Resultats de la cerca
Es mostren 6892 resultats
Pere
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (959-973).
Defensà, juntament amb els bisbes de les altres seus catalanes, els interessos comuns del país, en el retrobament de la unitat amb la restauració de l’arquebisbat de Tarragona, fent cara primer a les pretensions personals de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, titulat arquebisbe a Compostella el 959 sota aparença de validesa apostòlica, i acceptant després el nomenament expedit per Joan XIII el 971 a favor del bisbe de Vic Ató, assassinat en tornar de Roma Assistí activament a l’acte de la consagració del monestir de Sant Benet de Bages 972, celebrat amb gran brillantor…
Odó
Cristianisme
Segon abat de Cluny (927-942).
Fill d’una família noble, fou educat a la cort del duc d’Aquitània Auster i emprenedor, féu del seu monestir el primer centre d’espiritualitat d’Occident i reformà, també, molts cenobis de França i d’Itàlia Lluità per la independència de les comunitats monàstiques enfront del poder secular Escriví, entre altres obres, uns Moralia in Job, unes Collationes , la Vita sancti Geraldi i alguns himnes litúrgics Teòric musical notable, s’interessà especialment per la notació i la determinació dels diversos intervals de l’escala Hom li deu la sistematització de la notació teòrica i la substitució de…
Berenguer I de Tolosa
Història
Comte i duc de Tolosa i comte de Velai (816-835), de Pallars i de Ribagorça (817-833), de Rosselló, d’Empúries, de Girona i de Barcelona (832-835).
Era fill d’Hug, comte de Tours, i cunyat del futur emperador Lotari Fou un personatge notable per la prudència i la fidelitat a la casa reial carolíngia, que li valgué d’ésser conseller del rei Pipí d’Aquitània A Pallars i a Ribagorça exercí drets sobirans, com ho mostra el precepte que concedí al monestir d’Alaó aquests dos comtats li foren arrabassats el 833 pel comte d’Urgell Galí I No sembla pas que tingués bones relacions amb el bisbe d’Urgell, Possidoni, d’origen franc En la lluita amb Bernat de Septimània simpatitzà amb els gots descontents d’aquí que estigués a punt de…
Sant Jaume d’Abellars (Cantallops)
Art romànic
L’any 1012 l’abat de Sant Quirc de Colera reclamà judicialment, i li fou reconegut, el domini del vilar “ Abiliarios” , que retenia el vescomte Dalmau Un document sense datar, del darrer quart del segle XI, parla de l’església de Sant Jaume d’Abellars i del seu vilar on el vescomte Ramon Guillem tenia terres en feu d’aquest monestir Les ruïnes del vilar d’Abellars han estat localitzades molt recentment en el paratge que conserva els topònims de “casal d’Abellars” i “Roc de la Penya de Sant Jaume” Tanmateix, entre les diferents restes d’edificació, en el seu estat actual i sense…
Santa Reparada (Begur)
Art romànic
La domus de Santa Reparada és esmentada com a possessió del monestir de Sant Pau de Fontclara en el precepte atorgat pel rei Odó a Orleans l’any 889 a l’abat Saborell En aquest lloc fou fundat un convent de mínims al final del segle XVII, i perdurà fins el 1835 L’església i el gran edifici actuals són, almenys en gran part, de la primera meitat del segle XVIII a la porta del temple hi ha la data 1730 Situada en una raconada amagada del mas, entre Begur i la cala de sa Riera, al costat d’una font de raig abundant, el seu emplaçament és característic d’un establiment religiós alt-…
Domus de Balenyà (Balenyà)
Aquesta fortalesa es trobava en un petit puig, enmig d’un camp de conreu conegut pels noms de Puig o Serrat Rodó, Castellot de la Talaia i el Puig d’Alzina, on hi ha encara restes d’edificacions El puig es troba al mig d’un pla proper al riuet que dona origen al Congost o Besòs entre els masos Atalaia i Homet El casal serví d’estatge a la família Balenyà La família començà a documentar-se a partir del 1130 amb Berenguer Ermengol i va extingir-se el 1240, quan Guillem de Balenyà llegà la casa de Balenyà al seu nebot Pere de Vilagelans Francesc de Malla, senyor de Vilagelans, va vendre el casal…
Sant Pau de Sarrià de Ter
Art romànic
Església parroquial del nucli de Sarrià de Dalt o centre històric del municipi L’edifici actual és fruit d’una ampliació feta al segle XVI d’un edifici anterior del qual es conserven només restes a la façana i inici dels laterals Té un campanar de torre amb coberta piramidal i ha sofert altres transformacions en temps moderns La parròquia és documentada des del segle XI com “Sancti Pauli de Sarriano” , sobretot en la documentació de Sant Pere de Galligants, monestir que tenia el domini de la parròquia El terme en canvi consta com de domini reial Modernament el nucli més important…
Castell de Ferran (Passanant)
Art romànic
El llogaret de la Pobla de Ferran és situat a la banda nord-occidental del terme, sobre un petit tossal de 705 m d’altitud Aquest indret, pràcticament deshabitat des de l’inici d’aquest segle, s’originà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, del qual s’ha localitzat fins a l’actualitat una referència documental ja tardana Consta que a la darreria del segle XIV, en concret l’any 1384, el ciutadà barceloní Jaume Galliners permutà amb el monestir de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran, ambdós situats dins la vegueria de Montblanc D’aquesta antiga fortalesa en resta…
Sant Andriu de Fenolhet
Aquesta església és la parròquia del poble de Fenolhet conegut ara com la Vilassa, als peus del castell del mateix nom L’edifici actual fou beneït el 1904, però és el successor d’un altre de molt més antic, que es trobava un centenar de metres més al S, contigu al cementiri parroquial El primer esment de l’església es troba en la butlla que el papa Sergi IV va atorgar l’any 1011 al monestir de Sant Pèire de Fenolhet, acabat de fundar Era una de les esglésies que formaven part de la seva dotació inicial L’església conserva tres capitells amb decoració escultòrica que s’atribueixen…
Ramon Marsal i Boguñà
Música
Monjo benedictí de Montserrat i músic instrumentista, germà de Pau Marsal.
Després de nou anys d’estada a l’Escolania, on encara es beneficià dels darrers temps de mestratge del pare Narcís Casanoves 1747-1799, vestí l’hàbit monàstic el 1801 Fou un excellent intèrpret tant del violí com del violoncel, instrument aquest darrer amb el qual aconseguí un gran prestigi, corroborat pels seus mateixos contemporanis Exercí, dins les propietats del monestir, càrrecs d’administració que l’obligaren a absentar-sedurant vuit anys A més, les desgavellades circumstàncies polítiques del segle, a partir del 1811, el foragitaren de Montserrat tres vegades Amb tot,…