva preparació va ser tan desastrosa que feia preveure un fracàs Afegim-hi que Barcelona no tenia el nivell de les ciutats que havien organitzat les exposicions universals Malgrat aquestes circumstàncies tan desfavorables, l’Exposició resultà un èxit relatiu, especialment per a la moral i l’amor propi dels barcelonins i catalans La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina