Resultats de la cerca
Es mostren 35331 resultats
Ernest Martínez i Izquierdo
Música
Compositor i director d’orquestra.
Es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on estudià composició i direcció amb Antoni Ros i Marbà L’any 1985 fundà el grup Barcelona 216, especialitzat en el repertori contemporani, amb el qual ha estrenat nombroses partitures de nous creadors catalans i ha enregistrat obres de Robert Gerhard Entre el 1985 i el 1987 fou assistent de direcció de la Joven Orquesta Nacional de España JONDE i el 1988 obtingué el mateix càrrec a l’Orquesta Nacional de España ONE Un any més tard, convidat per Pierre Boulez, treballà com a assistent de direcció de l’…
Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona
Centre d’estudis i documentació internacionals de Barcelona, que mitjançant l’estudi, la investigació i la difusió d’informació sobre qüestions internacionals, vincula la realitat catalana amb la realitat europea i mundial i amb dinàmiques i problemàtiques globals.
L’any 1973 fou creada, des d' Agermanament , el Centre d’Informació i Documentació Internacionals a Barcelona, associació coneguda com a CIDOB Tercer Món o CIDOB-TM L’any 1979 esdevingué una fundació, a càrrec d’un patronat format per diverses institucions i persones representatives del món polític i cultural de Catalunya i Espanya El CIDOB és un equip de reflexió, un think tank, que treballa des d’una òptica independent i no partidista per elaborar i oferir a tots els actors polítics i socials, des de la ciutadania fins a les organitzacions internacionals,…
Marcel·lí Antich i Camprubí
Disseny i arts gràfiques
Edició
Pedagog i editor.
Obtingué el títol de magisteri a Barcelona i des del 1915 fou mestre d’escola a Terrassa, a la Casa de la Caritat de Barcelona i a l’Escola del Treball de Badalona A causa de l’afer Dwelshauvers , l’any 1924 fou sancionat per la dictadura de Primo de Rivera i, poc després, a suggeriment de Pompeu Fabra , fundà a Badalona una escola catalana i de mètodes moderns, que rebé el nom d’Escola Catalana Fou també director de l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat i fundador d’una biblioteca itinerant de llibres en català L’any 1928 fundà Edicions Proa juntament amb Josep…
Pedro Passos Coelho

Pedro Passos Coelho
© Moncloa
Política
Polític portuguès.
Visqué a Angola entre els cinc i els deu anys Treballà en l’ensenyament secundari i posteriorment passà a l’empresa privada Llicenciat en economia per la Universidade Lusíada de Lisboa 2001, l’any 2004 s’incorporà al grup Fominvest com a director financer i posteriorment com a administrador executiu L’any 1978 s’afilià al Partido Social Democrata PSD, de les Joventuts del qual fou elegit secretari general l’any 1984, vicepresident el 1986 i president el 1990 fins el 1995 Vicepresident del PSD entre el 2005 i el 2006, el març del 2010 en fou elegit…
Éric Abidal
Futbol
Futbolista francès.
Després de jugar en les categories júnior de l’equip de la seva ciutat, l’any 2000 esdevingué professional en fitxar pel Mònaco i començà a jugar en la Lliga francesa en posició de lateral esquerre i central La temporada 2001-02 passà al Lilla OSC i la 2004-05 a l’Olympique de Lió, on fou titular del primer equip, amb el qual guanyà tres títols de Lliga 2005, 2006, 2007 i tres Supercopes 2005, 2006 i 2007 L’any 2007 fitxà pel Futbol Club Barcelona , i fou un dels titulars més destacats del primer equip dirigit per Josep Guardiola i Sala Amb el FC Barcelona ha…
,
Josep Vives i Codina
Botànica
Botànic i briòleg.
De molt jove començà a collaborar en les activitats científiques de l’Institut Botànic de Barcelona, on formà part del grup de botànics que sota la direcció de P Font i Quer realitzava treballs florístics i geobotànics Intervingué en moltes de les campanyes d’exploració que es feien als Països Catalans Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1953 amb la qualificació màxima La seva tesi doctoral fou un estudi sobre la flora i vegetació de l’alta conca del Cardener i fou presentada l’any 1959 Durant els seus estudis a la universitat tingué com…
Santa Maria de Cabrera (Santa Maria de Corcó)
Art romànic
Aquesta església es troba dins l’antic terme del castell de Cabrera, al cim de la muntanya de Cabrera, entre el Coll del Bram i l’Osca Inicialment tingué les funcions d’església del castell de Cabrera i més tard exercí algunes funcions de parròquia, per esdevenir finalment santuari marià L’església és documentada a partir de l’any 1154, quan els castlans Guillem de Cabrera i la seva muller Adaledis li feren una nova dotació i confirmaren els béns que ja li havia donat el seu pare difunt, Arnau Ramon Sota la protecció dels castlans l’església anà progressant i l’any…
Santa Creu de Castellbò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
L’any 935, en la cessió d’una propietat situada al terme de Pallerols s’esmenta, com a límit, entre d’altres, l’església de Santa Creu Altres esments del lloc són del 1030, en la venda del llogaret de Tridigueres , a la vall de Castellbò, al terme de Santa Creu i del 1074 en la donació d’un alou situat al terme de Santa Creu, de Sant Iscle i a l’obac de la Laguna, a la vall de Castellbò, i que, per una part, limiten amb el riu de Tridigueres En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, també apareix la parròquia de Santa Creu El lloc pertanyia al vescomtat de Castellbò, i era…
Sant Sadurní del castell d’Aguilar de Bassella
El castell d’Aguilar, al qual estava vinculada l’església de Sant Sadurní, és esmentat l’any 1042 o 1044 com a límit, a tramuntana, del castell de la Clua L’any 1085, el castell amb els seus termes i pertinences fou deixat per Isarn Guitard als seus germans, Ramon i Arnau, amb la condició que després d’ells passés a la canònica de Santa Maria d’Organyà El lloc d’Aguilar, a mitjan segle XVII, era dels Margarit pel matrimoni de Maria de Biure i de Cardona, baronessa d’Aguilar, amb Josep de Margarit i de Biure L’església del castell d’Aguilar consta en la publicació…
Santa Magdalena de la Nou de Gaià
Art romànic
El lloc de la Nou és documentat des de l’inici del segle XI Un dels primers esments es troba en una escriptura datada l’any 1011 quan és citat “ ipsum kastelar que dicunt Nuce ”, com a afrontació territorial del castell d’Albinyana L’església de Santa Magdalena de la Nou, com també la d’Altafulla, havia depès a l’inici del segle XII de l’única parròquia de la contrada, la de Tamatit, que és citada en la butlla que el papa Anastasi II atorgà l’any 1154 a l’església de Tarragona Posteriorment, en un any imprecís entre el 1154 i el 1194, l’església…
