Resultats de la cerca

La quadrilla, dita generalment dels germans Coixard , adscrita al bàndol dels cadells —com a tal estigué al servei de Francesc Robuster, bisbe de Vic 1598-1607—, fou considerada pel lloctinent de Catalunya, duc de Monteleone 1608, la més perillosa del Principat juntament amb la de Perot Rocaguinarda amb la qual, malgrat ésser adscrita als nyerros, evità de topar El 1614 es refugià, juntament amb la quadrilla d’en Trucafort, al castell occità de Montalban, centre d’hugonots, controlat pel conestable de Montmorency, al qual fou sollicitada l’extradició En la repressió del duc d’Alburquerque,…

La capella de Sant Pere del castell de Montsoriu es trobava a la part sud-est del recinte superior o del que envoltava la torre mestra i el castell pròpiament dit Allò que hom coneix tradicionalment com a capella —en té clars indicis d’haver-ho estat—, és una estança rectangular, adossada a la muralla, de la que resta una part dels murs perimetrals, un d’ells amb un finestral gòtic molt notable, amb calats de pedra malmesos La capella és documentada des del 1279 i devia ésser molt més antiga En aquest temps i durant el segle XIV tenia rector o sacerdot beneficiat adscrit El…

Església que es trobava dintre l’antic terme del castell de Torelló i de la qual, amb Sant Vicenç i Sant Feliu, forma la triada tradicional d’esglésies torellonenques La seva demarcació s’estén pel sector nord-est de la vall de Torelló Encara que el castell de Torelló i l’església de Sant Feliu es documenten l’any 888, l’església de Sant Pere no es documenta fins el 1083 quan se cita la parròquia de Sant Pere de Torelló, si bé en una llista de parròquies datable entre els anys 1025 i 1050 ja hi figura L’antic edifici sofrí diverses obres d’ampliació, fins que l’any 1727 es…

Aquesta església, de la qual resten uns vestigis escadussers, es trobava en l’indret on hi ha el despoblat de Vilamflor, a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa Vilamflor s’ha intentat identificar amb el lloc anomenat Villa Furoris en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell La seva història, gairebé del tot desconeguda, devia anar vinculada a la del castell de Vilamflor, ben documentat En el recorregut per les esglésies parroquials del deganat de Montenartró realitzat pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, els anys 1314-15, s’hi inclou l’església de Sant…

Desconeixem on era situada aquesta església, que no ha estat localitzada Sols se’n coneix una única referència, de l’any 1115, en què l’arquebisbe de Narbona féu donació al priorat canonical de Santa Maria de Serrabona, al Rosselló, de les esglésies de Santa Maria de Pèirapertusa, Sant Miquèl de Dulhac i de Sant Estève Hom pot pensar raonablement que es trobava dins l’actual terme de Dulhac Tal vegada aquesta església fóra el temple d’un hàbitat subordinat al castell de Pèirapertusa, situat uns centenars de metres a l’est de la fortificació L’abandó d’aquest hàbitat, potser conseqüència de la…

Es desconeix la situació exacta del despoblat de Torbaví, el qual, segons una referència documental, es trobava prop del torrent de la Femosa, entre Artesa de Lleida i Castelldans, al sector nord-est de la comarca Sembla que aquest indret tingué el seu origen en una antiga explotació islàmica després de la conquesta feudal, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona assignà la tasca de repoblació d’aquest lloc a un tal Miró de Torbaví, tal com sembla confirmar-ho una referència documental posterior, de l’any 1173 La primera notícia de l’església d’aquest indret data de l’any 1279…

Als primers temps, l’agnom era afegit simplement al prenom praenomen i al nom gentilici Més tard, amb la subdivisió de les gentes en estirps, els agnoms primitius esdevingueren hereditaris i es convertiren en cognom o nom de família cognomen per tal de distingir els individus adults calgué completar l’antropònim amb un altre agnom, el qual era enunciat en quarta posició Al final de la llatinitat hom troba agnoms en cinquena posició Com s’esdevé sempre en els sobrenoms i malnoms, l’agnom trobava el seu origen en una qualitat o defecte, físic o moral, una ocupació predilecta de…

Formà part de la Lliga del Peloponès i de l’Aquea Cèlebre pel santuari d’Asclepi, situat al sud-oest de la ciutat, on els malalts eren guarits mitjançant una interpretació dels somnis semblant al mètode de la psicoanàlisi Dins el recinte del santuari hi havia els temples d’Asclepi i d’Àrtemis i el tholós , edifici circular de doble columnata a l’interior del qual es trobava la font sagrada, atribuït a Policlet el Jove segle V aC Altres edificis importants de la ciutat eren la palestra, el gimnàs i el teatre, obra també de Policlet, edificat aprofitant el vessant d’una muntanya i…

D’origen medieval, amb un arc apuntat i atri frontal, es trobava sota el patrocini de Santa Bàrbara El 1559 s’hi feren unes obres d’ampliació que comportaren, en bastir-s’hi l’altar de Sant Antoni de Pàdua, el canvi d’advocació, la qual ha prevalgut L’altar és presidit pels dos sants Al segle XVI fou lloc d’habitatge de l’ermità Jeroni de l’Albi, i el 1558 se’n feu càrrec l’ermità valencià fra Llorenç Julià, que el 1564 se n’anà, amb alguns companys, a Montserrat Poc després s’hi tornà a installar, fins que el 1576 entrà a la cartoixa L’ermita tingué encara altres ermitans Té una…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, en el lloc anomenat Carme inicialment estigué subjecta a la parròquia de Santa Maria de Claramunt com a sufragània, fins que aconseguí la independència i esdevingué parròquia Les primeres notícies del castell de Claramunt corresponen a la butlla del papa Benet VII que l’any 978 adreçà al bisbe Fruià de Vic confirmant-li el bisbat amb les seves possessions Una d’aquestes era el castell de Montbui, que afrontava amb els confins de Claramunt El lloc de Carme es documenta per primer cop l’any 1005, en què la…