Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
El Contemporani
Historiografia catalana
Revista patrocinada pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals i publicada per l’Editorial Afers entre Catarroja i Barcelona, amb una periodicitat bianual.
Del 1993 al 1997 el subtítol fou Revista d’història i d’ençà del 1997, Arts, història, societat El Contemporani es gestà en el si del Centre d’Estudis Historiogràfics que, mentre existí, estava adscrit al CEHI de la Universitat de Barcelona, i del qual foren membres A Colomines, M López del Castillo, A Mayayo, JM Muñoz i Lloret, E Riu Barrera i R Vinyes Aquest collectiu d’historiadors havia signat fins aleshores una columna mensual, amb el títol “Plaerdemavida” i amb el pseudònim U no és ningú , a la revista L’Avenç La supressió d’aquesta collaboració per la direcció de la veterana revista…
Gavineta de tres dits
La gavineta de tres dits Rissa tridactyla es distingeix pel color gris del mantell, la punta negra de les ales i les potes, també negres Els adults tenen el bec groc, mentre que els joves, com el de la fotografia, el tenen negre i mostren, a més, una franja negra desigual a les ales i la punta de la cua negra Té unes bones dimensions ateny 41 cm i és d’hàbits totalment marins Oriol Alamany Als Països Catalans és un ocell hivernant, d’abundància variable segons els anys A la Catalunya Nord i a les Illes és considerada una espècie ocasional, però potser una millor prospecció de les zones…
Grècia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània que forma part de la península Balcànica, de la qual comprèn el sector més meridional. Limita amb Albània pel NW, amb Macedònia i Bulgària pel N, amb la Turquia europea pel NE, amb la mar Egea per l’E, amb la mar Mediterrània pel S i amb la mar Jònica per l’W; a més del territori peninsular, comprèn un gran nombre d’illes; la capital és Atenes.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Athos Dave Proffer CC BY 20 Grècia és un país muntanyós, amb una estructura geològica complexa que es reflecteix en una gran fragmentació del relleu, que és format per massissos i sistemes muntanyosos que tanquen nombroses conques interiors Gairebé la meitat del territori és per damunt dels 500 m, bé que les muntanyes són relativament poc altes i cap dels cims no assoleix els 3000 m l’Olimp, l’altitud màxima del país, té 2918 m Hom pot distingir diverses regions la septentrional, la central, la meridional i la insular La Grècia septentrional…
República de Sud-àfrica
Estat
Estat de l’extrem meridional d’Àfrica, que limita al NW amb Namíbia, al N amb Botswana i Zimbàbue i a l’E amb Moçambic i Eswatini, i és banyat a l’E i al S per l’oceà Índic i a l’W per l’Atlàntic, inclou dins el seu territori l’estat independent de Lesotho; la capital administrativa és Pretòria, residència del govern, la capital judicial és Bloemfontein, i la capital legislativa, Ciutat del Cap.
La geografia física El relleu El relleu presenta una gran simplicitat En el Terciari, diversos moviments tectònics transformaren l’antic sòcol precambrià, recobert de sediments, bàsicament de gresos i basalts, en una cubeta voltada de blocs aixecats en altiplans i fins i tot en massissos muntanyosos La part central, deprimida, correspon al desert de Kalahari les altes terres que l’envolten tenen altituds oscillants entre 1500 i 3000 m, i comprenen els altiplans del Transvaal, del Witwatersrand, de l’alt Veld i del Lesotho, els altiplans del Karroo, a la província del cap de Bona Esperança, i…
Els materials terciaris pretectònics i sintectònics
El Paleogen Extensió del Paleogen pretectònic i sintectònic en l’àmbit bètico-balear Hom distingeix en aquests materials, representants tant de medis continentals com marins, quatre unitats principals, que tenen una distribució geogràfica no sempre coincident Les línies de colors indiquen la posició de la línia de costa durant diferents períodes del Paleogen Biopunt, original dels autors El Paleogen del domini bètic S del País Valencià i Mallorca del Països Catalans és constituït per un conjunt de materials de medis tant continentals com marins els marins solen ésser sediments de plataforma…
Surinam
Estat
Estat de l’Amèrica meridional, un dels tres que formen la regió de la Guaiana, entre la Guyana a l’W, la Guaiana Francesa a l’E, el Brasil al S i l’Atlàntic al N; la capital és Paramaribo.
La geografia El territori és format per un altiplà de roques cristallines que, morfològicament, forma part del massís de la Guaiana i que accidenta el S del país, fracturat per moviments tectònics, i sobre el qual s’aixequen alguns relleus, com els de Wilhelmina, que assoleixen la màxima altitud 1280 m El N és format per una plana costanera alluvial, on hi ha la zona agrícola El clima és equatorial, amb estacions seca i plujosa, amb una temperatura mitjana anual de 27°C La selva pluvial equatorial cobreix el 95% del territori Els recursos econòmics del…
la Pobla de Farnals
L’església de la Pobla de Farnals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al sector septentrional de la comarca, que s’allarga d’W a E fins a la mar, on té un petit sector de platja baixa canviada en part per la construcció d’un port esportiu.
El terreny és pla, alluvial, tot ell dedicat a l’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Montcada 170 ha i de pous L’horta tradicional, regada per la séquia, és dedicada al conreu intensiu d’hortalisses, mentre el sector occidental, de reg més recent, és dominat pel taronger Els arrossars propers a la mar, en terreny pantanós, han desaparegut a causa de les construccions turístiques La indústria disposa d’una gran fàbrica d’embotits i un important sector metallúrgic laminatge i maquinària, que empren mà d’obra dels pobles propers Actualment, el 40% de…
l’Oliva
Antiga caseria
Antiga caseria i actual mas del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), al S del terme, a 623 m alt., en un altiplà (el pla de l’Oliva) que domina per l’W la confluència del Rialb i el Segre.
port Negre d’Urgell
Pas pirinenc (2.620 m) que comunica el municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) i la parròquia d’Andorra la Vella, entre el pic Negre d’Urgell, a l’E (2.659 m), i el de Claror, a l’W.
La vall del port Negre drena les aigües que vessen cap al Segre
sa Mesquida
Urbanització
Urbanització turística del municipi de Capdepera (Mallorca), a la costa septentrional de la península d’Artà, vora l’extensa platja de sa Mesquida, oberta a l’W del cap des Freu, l’únic de Mallorca on hi ha veritables dunes.
L’activitat turística hi fou iniciada el 1956 amb la installació d’un càmping