Resultats de la cerca
Es mostren 6956 resultats
Castell de Guialbes (Vilademuls)
Art romànic
El castell de Guialbes era situat a la part alta de la població, al costat de l’església parroquial de Sant Esteve, que havia estat capella del castell Avui dia se’n conserven poques restes Una de les primeres notícies és el conveni establert l’any 1057 entre els comtes Guillem II de Besalú i Ramon Berenguer I, com a conseqüència de les greus desavinences anteriors, que afectava els castells de Colltort i de Finestres A més s’establí el compromís segons el qual si el comte de Besalú no enderrocava el seu castell de Vilademuls, el comte de Barcelona-Girona faria construir un castell al puig de…
Santa Magdalena de Bell-lloc (Tarragona)
Art romànic
Aquesta església era situada extramurs de la ciutat de Tarragona, vora la desembocadura del Francolí, tot i que fins avui dia no s’han pogut localitzar les seves restes Molt probablement fou edificada sota la prelatura de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, amb data de 4 de gener de 1155 en feu cessió al monestir de Sant Pere de Besalú per tal que hi fundés un monestir benedictí aquest cenobi arribà a tenir importància dins de l’orde, car, en la lletra apostòlica del papa Alexandre III, datada el 7 de novembre de 1159, on confirmava les esglésies i monestirs benedictins, assenyala en primer…
Sarcòfag de la Font de Sant Cristòfol (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Antic sarcòfag exempt de pedra utilitzat avui dia com a pica d’aquesta font ECSA - A Roig Uns 300 m abans d’arribar al poble de Peramea, a la dreta de la carretera que ve de Bretui surt un camí de terra que antigament menava cap al lloc de Pujol, tot dins de l’àmbit excepcional del pla de Corts A uns 120 m de la carretera hi ha en el marge esquerre del camí la Font de Sant Cristòfol Mapa 33-11252 Situació 31TCG389881 Necròpoli La Font de Sant Cristòfol es troba condicionada en un marge d’uns 2, 4 m d’alçada que avui retén les terres d’un prat de pastura En aquest espai, la tradició…
Castell de Galliner (Isona)
Art romànic
És citat per primera vegada l’any 1055 en la donació que el vescomte Bernat i la seva muller Adalgardis feren a Santa Maria de la Seu d’un alou situat “ inter castrum de Galiners et Eramont ” i reapareix el mateix any i el 1056 com a afrontació septentrional del castell de Mur que el comte Ramon V de Pallars Jussà vengué a Arnau Mir de Tost i donà a la comtessa Valença, i com a afrontació occidental dels castells de Llimiana, Mur i Orcau que el mateix comte donà propter nuptias a la comtessa Valença El castell de Galliner és troba lligat al llinatge homònim Entre el 1080 i el 1110 diversos…
Castell de la Bulella o de la Volella (Fullà)
Art romànic
Situació Una de les cares del gran quadrilàter que forma aquest castell, avui dia destinat a explotació agrícola ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell es troben 200 m al sud del Veïnat d’Amunt, situat a uns 5 km de Vilafranca del Conflent per la carretera D-6 Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 16” N - Long 2° 21’ 58” E Història El lloc de Bulella és esmentat des de l’any 947 El seu castell fou el seti d’una senyoria que el 1165 era a mans de Berenguer de Vilar, que la tenia per Guillem de Fullà, el qual, alhora, la tenia per Guillem I de Canet espòs de Cerdana de Rodés La jurisdicció del…
Sant Llorenç de Montfalcó d’Agramunt (Ossó de Sió)
Art romànic
El poble de Montfalcó d’Agramunt es troba al sud-oest de Castellnou, sobre un petit tossal 389 m d’altitud als contraforts llevantins de la serra d’Almenara El lloc fou conquerit vers l’any 1070 pel comte Ermengol IV d’Urgell, i poc després es bastí un castell Tot i que no han pervingut dades documentals, és molt probable que l’origen de l’antiga església parroquial de Sant Llorenç sigui parallel al de la fortalesa, com solia ser habitual en els indrets que es conquerien per tal d’atreure i establir-hi poblament L’església de Sant Llorenç de Montfalcó pertanyia a la diòcesi d’Urgell, i el seu…
Santa Maria d’Algerri
Art romànic
L’església parroquial de Santa Maria, situada al centre del poble d’Algerri, pertangué jurisdiccionalment, almenys des del segle XII, a l’abadia de Sant Pere d’Àger La seva pertinença a l’esmentada canònica és ratificada per les dues butlles de confirmació de béns que el papa Alexandre III atorgà a favor de Sant Pere d’Áger els anys 1162 i 1179 en aquesta darrera butlla, s’especifica que l’església d’Algerri es dóna amb el delme de la dominicatura del vescomte de Cabrera, cinc masos i el delme de la dominicatura del comte Artau IV de Pallars Sobirà Amb anterioritat a les mencionades butlles,…
Sant Magí de Brufaganya (Pontils)
Art romànic
El santuari de Sant Magí de Brufaganya, a 760 m d’altitud, s’alça a mig aire del vessant nord-oest del cercle de recepció del rierol de Sant Magí, a la solana del cingle de les Coves Aquest santuari és dedicat a un anacoreta que, segons una antiga tradició, fou martiritzat al segle III i enterrat en aquest lloc, on després es construí l’església No s’ha localitzat cap notícia documental de la roca de Sant Magí anterior a l’any 1204 aquest any és mencionada com a afrontació territorial de la “ domus de Brufagaines ” donada per Guillem de Montagut i la seva esposa Ponceta als hospitalers de…
Santa Maria d’Ollers (Barberà de la Conca)
Art romànic
Una de les primeres mencions documentals del lloc d’Ollers —petit poble situat a la banda nord-occidental del terme— data del segle XI, quan en la delimitació territorial del castell de Forès, que havia d’ésser bastit en les terres que els comtes barcelonins Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop, s’esmenta el podio super Ollers Tanmateix, aquesta escriptura presenta certes discrepàncies pel que fa a l’any de la datació, car la data, 1038, és errònia, ja que no existien o actuaven els comtes atorgants, els quals van esposar-se vers el 1052 Deixant de banda, aquest…
Jaciment de Montjuïc (Barcelonès)
El 1898 Almera estudià estratigràficament la muntanya de Montjuïc i esmentà el jaciment de vegetals fòssils que existeix a la seva zona alta, del qual va esmentar dinou formes diferents L’aflorament que contenia les empremtes de plantes es trobava a la part SE de la muntanya, sobre les margues blanques que avui dia han desaparegut totalment a causa de l’explotació comercial que se’n fa Aquests nivells, pel seu contingut en fòssils d’invertebrats, foren datats com a pertanyents al Tortonià Aquesta flora té característiques intermèdies entre les que existeixen al Miocè mitjà i les…