Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
Joan Baptista Domènech i Artau
Economia
Literatura
Escriptor i industrial vitivinícola.
Installat des de jove a l’Argentina, residí a Mendoza i San Juan Ocupà alts càrrecs en una companyia d’importació Collaborà a la premsa, especialment amb treballs de crítica d’art tingué contacte amb el pintor Ramon Subirats El 1933 s’installà definitivament a Xile Juntament amb el seu germà Salvador Domènech i amb Manuel Garriga i Parès, creà una indústria vitivinícola, la Sociedad Vinícola Domènech y Cía Ltda Estigué vinculat a una penya d’artistes xilens i catalans, entre els quals cal esmentar el compositor i pianista Eduard Estradé Fou president del Centre Català de Valparaíso 1937-38,…
Pelai Pagès i Blanch
Historiografia
Historiador.
Professor d’història contemporània a la Universitat de Barcelona Especialitzat en temes de moviment obrer, principalment en els anys de la II República i la Guerra Civil Espanyola, entre els seus treballs destaquen Andreu Nin su evolución política 1911-1937 1975, El movimiento trotskista en España 1930-1935 1977, Historia del Partido Comunista de España 1920-1930 1978, Introducción a la historia 1983, La Guerra Civil Espanyola a Catalunya 1936-1939 1987, La presó model de Barcelona Història d’un centre penitenciari en temps de guerra 1996, Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països…
Jiang Zemin
Política
Polític xinès.
Enginyer tècnic, el 1946 ingressà al partit comunista Ocupà càrrecs tècnics en diversos ministeris, i entre 1983-85 fou ministre d’indústria Alcalde de Xangai del 1985 al 1989, impedí que s’hi estenguessin les revoltes que aquest any es produïren en altres ciutats de la Xina Cap de les forces armades i secretari general del PCX des del 1989, el 1993 fou designat president de la República Esdevingué l’home fort del règim a la mort de Deng Xiaoping 1998, i continuà l’orientació d’aquest, mantenint la coexistència entre liberalització econòmica i autoritarisme polític El novembre del 2002 cessà…
lli

Lli
C T Johansson (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les linàcies, de 40 a 80cm d’alt, de fulles lanceolades, de flors blaves i de fruits capsulars, amb la qual hom obté la fibra tèxtil anomenada lli.
Les seves llavors, valorades pel contingut en mucílag 6% i oli 20-40%, són emprades en farmàcia com a producte emollient i antiflogístic obtingut per decocció i per l’oli que proporcionen, el qual és emprat per a la confecció d’emplastres i per a disminuir la colesterolèmia La farina ha estat emprada en medicina popular per a fer cataplasmes La importància econòmica del conreu del lli deriva no solament de la utilització de la fibra com a primera matèria tèxtil, sinó també de l’aprofitament de la llavor per a extreure’n l’oli de llinosa És conreat a la major part de les regions temperades Cal…
Casimir Melià i Tena
Literatura catalana
Enginyeria mecànica
Escriptor i enginyer.
Llicenciat en ciències exactes i enginyer industrial per la universitat i l’escola d’enginyers de Barcelona De professió enginyer industrial, patentà uns models de gasògens per a automoció fou delegat del ministeri d’indústria a Castelló Publicà monografies tècniques Reactores nucleares i econòmiques L’economia del Regne de València segons Cavanilles , 1978, Conrear bàsicament l’assaig en castellà, amb obres com els tres volums de Temas de nuestro tiempo 1973-85, i també en català El sector menyspreat , 1977 La seva obra narrativa ha quedat recollida a De la meua terra Contes, contalles i…
,
Antoni Negre i Villavecchia
Economia
Empresari.
Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, l’any 1959 fundà, amb la seva família, una empresa de fabricació de materials auxiliars per als automòbils, i posteriorment l’empresa Cables de Comunicación Ocupà diversos alts càrrecs, entre els quals el de director delegat del Banco de Vizcaya a Catalunya 1976-93 i president de Banca Catalana durant tres anys Fou president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona 1991-2002, del Consell de Cambres 1991-2002 i d’Eurochambres 1996-97, l’associació amb seu a Brusselles que aplega les 1200 cambres de comerç europees L’…
nitrit
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid nitrós.
Els nitrits són sòlids, sovint anhidres, i es dissocien per acció de la calor formant òxid nítric, nitrat i nitrogen Hom els obté per reducció dels nitrats o per reacció dels vapors nitrosos amb sosa o una altra base alcalina o alcalinotèrria Els dos nitrits més importants són el nitrit de potassi, emprat en la indústria alimentària com a additiu, i el nitrit de sodi, que en química orgànica és emprat per a diazotar les amines El complex més conegut és el cobaltinitrit de sodi, Na 3 CONO 2 6 , reactiu del potassi, del rubidi, del cesi i del talli Afegit directament a derivats carnis, es…
Pere Miró i Plans
Química
Químic.
Estudià a les universitats de Barcelona i de Heidelberg 1954, i es doctorà a la de Madrid Autoritat en química dels tèxtils i en detergents, treballà al CSIC, i el 1969 fou nomenat president del Comitè Espanyol de la Detergència El 1971 passà a la indústria privada i hom l’elegí president de l’Associació Espanyola de Químics Coloristes Tèxtils Fou degà del Collegi de Químics de Catalunya i Balears 1972-74 i president de la Comissió Internacional d’Anàlisis del Comitè Internacional de Derivats Tensioactius 1973 i també de la Federació Internacional d’Associacions de Químics i Coloristes…
Confederació General del Treball Unitària
Central sindical espanyola d’influència comunista (1932-35).
Sorgí d’una conferència convocada per la federació de sindicats de Sant Sebastià 1931 i celebrada els mesos de juny-juliol del 1932 a Madrid amb representacions de 153 sindicats i 133 402 afiliats El primer congrés constitutiu no es reuní fins per l’abril del 1934, a Madrid hi foren representats prop de 180 000 obrers i Antonio Mije en fou elegit secretari general Amb una certa força a Sevilla, Astúries i Biscaia, als Països Catalans la seva presència fou molt dèbil al Principat comptà notablement amb la Federació de la Indústria Gastronòmica FOSIG, i a les Balears, amb el Sindicat del Ram de…
polarimetria
Química
Mesura de la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada quan aquesta travessa un medi que conté una substància òpticament activa (activitat òptica), generalment en dissolució.
El valor de l’angle de rotació depèn de la natura de l’espècie òpticament activa, de la longitud d’ona de la llum emprada i de la llargada de líquid que travessen els raigs D’acord amb el signe de la rotació, les substàncies són classificades en dextrogires i levogires Hom efectua les mesures polarimètriques mitjançant el polarímetre La polarimetria, que troba una gran aplicació en la indústria dels sucres, és emprada com a mètode de control de qualitat en els diversos estadis del procés de refinatge i en la determinació de sucres en els productes que els contenen sacarimetria És també…