Resultats de la cerca

Sergent d’artilleria i company de joventut del tsar Pere I el Gran, malgrat el seu obscur origen l’acompanyà per Europa en 1697-98, i des del 1699 en fou el conseller principal Governador de les províncies occidentals 1703, fou nomenat príncep el 1707, i assessorà eficaçment el tsar durant la guerra contra Suècia En morir aquest, féu pujar al tron la seva vídua, Caterina I 1725 Malgrat el seu poder dictatorial i el suport del partit reformista, l’aristocràcia imposà un Consell Suprem que aconsellés l’emperadriu 1726 Tractà de casar la seva filla amb el príncep hereu Pere…

Marquès de Risbourg, gran d’Espanya i cavaller de l’orde del Toisó d’Or Fou coronel del regiment de guàrdies valones al servei de Felip V Nomenat capità general de Catalunya 1725-35, la seva arribada coincidí amb el perdó i la restitució de béns als austriacistes i amb l’inici de la recuperació econòmica del Principat això l’induí a no implantar-li la lleva forçosa de soldats Durant el seu comandament es formà el primer cos de mossos d’esquadra, i hom preparà a Catalunya la majoria de les expedicions militars d’aquest període Exercí el càrrec en constant disputa amb l’audiència…

Es formà musicalment al Conservatorio Nacional de Música, on fou deixeble del compositor Carlos Chávez i de Silvestre Revueltas Inicià la seva carrera musical com a membre de diferents formacions orquestrals i el 1935 creà, juntament amb D Ayala, B Galindo i P Moncayo, el Grupo de los Cuatro amb l’objectiu de divulgar la nova música mexicana El 1958 fou nomenat professor de violí i d’harmonia al Conservatorio Nacional de Música i dirigí l’orquestra d’aquest centre Cap als anys trenta inicià la seva carrera compositiva, amb unes peces interessants pel seu caràcter colorístic A…

Fou infant cantor a la catedral de Ciutat de Mèxic, on tingué com a mestres Antonio Salazar i J de Ydíaquez L’any 1708 era organista de la seu El seu talent musical fou reconegut pel duc de Linares, gran admirador de l’òpera italiana Al palau del duc, Zumaya estrenà la seva òpera en tres actes La partenope 1711, la primera òpera completa feta a l’Amèrica del Nord Fou nomenat mestre de capella de la catedral de Ciutat de Mèxic el 1715, i el 1739 es traslladà a Oaxaca La seva producció musical comprèn música religiosa en llatí, com ara misses, himnes, lamentacions i càntics, i…

Estudià inicialment al Conservatori de Nova Anglaterra i posteriorment a la Universitat de Harvard amb Johan Knowles Paine El 1874 es graduà i fou llavors que decidí dedicar-se professionalment a la música El 1875 començà a impartir classes de piano, tant de caràcter privat com en diversos centres d’ensenyament El 1876 fou nomenat organista de la Church of the Disciples a Boston, i després, de la First Unitarian Church 1878-1910 A més de les seves composicions, publicà diversos llibres de text dirigits als estudiants, entre els quals hi ha dos tractats d’harmonia La seva música…

Estudià música amb Leonard Kessler, a Curitiba, i composició de manera autodidàctica A Rio de Janeiro s’involucrà amb la música popular 1934 i estudià les escoles de samba, experiència que utilitzà per als seus treballs compositius Com a investigador de la música folklòrica de la seva terra i amic d’Héitor Villa-Lobos, fou recomanat per a ensenyar música folklòrica al Conservatori Nacional de Cant Orfeònic 1942 Abans, l’any 1938, havia estat nomenat professor a la Universidad do Distrito Federal, a Rio de Janeiro Les obres que més el feren destacar foren les de piano Invocação,…

Es formà al costat del seu pare, el també compositor Gregorio Turini, instrumentista al servei de la cort de l’emperador Rudolf II a Praga Encara nen, Francesco ocupà el càrrec d’organista a la cort imperial Fou enviat a Itàlia per a completar la seva formació i, de retorn a Praga, fou nomenat organista de la cort, càrrec que mantingué fins a la mort de l’emperador 1612 Llavors anà de nou a Itàlia i treballà a Venècia i, a partir del 1620, a Brescia, on ocupà el càrrec dde la catedral fins que morí Publicà diversos llibres de madrigals i de motets Algunes de les seves sonates per…

Estudià música amb Manuel Mendes a Évora, on esdevingué mestre de la catedral Posteriorment aconseguí el mateix nomenament a Lisboa, primer a l’Hospital Real i després, a partir del 1594, a la catedral Un cop retirat, i poc abans de la seva mort, fou nomenat director musical del seminari de Sant Bartomeu, també a Lisboa Es dedicà a l’ensenyament durant diversos anys Entre els seus deixebles destaquen Fernando de Almeida, António Fernándes, JA Frouvo i Manuel Machado Lobo compongué música religiosa d’excellent factura en la qual mostrà una gran mestria i domini del contrapunt És…

Es formà musicalment a la seva ciutat natal, on estudià violí amb Miguel Alves i Carlos Dubbini i composició amb Lucien Lambert El 1919 s’establí a París, ciutat on estudià amb prestigiosos compositors, com ara ChM Widor L’estrena del Prelúdio, coral e fuga per a cordes a París el donà a conèixer en els cercles musicals francesos Després d’una estada als Estats Units entre el 1928 i el 1930, retornà a París i prosseguí la seva formació amb Paul Dukas Posteriorment s’establí a Porto i el 1955 fou nomenat director del conservatori d’aquesta ciutat L’estil de Carneyro es…

Inicià la pràctica i l’estudi de la música com a nen cantor a Santa Maria la Major d’Inca El seu primer mestre fou el dominic exclaustrat Pere Andreu Ferragut, a qui succeí com a organista quan només tenia onze anys Posteriorment prosseguí la seva formació a Palma sota el mestratge de PJ Vanrell i de M Tortell El 1858 fou nomenat organista a Sant Nicolau Estudià magisteri a Múrcia Retornà a Mallorca per problemes de salut, i s’hi dedicà intensament a l’ensenyament Foren deixebles seus, a més dels propis fills Melcion i Josep, G Miralles, A Noguera, N Bonnín, M Capllonch i J…