Resultats de la cerca
Es mostren 2040 resultats
Mare de Déu de Biasques (Beranui)
Art romànic
El llogaret de Biasques o Biesques d’Ovarra, amb la seva església, és situat sota el tossal del Cis, prop de la carretera que en aquest sector passa per l’esquerra de l’Isàvena L’indret és citat ja el 871, en què Incliga donà a Ègica, abat, i als monjos d’Ovarra, per al remei de la seva ànima, una terra que tenia per a rompre a la vall de Beranui, al lloc dit Biasques Tradicionalment l’indret pertanyia a Ovarra Vers el 1076 el rei Sanç Ramírez confirmà la falsificació del comte Bernat, que concedia al monestir la vila El 1119 consta del domini jurisdiccional del priorat d’Ovarra, dins l’…
postveritat
Política
Tipus d’afirmació sobre qualsevol aspecte de la realitat en què és més important l’adequació a les predisposicions (tant si són de tipus emocional com ideacional) de l’emissor o del receptor, o bé d’ambdós, que no pas la conformitat amb fets comprovats empíricament.
Des d’un punt de vista terminològic, a diferència d’alguns compostos que contenen el prefix post , indicatius de “consecutivament a” postguerra , postvenda , postoperatori , en aquest cas indica la poca rellevància del substantiu que el segueix veritat El terme aparegué per primer cop els anys noranta en algunes obres literàries, però assolí una gran popularitat durant la campanya electoral del candidat a la presidència dels Estats Units Donald Trump , marcada per l’abundància de desqualificacions, acusacions i afirmacions rotundes sense base factual, o bé molt poca, però d’un gran impacte…
Copa Nadal

Participants de la Copa Nadal, al port de Barcelona
Club Natació Barcelona
Natació
Prova de natació disputada el dia de Nadal de cada any al port de Barcelona.
Organitzada pel Club Natació Barcelona CNB, la primera edició tingué lloc l’any 1907, fet que la converteix en una de les proves esportives més antigues celebrades a la ciutat i en una de les més veteranes d’Europa Consisteix a travessar nedant 200 metres d’aigües obertes al port de Barcelona Tradicionalment, es feia davant les installacions del mateix club, però ara es disputa entre la passarella del Maremàgnum i el portal de la Pau El guanyador de la primera edició fou el nedador del CNB Edwald Poescheke La prova només deixà de fer-se els anys 1937 i 1938, a causa de la Guerra…
romanç
Música
Gènere cançonístic de tipus narratiu, molt popular, escrit en versos en què els parells presenten normalment rima assonant.
En sentit estricte, el terme s’atribueix a la balada heroica o històrica, però també s’aplica de manera més generalitzada a altres tipus de cançons de caràcter narratiu Difoses bàsicament per tradició oral al llarg dels segles des de l’Edat Mitjana, moltes d’aquestes composicions poètiques provenen d’antics poemes èpics Els primitius romanços es componien generalment d’hemistiquis octosíllabs, bé que, per influx del romance castellà molt abundant en la literatura d’aquesta llengua, acabà imposant-se el vers heptasíllab La melodia, cantada generalment de forma monòdica i amb tornada o sense,…
Real Madrid Club de Fútbol

Exterior de l’antic estadi Santiago Bernabéu
© Lluís Prats
Esport general
Entitat esportiva madrilenya fundada el 1902 amb el nom de Madrid Foot-ball Club, a partir de l’escissió del Foot-ball Club Sky (fundat el 1897).
En la seva fundació hi tingueren un gran protagonisme els germans Joan i Carles Padrós nascuts, respectivament, el 1869 i el 1870 a Sarrià, Barcelona, fills d’una família de comerciants catalans del tèxtil que s’installà a Madrid el 1876 Ambdós impulsaren el club juntament amb un tercer soci, Julián Palacios, li donaren suport econòmic i obtingueren el favor del nou rei Alfons XIII, en honor del qual crearen el Concurso Madrid, antecedent de l’actual Copa del Rei, el mateix any de la coronació del monarca i de la fundació del club Joan Padrós en fou el primer president 1902-04 i el succeí en…
la Segarra

