Resultats de la cerca
Es mostren 443 resultats
Åland

Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag i lääni de Finlàndia, a l’entrada del golf de Bòtnia.
Comprèn més de 6000 illes i illots dels quals solament unes 60 illes són habitades, constituïdes per una variant local de granit i pòrfir Åland-Rapakin de la qual l’indlandsis pleistocènic s’ha endut retalls fins a l’Europa central El clima és més moderat que no al continent més de 100 dies amb temperatura superior als 10°C, i la neu té un gruix mitjà de 20 cm L’illa principal és la d’Åland, i la segueixen en importància Lemland, Eckerö, Lumparland i Vårdö, amb una població de parla majoritària sueca 20000 i amb tendència a la concentració, que ha fet abandonar els establiments…
Olga Tokarczuk

Olga Tokarczuk
Literatura
Escriptora polonesa.
Graduada en psicologia per la Universitat de Varsòvia 1985, s’establí com a terapeuta El 1989 publicà el recull de poemes Miasto w lustrach ‘Ciutats en miralls’ Obtingué ressò amb la seva primera novella Podróż ludzi Księgi ‘El viatge d’un llibre’, 1993, una ficció històrica situada a la França del segle XVII, que segueix l’esquema de la resolució d’un enigma com a paràbola d’una cerca de sentit Després d’ EE 1996, novella amb elements fantàstics i històrics, el mateix any publicà Prawiek i inne czasy ‘Un lloc anomenat Antany’, una epopeia local de ressonàncies mítiques que es desenvolupa…
Marie-Claire Alain
Música
Organista francesa.
De família de músics, era germana del compositor i pianista Olivier Alain i del compositor i organista Jehan Alain , l’obra del qual contribuí també a difondre Debutà a onze anys i succeí el seu pare, el 1971, com a organista de l’església de Saint-Germain Estudià al conservatori de París amb M Dupré, M Duruflé i Plé-Caussade 1944-50 El 1950 guanyà el premi del Concurs Internacional de Ginebra i obtingué un gran prestigi com a organista Al llarg de la seva carrera feu més de 2500 concerts i prop de tres-centes gravacions discogràfiques en són especialment destacables les integrals de les…
,
Bibi Andersson
Cinematografia
Teatre
Nom pel qual fou coneguda l’actriu de teatre i de cinema sueca Berit Elisabeth Andersson.
Debutà molt jove en el cinema Dum-Bom , 1953, de Nils Poppe, i compaginà una primera etapa de papers secundaris amb la formació a l’Escola d’Art Dramàtic d’Estocolm i feines de model publicitària Tanmateix, abandonà els estudis quan Ingmar Bergman la incorporà al Stadsteater de Malmö, on interpretà obres d’August Strindberg i Hjalmar Bergman En cinema treballà per a Gustaf Molander Herr Arnes penningar , ‘Els diners del senyor Arnes’, 1954, Alf Sjöberg Sista paret ut , ‘L’última parella’, 1956 i, principalment, per a Ingmar Bergman, una de les actrius més destacades de la seva filmografia…
ASEA
Societat multinacional sueca, dedicada a l’electrònica i a la fabricació de béns d’equip industrials.
És la tercera empresa del seu país per les seves vendes 3939 milions de dòlars i 56660 treballadors A Catalunya té ASEA, amb domicili a Sant Quirze del Vallès, successora de Construccions Elèctriques de Sabadell, on fabrica motors elèctrics i robots industrials, entre altres productes de la casa matriu Ha estat el primer fabricant de robots a l’Estat espanyol L’any 1983 tenia 546 treballadors i facturà per valor de 4000 milions de pessetes
Jaume Garcia Alsina

Jaume Garcia Alsina
Federació Catalana d’Atletisme
Periodisme
Esport general
Periodista, metge i dirigent esportiu.
Durant les primeres dècades del segle XX estigué implicat en moltes iniciatives de l’esport català, tant en gimnàstica com en atletisme, i també en les aspiracions olímpiques de Barcelona Seguint les passes del seu pare, propietari d’un gimnàs que obrí l’any 1868, el 1904 fundà el Gimnàs Garcia Alsina, que competí amb el Gimnàs Blume pel que fa a la formació de gimnastes i a la conquesta de títols, i que fou un lloc de foment de l’esport, on per primera vegada es practicaren, entre altres esports, el bàsquet femení o la gimnàstica sueca Juntament amb Narcís Masferrer, Ricard…
Per Olov Enquist
Literatura sueca
Teatre
Novel·lista i dramaturg suec.
Fou educat per la seva mare, vídua, en un entorn pietista que tingué una forta influència en la seva obra, marcada pels dilemes que sorgeixen de la consciència i la llibertat, els quals sovint situà en recreacions d’episodis i personatges històrics Després de graduar-se en literatura per la Universitat d’Uppsala 1964, es dedicà al periodisme, que combinà amb la literatura Publicà, entre d’altres, les novelles Hess 1966, Legionärerna ‘Els legionaris’, 1968, premi del Consell Nòrdic, Katedralen i München ‘La catedral de Munic’, 1972, Musikanternas uttag ‘La partida dels músics’, 1978, Kapten…
Steven Carpenter
Ecòleg nord-americà.
Graduat per l’Amherst College de Massachusetts 1974, obtingué el màster en ciències el 1976 i el doctorat el 1979 per la Universitat de Wisconsin-Madison Professor assistent i més tard associat a la Universitat de Notre Dame Indiana del 1979 al 1989 Aquest any s’incorporà a la Universitat de Wisconsin-Madison, on ha desenvolupat la carrera científica i acadèmica com a professor al centre de limnologia , del qual fou nomenat director el 2009 Des del 2017 és professor emèrit El seu camp de recerca són els ecosistemes lacustres, dels quals ha estudiat les cascades tròfiques i els efectes sobre…
Fabrici Pons de Castellví
Historiografia catalana
Historiador i jurista.
Era net de Lluís Pons i d’Icard Doctor en drets, fou desterrat per la seva fidelitat a Felip IV i s’installà a la cort El 1660 fou oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, cavaller de l’orde de Sant Jaume i senyor de la baronia de Masricard Traduí del francès l’obra de Pierre Mathieu Observaciones de Estado y de Historia sobre la vida y servicios del señor de Villaroe 1664 Aquesta obra és una defensa del perfecte home d’Estat i servidor reial en concret, Neufville de Villeroi, que fou conseller d’Enric IV de França, que fou incrementada amb 332 aforismes castellans –d’inspiració llatina–…
Bartomeu Ribelles
Historiografia catalana
Historiador, cronista i bibliotecari.
Vida i obra Dominicà 1778, és autor de nombrosos llibres sobre història valenciana i diversos pobles valencians Els testimonis discrepen sobre la data del seu naixement i de la seva mort, que JP Fuster –i, seguint-lo, la GEC– situa en 1765-1816, mentre que C Fuentes dona les de 1756-1826 Estudià al convent dels dominicans a València, on obtingué els títols de lector i mestre, i fou catedràtic d’art i teologia a la Universitat de València La seva formació i, sobretot, la seva passió historiogràfica es desenvolupà a l’interior del convent de l’orde, on podia accedir a una de les millors…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina