Resultats de la cerca

Autor de diversos curtmetratges des de l’adolescència, estudià a París gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya El seu primer llargmetratge fou El cielo sube 1991, basat en l’obra d’Eugeni d’Ors Oceanografia del tedi , que no tingué una distribució normalitzada però que cridà l’atenció pel seu estil personal i exigent Les seves pellícules posteriors, L’arbre de les cireres 1998, que obtingué premis al Festival de Locarno i dels crítics i escriptors cinematogràfics del Festival Internacional de Catalunya, Pau i el seu germà 2000, Les mans buides 2003 i Dies d’agost 2006,…

Feu estudis comercials i participà en la guerra de Corea Diputat el 1963, el 1971 fou candidat a la presidència Segrestat al Japó pel contraespionatge sud-coreà 1973, la pressió dels EUA n’evità l’execució Líder del Moviment Democràtic per a la Salvació Nacional 1976, fou empresonat 1976-79 i condemnat a mort el 1980, pena que li fou commutada per la presó Exiliat als EUA 1982, de retorn al seu país 1985, després de dos intents 1987 i 1992, el 1997 fou elegit president Inicià aleshores una profunda transformació econòmica de Corea del Sud i una decidida política d’obertura envers Corea del…

Partí de dues empreses gràfiques de cadascun dels socis que transformaren alhora amb un alt nivell tècnic En morir els fundadors, en foren nous gerents Eduard Barral i Joan Seix i Miralta La unió d’editorial i impremta permeté de fer edicions d’una gran qualitat i àdhuc de formar-hi una escola de dibuixants Publicaren llibres escolars i pedagògics i en foren directors de publicacions Pau Vila, Artur Martorell i Palau i Vera, entre d’altres El 1942 prengué el nom actual, s’especialitzà en llibres d’art i s’hi incorporaren com a gerents Víctor Seix, net de Victorià —que muntà…

A vegades era emmurallat i als països mediterranis fou el resultat de l’evolució a partir de les funcions únicament d’allotjament, que n'inclogueren progressivament d’altres relacionades amb el comerç, com ara emmagatzematge i mercat Solia incloure capella, cementiri, banys i forn Cada nació tenia el seu alfòndec l’alfondeguer exercia les funcions d’intendent, sota la jurisdicció del cònsol Als països musulmans, on es trobaven en barris especials, també podia acollir els pelegrins hi era autoritzada i gratuïta l’entrada del vi L’extensió del comerç català vers llevant multiplicà els alfòndecs…

Mehmet Köprülü Rudnik 1538 — 1661, governador d’Iconi 1648 i de Damasc, fou nomenat visir 1656 per Mehmet IV Restablí l’ordre a l’armada, recuperà Lemnos i Tènedos 1657 als venecians i pacificà Síria i Egipte Ahmet Köprülü Vezir-Köprü 1635 — prop d’Adrianàpolis 1676, fill de Mehmet, el succeí en el càrrec Lluità contra Hongria i Polònia Amb l’expedició 1666-69 a Càndia, establí el domini turc a Creta Muṣṭafà Köprülü Vezir-Köprü 1637 — Slankamen, prop de Belgrad 1691, segon fill de Mehmet, participà en la deposició de Mehmet IV i fou nomenat visir 1689 pel nou soldà, Solimà II Reorganitzà l’…

Fundada i dirigida per Josep Palau-Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié, s’hi sumaren en la redacció Joan Barat, Alexandre Cirici, Francesc Espriu, Enric Jardí, Rosa Leveroni, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls Intentà de donar testimoniatge d’una cultura oficialment liquidada i de fixar-ne les “valors” més essencials i més vàlides, responent en general a una concepció culturalista de l’art i la literatura, realitzada en una doble direcció simbolista i superrealista Així, presentà poemes de Riba, Foix, Carner, Espriu i d’autors joves…

D’origen jueu, l’any 1938 emigrà als Estats Units, i ensenyà ciència política a Harvard, on havia estudiat 1947-50 i s’havia doctorat 1954 El 1969 fou nomenat conseller del president Richard Nixon, i el 1973, secretari d’estat per a afers estrangers Propugnà una distensió simultània amb l’URSS i la Xina, signà els acords de París del gener del 1973 converses de París , sobre el Vietnam, motiu pel qual li fou concedit el premi Nobel de la pau —compartit amb Le Duc Tho—, i tractà de resoldre la crisi del Pròxim Orient El 1975 deixà d’ésser conseller presidencial i el 1977,…

Devia haver-hi bisbe des del segle IV, com ho demostrarien les restes de basílica cristiana retrobades a l’antiga ciutat d’Empúries Els primers anys del segle VI apareixen ja bisbes titulars, i duren fins a la invasió àrab Al moment de la conquesta cristiana el seu govern passà a la seu de Girona tanmateix, vers el 958 Cesari de Santa Cecília de Montserrat intentà, com a metropolità —subreptici— de Tarragona, que el papa Joan XII posés sota seu els antics bisbats visigòtics, entre els quals el d’Empúries, però fracassà per la resistència dels altres bisbes catalans Posteriorment, al segle XIV…

Segons l’historiador E Morera, a l’edat mitjana l’església dels Pallaresos depenia del rector de la seu tarragonina, i va instituir-s’hi una vicaria perpètua La dependència del rector de la catedral de Tarragona venia donada perquè també la mateixa vila dels Pallaresos, de propietat del capítol, era considerada com un raval de la ciutat o una de les faldes de Tarragona, nom amb el qual es designaven a l’edat mitjana en la documentació els pobles que eren considerats com a barris de Tarragona Després del concordat de l’any 1751, les rendes de l’església parroquial de Sant Salvador foren unides…

Làpida d’un prevere provinent del convent dels franciscans de la vila, avui encastada a la torre del Diable ECSA - A Roura Provinent de l’antic convent dels franciscans de Vilafranca de Conflent, es conserva, encastada a la torre del Diable d’aquesta vila, contigua a l’església parroquial, una làpida amb l’epitafi de Ponç Duran Aquesta làpida, que fa 31 X 17 cm, és situada a 1,55 m del sòl, a l’interior de la torre, just sobre una sagetera El seu text és 1 ANNO CHRISTI M CC LXXXVI NONAS SEP- 2 TEMBRIS OBIIT PONCIUS DURANNI 3 PRESBITER ISTIUS LOCI CUJUS A 4 NIMA REQUIESCAT IN PACE AMEN Que,…