Paisatge de la plana segarrenca amb el poble de Montfalcó al centre
© Fototeca.cat
Altiplà
Nom donat tradicionalment a l’altiplà central que separa la conca del Segre de les de l’Anoia, del Gaià i del Francolí.
És un fragment de la zona d’ascensió de la Depressió Central Catalana vers la Serralada Interior En la seva part més característica és essencialment Depressió Interior, encara, i comprèn tant l’altiplà de Calaf i l’alta conca de l’Anoia i dels seus afluents de capçalera, aigua amunt de Jorba a la comarca d’Anoia, com la major part de la comarca actual de la Segarra excepte la ribera del Sió i les terres altes meridionals de la comarca d’Urgell i àdhuc el sector més pròxim de la veïna de les Garrigues A l’altiplà de Calaf, concretament als Prats de Rei, hom situa el municipi romà de Segarra ,…
colònia de Sant Jordi
Colònia industrial
Colònia del municipi de ses Salines de Santanyí (Mallorca ), situada al voltant de la cala Galiota, prop del límit amb el de Campos, a la costa meridional de l’illa, damunt el promontori de sa Puntassa, que es destaca entre la cala Galiota i el port de Campos.
En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa dita torre del port de Campos , enderrocada al començament del s XX, fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879 però la població no acabà de formar-se fins entrat el s XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme hi havia 330 edificis d’apartaments el 1985 i 2352 places hoteleres, repartides en 15 establiments, el 1987 Al N del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal l’oratori de les salines i les capelles de diverses possessions foren…
séquia reial de Montcada
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que deriva l’aigua de la riba esquerra del Túria i rega quasi tot el sector septentrional de la comarca.
Rega unes 3 000 ha, i el seu recorregut des de l’assut a Paterna fins al Puçol és de 19 km El barranc de Carraixet divideix els regadius en els dos sectors dels Deserts de Dalt i els Deserts d’Avall Tradicionalment li corresponen 46 files d’aigua El 1238, en donar Jaume I les séquies de l’Horta als propietaris rurals, es reservà aquesta d’on li ve el nom de reial tanmateix, la donà finalment el 1268, però es mantingué l’organització independent de les altres séquies i no formà part del Tribunal de les Aigües Es regeix per una junta de 12 síndics, els quals elegeixen un sequier, que presideix…
Mentet
Municipi
Municipi del Conflent, al S de la comarca, entre els massissos de Costabona i de Bastiments i el Canigó, al límit amb la vall de Camprodon, Ripollès.
És format per la vall de capçalera del riu de Mentet , afluent, per la dreta, de la Tet, tancada pel circ muntanyós format pels pics de l’Om i de Ribesblanques, per la serra Gallinera, el pic de la Dona, la portella de Mentet 2 478 m alt, per on passa el camí de Camprodon a l’alt Conflent, el pla de Calmagra, els pics de Rocacolom i de la Mort de l’Escolà, el pla de Segar i el coll de Mentet 17 65 m alt, que comunica Mentet amb la vall de Saorra La migradesa de l’agricultura, i fins i tot, de la ramaderia hi ha 2 342 ha de pasturatges, tradicionalment l’activitat…
Fortaleny

Campanar de l'església de Sant Antoni Abat de Fortaleny
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès a la dreta del Xúquer, davant el terme de Sueca.
El terreny, pla i alluvial, és travessat per nombroses séquies, en part derivades de la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles, que reguen tots els conreus, que ocupen la totalitat del terme Tradicionalment, l’arròs ha estat el conreu intensiu, però ha anat essent substituït gradualment pels tarongers Té una escassa ramaderia d’ovins i no hi ha cap mena d’activitat industrial Cresqué considerablement fins el 1950, i després s’estabilitzà L’activitat agrícola es complementa actualment amb el treball a la construcció i els serveis, exercits sobretot a la veïna Sueca El poble 994 h agl 2006,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina