Resultats de la cerca

Es compon de dos vehicles fermats respectivament a cadascun dels caps del cable, el qual passa per una politja motriu de gran diàmetre situada a l’estació superior Tots dos vehicles es desplacen amb moviment alternatiu de vaivé sobre dues vies paralleles o bé sobre una via única amb un tram de via doble a la meitat del recorregut En aquest cas van guiats per les rodes exteriors, que tenen doble pestanya, mentre que les rodes interiors tenen les llandes llises a fi de permetre el creuament Hi ha funiculars d’accionament hidràulic moguts pel pes del vehicle descendent, llastat amb aigua a l’…

N'han existit diferents models, que porten lletres indicatives D, E i F El primer vol tingué lloc a cap Canaveral l’11 de juny de 1957, i fou declarat operacional en la versió Atlas D a la fi del 1959 Les configuracions E i F entraren en servei en el període 1961-62 Els míssils Atlas operacionals foren retirats progressivament del servei durant el període 1964-65 i substituïts pels míssils Minuteman i Titan L' Atlas , modificat convenientment, ha servit en diverses missions espacials, per exemple, com a coet llançador per als vols orbitals Mercury Diferents trams secundaris han estat…

Situació Forats excavats a la roca al lloc conegut per “la Palanca” i que ens fan descobrir la construcció en aquest lloc d’una palanca o pontarró de fusta F Junyent-A Mazcuñan Els vestigis d’aquesta construcció són situats en un indret on el Llobregat travessa un roquissar afaiçonat per nombroses clivelles, poc després del conflent del riu d’Or, a la banda meridional del terme Long 1°52’39” - Lat 41°43’52” Hom hi pot anar emprenent la carretera de Manresa a Vic Poc després d’haver passat per la barriada del Guix, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que…

Un dels primers esments de l’església parroquial de Pesillà data de l’any 876, en què Anna, filla del difunt Alaric, comte d’Empúries, donà al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda diversos alous, entre els quals s’esmenta la “Villa Pidiliano cum sous ecclesias” encara que el document no explicita les advocacions d’aquestes esglésies, hom sap que es tracta de Sant Sadurní, l’església del cementiri, i de la de Sant Feliu, l’església parroquial Anys més tard, el 898, els comtes Radulf i Ridlinda cediren a Santa Maria de la Grassa la propietat de la vila de Pesillà, juntament amb les seves…

Situació Vista general d’aquesta antiga parròquia, avui convertida en simple capella ECSA - A Roura L’antic veïnat dels Plans, a 1 007 m d’altitud, és al nord-oest de Toévol Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 28” N - Long 2° 13’ 3” E Hom pot arribar als Plans, passant per Cabrils i Toévol, per una carretera estreta el primer tram no és asfaltat i plena de revolts que arrenca de la N-116, a mà dreta, a uns 1,5 km d’Oleta en direcció a la Cerdanya Història El lloc dels Plans, conegut des de l’any 870, fou una dependència de Sant Andreu d’Eixalada i a partir del 878 de Sant Miquel…

El riu Segre, ben bé sota la seva confluència amb la Noguera Pallaresa, obrint-se un difícil camí entre la serra de Mont-roig i la serra Carbonera Jaume Orta La serra de Mont-roig i la serra Carbonera 219, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Aquestes serres constitueixen uns dels relleus més externs dels Prepirineus centrals La seva situació les fa força visibles des de la Depressió Central, especialment en el cas del Mont-roig 951 m aquesta muntanya s’aixeca molt vigorosament pel vessant sud, tot mostrant la llarga cinglera calcària de tonalitats…

Per damunt de la guixenca serra Llarga, els secans guanyen diversitat i ofereixen un aspecte menys monòton que a la plana cerealista d’Albesa-Algerri Jaume Orta Els secans d’Albesa-Algerri i la Figuera 22, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquesta àrea constitueix una excellent mostra de la transició entre els Prepirineus més meridionals i la conca de l’Ebre Dues unitats paisatgístiques ben contrastades es reparteixen en l’espai al nord, les planes i turons que s’estenen al voltant del llogaret de la Figuera, on coexisteix una agricultura tradicional de secà amb…

Muralles de Barcelona A Cubeles Vers la meitat del segle XIII es va iniciar a Barcelona la construcció d’unes noves muralles a conseqüència del creixement urbà, que havia deixat obsolet l’antic recinte romà comtal Cap al final del XIV, amb la incorporació del sector del Raval incloent-hi les drassanes, s’assolí el perímetre que havia de ser el definitiu, si bé les obres continuaren ja entrat el quatre-cents Al llarg dels segles següents es dugueren a terme intervencions d’abast divers, però cap d’aquests canvis no alterà de manera significativa el traçat del conjunt i calgué esperar fins a la…

Situació Vista exterior de l’església de Santa Maria de Vilamacolum des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme És un edifici senzill, amb una nau, capçada vers llevant per un absis semicircular, fruit de diverses campanyes de construcció, el qual, al llarg de la seva història ha sofert diverses reformes F Tur Església parroquial del municipi de Vilamacolum, emplaçat a la plana empordanesa, en terres de la conca baixa del Fluvià La població forma un nucli força extens, sense un urbanisme ben definit les cases i les masies s’allarguen per carrers i camins amb espais…

El nom, d’origen popular, procedeix de les activitats que, des del 1860, hi desenvolupà  el carmelità Francesc Palau , en una finca convertida en convent on acollia malalts i marginats i promovia la pràctica de la penitència solitària en diverses coves excavades a la muntanya del voltant, on sembla que abans ja hi havia vida eremítica El 1892, Mossèn Cinto Verdaguer comprà la finca i hi residí durant un quant temps El convent fou enderrocat per l’Ajuntament d’Horta el 1895, i només resta un pas del viacrucis dins el solar d’una residència sanitària El nucli central del barri es formà al…