Resultats de la cerca

Aquestes, serveixen per a definir, juntament amb unes altres variables, els sistemes fonemàtics de cada llengua en ordenar convenientment aquelles variables que hi són presents amb valor pertinentLes classes de localització depenen bàsicament de la posició anteroposterior de la llengua i de la prominència rellevant dels llavis Combinant els diversos valors diferencials d’aquestes dues escales surten vuit classes de localització pel que fa a les vocals, bé que cap llengua no n'empra, en general, més de quatre anterior agut, posterior greu, labialitzat bemoll, deslabialitzat…

Les primeres mostres d’aquest gènere poden ésser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses esglésies introduïren en la litúrgia pasqual seqüències dialogades, representades per personatges dels evangelis fins al segle XII, que s’introduïren completament la llengua vulgar i el diàleg no cantat, aquestes seqüències foren cantades en llatí Posteriorment el gènere evolucionà l’escenografia es complicà, les representacions sortiren progressivament de l’interior de les esglésies cap a les places, la música anà abandonant més i més el seu paper preponderant, els clergues…

Com a dret de presa sobre mercaderies d’una nació enemiga, ja al regnat de Pere II 1283 hom en concedí, sota la forma de carta de marca o llicència de cors, a favor de ciutadans de Barcelona També s’imposà, a manera de punició, pel fet de comerciar amb “nacions prohibides” en general, les de l’Orient un precedent antic d’aquesta modalitat és la marca imposada a Gènova el 1323 Aquesta mesura s’anà transformant en una imposició més, a raó d’un tant sobre el valor de la mercaderia cinc diners per lliura durant la primera meitat del s XVI Aquest dret fou sovint empenyorat, al…

Amb uns precedents gairebé inexistents, el cinema suís nasqué el 1958, que el govern adoptà mesures per a promoure la cinematografia autòctona, les quals permeteren l’eclosió els primers anys seixanta d’una generació de cineastes francòfons anomenada Grup dels 5 Alain Tanner, Claude Goretta, Michel Soutter, Jean Louis Roy i Jacques Lagrange, amb una producció molt influïda per llur bagatge televisiu A la zona germanòfona privà la tradició documentalista Walter Murti, Richard Dindo, que s’acompanyà d’un cinema de ficció de connotacions brechtianes Thomas Koerfer, o operístiques Daniel Schmidt…

La part emprada com a aliment pot ésser el fruit, les llavors o ambdós alhora albergínies, pebrots, carbasses, cogombres, tomàquets, pèsols, faves, mongetes, el bulb alls, cebes, les fulles i les tiges tendres cols, coliflor, enciams, escaroles, espinacs, bledes, les inflorescències carxofes, les arrels naps, raves, pastanagues i les tiges tendres espàrrecs, api El valor energètic sol ésser petit, puix que tenen una gran proporció d’aigua i un cert contingut en cellulosa Són una font important de vitamines especialment de la C, bé que disminueix un quant temps després de la recollecció, de…

Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus Ares a…

De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge 476-475 aC que marcà la seva consagració com a poeta panhellènic Amb tot, mai no renuncià a les seves arrels una vinculació fidel a Delfos i a Apollo, la lleialtat a Tebes, particularment difícil i compromesa els anys ombrívols de les guerres mèdiques, i, sobretot, les relacions amb Egina, baluard tenaç de la tradició i, per tant, oposada a la democràcia atenesa en un enfrontament d’anys, que ell ressentí…

Vida i obra Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal Atret des de ben jove per la literatura i el dibuix, anà a Barcelona, on treballà en feines editorials A l’editorial Montaner i Simon coincidí amb l’escriptor Pere Calders, de qui rebé un reconegut mestratge literari La seva obra s’inicià amb els llibres de narracions Històries de la mà esquerra 1973, premi Joan Santamaria 1971, que, ampliat amb nous relats, es reedità l’any 1981 amb el títol Històries de la mà esquerra i altres narracions , prologat per Pere Calders, i amb El cafè de la granota…

Són seixanta retrats literaris in extenso , amb materials biogràfics i de l’època, de personatges illustres contemporanis de la cultura catalana Darrere dels Homenots hom pot percebre una imatge de la cultura catalana que visqué l’autor El mot homenot per a Pla equival a figura de relleu  En un principi eren per a persones que l’autor havia conegut, però no sempre és així, com per exemple esdevé amb Maragall i amb Gaudí Són una mena d’assaig en el sentit més profund del concepte que interpreta el personatge en el seu entorn humà i professional, escrit en un to viu i anecdòtic, no…

És el primer que publicà en llengua catalana, i el consagrà com a poeta Alguns dels textos havien anat apareixent des del 1877 en publicacions periòdiques del Principat i de Mallorca El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre seccions “Juvenils”, poesies d’adolescència “Cançons de la serra”, basades en cançons populars mallorquines sobretot La Balanguera i La serra , i on el poeta aportà una visió personal de la natura “Elegies”, peces majors d’un to intimista molt reeixit, i “Endreces”, poemes, la majoria dels quals són…