Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
Claudin de Sermisy
Música
Compositor francès.
Vida Fou infant de cor a la Sainte-Chapelle de París i l’any 1508 passà a servir com a cantor a la capella musical privada de Lluís XII, on continuà actiu després de la mort del rei Molt probablement acompanyà el nou monarca en alguns dels seus viatges a l’estranger, com el que efectuà a Itàlia el 1515 És possible que Sermisy prengués part en la cerimònia que tingué lloc a la catedral de Bolonya en la qual s’ajuntaren els components de les capelles musicals de Francesc I de França i del papa Lleó X Abandonà el servei reial per ocupar una canongia a Notre-Dame-de-la-Rotonde de Rouen També fou…
Castell de l’Aguda (Torà)
Art romànic
Situació Detall de l’aparell de la bestorre o edificació circular de l’extrem est del castell EFS El castell de l’Aguda és situat al cim d’una muntanya que s’alça a la banda nord de la vall del Llobregós, sobre la població de Torà, on conflueixen les rieres de Llanera i de Cellers amb el Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG6733123 Si seguim la carretera C-1412 que va de Torà a Ponts, a 1 km de la primera població surt a mà dreta una pista de terra que s’enfila fins al veïnat de l’Aguda JBM Història La primera menció del lloc de l’Aguda data de l’any…
Llimiana

Vista del poble de Llimiana (Pallars Jussà)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Pallars Jussà.
Situació i presentació El municipi de Llimiana, de 41,68 km 2 , es troba al sector meridional de la comarca del Pallars Jussà, limítrof amb la Noguera Limita al N i a l’E amb el terme de Gavet de la Conca, al S amb Vilanova de Meià Noguera i l’enclavament de Rúbies Camarasa, Noguera i a l’W amb el terme de Guàrdia de Noguera Els límits físics són prou definits en el sector meridional i de ponent d’una banda la carena del Montsec de Rúbies separa el terme de Llimiana dels municipis de la Noguera, mentre que d’altra banda el pas dels Terradets i el pantà dels Terradets formen límit amb el…
Els comtes de Pallars anteriors al 1300
Art romànic
Comtes de Pallars Isarn I 920-948 Fou fet presoner, el 904, pel governador de Lleida, Llop ibn Muḥammad, i des del 918 apareix associat al govern del seu pare el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça A la mort d’aquest, heretà juntament amb el seu germà Llop els territoris del Pallars Va contraure matrimoni amb Adelaida, amb la qual tingué un fill, Guillem, i una filla, Ermengarda, que va ser abadessa de Sant Pere del Burgal Llop I 920-v 947 A la mort del seu pare, Ramon I, governà el Pallars amb el seu germà Isarn I com a comte associat Tingué cinc fills fruit del seu matrimoni amb Goldregot,…
La Ribagorça entre els segles VIIII XII
Art romànic
La marca tolosana El naixement de nuclis de resistència en aquestes valls, en principi sense una línia d’evolució unitària, sembla produir-se cap a la fi del segle VIII a recer d’una ocupació musulmana més aviat simbòlica, d’unes estructures sòcio-econòmiques primitives i cada vegada més desconnectades de la terra plana, i de l’entrada en acció dels carolingis, fet que donà prioritat a les ancestrals relacions aquitanes, mentre la vall de l’Ebre era l’escenari de contínues lluites per l’hegemonia entre els governants muladís i els emirs cordovesos Per bé que no hem de creure en migracions en…
L’art romànic a l’Alt Urgell
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia A la comarca de l’Alt Urgell, fins a l’actualitat, no hi havia hagut gairebé cap estudi arqueològic, pel que fa a l’època medieval Tanmateix, després dels treballs fets per A Villaró, V Roca, M Terré i V Hurtado per a aquest volum, ara sabem de l’existència de nombrosos oppida que, potser en algun cas, resten cronològicament a cavall entre el món antic i el món medieval, de diversos pobles abandonats, d’hàbitats troglodítics, de sepultures excavades a la roca i d’altres de llosa, de camins, de colomars, etc Comencem parlant dels castells Una…
Ivars de Noguera

Poble d’Ivars de Noguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi d’Ivars de Noguera tenia una extensió de 14,7 km 2 , abans de l’annexió de part de l’antic terme de Tragó de Noguera, el 1964 D’aleshores ençà, incorporada la part meridional d’aquell terme, la que correspon al poble de Boix, la seva superfície és de 27,14 km 2 L’actual municipi limita al N amb el d’Os de Balaguer, a l’E i S amb Algerri, i a l’W amb Alfarràs i amb les terres aragoneses de Castellonroi i Valldellou Llitera El terme d’Ivars és situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, el curs de la qual fa de termenal a ponent Una llenca del terme de…
Càndida Pérez i Martínez

Càndida Pérez i Martínez
© Rocío Romero Grau
Música
Cupletista i compositora.
Biografia En la seva adolescència actuà a l’Ateneu Obrer, on havia après música Com a cançonetista debutà al mes de setembre del 1914 al Cinema Teatre Ideal Park, d’Olot, i al mes següent deixà la seva ciutat natal, contractada per la companyia italiana de varietats D’Onnini, que havia actuat al mateix local El mateix any s’installà a Barcelona, on estudià música i composició durant cinc anys, i creà, juntament amb el músic napolità Melquíadez Lucarelli Ferri, una acadèmia d’interpretació de cant i dansa, especialitzada en espectacles de music-hall , al carrer de Valldonzella, núm 6, on també…
Sant Sadurní de Gavarra (Coll de Nargó)
Situació Torre campanar circular coronada per una espadanya, l’element més destacat d’aquesta reformada església ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església, conjuntament amb el castell, ressalta entremig de les cases que formen l’antic nucli de Gavarra que, a redós de la serra d’Aubenç, és situat a l’extrem sud-occidental del terme, prop de la divisòria comarcal entre el Pallars Jussà i la Noguera Mapa 34-12291 Situació 31TCG510632 S’hi va per la carretera d’Isona a Coll de Nargó En arribar al coll de la Mola, just al quilòmetre 24,2, surt una pista, perfectament senyalitzada, que avança en…
Sant Sadurní de Nabiners (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Vista des de la part de ponent de les ruïnes del que fou aquesta església ensulsiada recentment ECSA – JA Adell L’antiga església de Sant Sadurní es troba en el veïnat, totalment abandonat i ruïnós, de Nabiners, situat al cim d’un pujol, dominant el pla de la Seu d’Urgell i l’entrada de la vall de Castellbò Mapa 34–11253 Situació 31TCG717865 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en parlar del castell de Nabiners JAA Història La notícia més antiga que coneixem del lloc de Nabiners data del 987, en què Ermeriga ven al levita Sendred uns alous situats en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina