Resultats de la cerca
Es mostren 1029 resultats
Herbert Marcuse
Herbert Marcuse
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany, naturalitzat nord-americà.
Pertanyent a l’anomenada escola de Frankfurt, collaborà amb MHorkheimer, i es distingí per la seva adaptació de la filosofia heideggeriana a problemes politicorevolucionaris Amb l’arribada del nazisme 1933 emigrà a Ginebra i a Nova York 1934 Professor a les universitats de Colúmbia 1952, Harvard 1953 i Brandeis 1954 i, des del 1965, a la de Califòrnia La seva filosofia es caracteritzà, fins a la seva mort, per l’anàlisi de la darrera societat capitalista i per la recerca, mitjançant l’aportació freudiana, de la superació d’aquesta societat La seva oposició a l’ordre establert en féu, a la…
Darius Rumeu i Freixa
Economia
Història
Polític i financer.
Segon baró de Viver Fill i successor de DariusRumeu i Torrents, que fou president de la diputació provincial de Barcelona Estudià dret i es dedicà a les empreses familiars entre les quals Ciments i Calçs Freixa i financeres i a la política El 1919 entrà a Unión Monárquica Nacional i el 1920 fou elegit regidor de Barcelona Conseller de cultura de la Mancomunitat, durant la Dictadura de Primo de Rivera, contribuí a la dissolució d’aquesta institució Nomenat alcalde de Barcelona 1925-29, durant la seva gestió fou perllonganda l’avinguda Diagonal fins a…
Sant Pere de la Cort (Navès)
Art romànic
D’antuvi cal aclarir que sobre aquesta església s’ha creat una petita confusió amb la de Sant Pere de Parcerisa Tanmateix, les dades que ens han arribat a mà i la descripció del territori que ens presenten els documents, defineixen a bastament l’indret aproximat i inequívoc d’aquesta església, actualment desapareguda, bé que testimoniada la seva existència per persones que encara viuen al terme de la Cort, a mig camí del riu d’Arques i el Cardener El dia 25 de maig de 971 el comte Borrel II de Barcelona donà a la comunitat monacal de Sant Llorenç de Morunys la“ Cort de Sant Pere ”, amb el…
edició de texts
Arxivística i biblioteconomia
Publicació de texts literaris, jurídics, científics, documentals, etc, generalment antics, feta amb una intenció de divulgació o bé erudita.
Als Països Catalans —deixant de banda les edicions incunables i les fetes al s XVI i següent d’obres lullianes, d’Ausiàs Marc, d’Eiximenis, de les cròniques, etc, les quals sovint són adaptades a la llengua de l’època o a una parla local—, no és fins al s XIX, amb la Renaixença, que els estudiosos es preocupen de difondre els vells texts autòctons i emprenen diverses colleccions El 1840 Josep Mde Grau i Joaquim Rubió i Ors iniciaren una “Collecció d’Antigues Obres Catalanes” que només publicà Vicenç Garcia i Pere Serafí És coneguda l’existència d’un ambiciós projecte de Milà i Fontanals, que…
granota

Granota verda (Rana esculenta)
Mircea Nita (cc-by)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels rànids, que ateny de 9 a 12 cm de llargada, amb el cap tan ample com llarg, els ulls que sobresurten molt, amb la pupil·la vertical, la llengua protràctil i la mandíbula superior proveïda de dents.
El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana La pell és llisa i d’un color uniforme variable verdosa, terrosa, negrenca, bruna o bé amb taques El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic Habita a les aigües quietes estanys, basses, pous, etc, i també als torrents i rierols amb vegatació abundant La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult A l…
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
Literatura catalana
Crònica de la qual es conserven diverses redaccions, totes fetes al monestir de Ripoll.
Desenvolupament enciclopèdic La redacció primitiva, en llatí, té un nucli inicial que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV fou escrit pel mateix autor en tres represes i completat en el període de 1162-84 conté també una primera addició, corresponent al regnat d’Alfons I, que degué ser escrita entre el 1200 i el 1208 una segona addició, amb el regnat de Pere I i la minoritat de Jaume I, que cal datar en 1214-18 i un acabament, que comprèn quasi tot el regnat del Conqueridor i que…
Constança d’Aragó
Literatura catalana
Reina de Mallorca.
Vida i obra Filla d’Alfons III de Catalunya-Aragó, el Benigne , fou promesa el 1325 a Jaume III de Mallorca en un intent de solució del conflicte amb el regne mallorquí el matrimoni se celebrà el 1336 Fou retinguda des del 1342 pel seu germà Pere III de Catalunya-Aragó a Barcelona i després a Girona i a Montblanc Se li atribueix una delicada i correcta dansa inspirada per l’enyorament del marit absent coneguda per Cançó de la reina de Mallorques , Eu am tal que és bo e bel , i conservada al↑ Cançoner Vega-Aguiló Biblioteca de Catalunya, ms 7 Aquesta composició obtingué molta difusió, de…
piragüisme
Esport
Esport consistent a navegar amb piragua, canoa o caiac.
Modalitat olímpica des del 1936, és practicada en piragües d’una, dues o quatre places dites K-1 5,20 m de longitud per 51 cm d’amplada i 12 kg de pes per a un sol tripulant, K-2 6,50 m de longitud, 55 cm d’amplada i 18 kg de pes per a dos tripulants i K-4 11 m de longitud, 60 cm d’amplada i 30 kg de pes per a quatre tripulants o en canoes d’una o dues places C-1 5,20 m de longitud, 75 cm d’amplada i 16 kg de pes per a un sol tripulant i C-2 6,50 m de longitud, 75 cm d’amplada i 20 kg de pes per a dos tripulants que remen agenollats La principal dificultat per a la pràctica del piragüisme és…
Castell de Padrinàs (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El lloc i el castell de Padrinàs són coneguts des del començament del segle XIV És documentat que l’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P de Santa Eulàlia, constituí procurador especial el cavaller Berenguer de Torrents per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, els següents castells Sisquer, Montargull força de “Montarguyl”, Padrinàs “castro et vila de Padrinaç” , de l’Espluga de Lavansa “ castro et villa d’Espluga de Lavança” , Josa, Fórnols, Ossera i altres castells i llocs posseïts en feu del comte Ot era el…
Sant Vicenç de les Eres (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Els anys 1001 o 1003 i 1017 hi ha documentades dues donacions de sengles alous a Santa Maria de la Seu, situats al terme de Sant Iscle —després terme de Turbiàs— a la vila d’Eres El lloc és esmentat en altres documents relatius a la vall de Castellbò dels anys 1030, 1035 o 1113 En una venda feta pel vescomte Ramon Mir i la seva muller, datada entre el 1060 i el 1108, consta entre els termes de la vall de Castellbò, el de Sant Vicenç, vinculat al de Sant Iscle i Santa Coloma, que molt bé podria referir-se a Sant Vicenç d’Eres Tanmateix, atesa la manca d’informació documental, no es pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina