Resultats de la cerca

Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya, 2 vols Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 Ramon d’Abadal i de Vinyals La Plana de Vich en els segles VIII i IX 717-786 , Vic 1954 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans Ed Vicenç Vives, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3 a edició, Barcelona 1962, reimprès a Dels visigots als catalans , vol II, Barcelona 1968, pàgs 141-277 Ramon d’Abadal i de Vinyals La plana de Vic en els segles VIII i IX 717-886 , Vic 1954, Reproduït a…

Música clàssica Hamburg va inaugurar el nou auditori de l’Elbphilharmonie Filharmònica d’Elba, que ha servit per a revitalitzar la vida cultural de la ciutat gràcies al seu atractiu arquitectònic © Elbphilarmonie / Ralph Larmann Inaugurat l’11 de gener a Hamburg, el nou i espectacular auditori de l’Elbphilharmonie Filharmònica d’Elba, dissenyat pels arquitectes Jacques Herzog i Pierre de Meuron, ha revitalitzat la vida cultural de la ciutat gràcies a l’atractiu arquitectònic d’una sala que s’ha convertit en la nova icona d’Hamburg Amb la seva impressionant façana de cristall que s’eleva en el…

Música clàssica La crisi econòmica va marcar la vida musical d'un any que va veure desaparèixer conjunts i orquestres simfòniques algunes lligades a emissores públiques de radiotelevisió , tant a Europa com als Estats Units, on moltes formacions privades van reduir dràsticament la seva activitat La disminució de recursos públics i la caiguda d'ingressos per taquilla i patrocini privat van obligar a reduir la programació de nombrosos teatres, auditoris i festivals a tot el món Al Festival de Salzburg es va poder veure una de les òperes més rupturistes del segle XX, Die Soldaten , de Berns…

Vida Fou un dels compositors més apreciats del seu temps, situat gairebé al mateix nivell que Josquin Des Prés Provenia d’una família de músics Possiblement inicià la seva formació a la seva ciutat natal, encara que es coneix molt poca cosa sobre els seus primers anys Segurament seguí els estudis religiosos fins a ordenar-se sacerdot l’any 1480 Amb tota probabilitat, anteriorment havia ocupat alguns càrrecs musicals Ja el 1475 Johannes Tinctoris el comparà amb G Dufay, J Dunstable, J Ockeghem i A Busnois Exercí com a mestre de cant i mestre de capella en diversos centres Utrecht 1476-78,…

Actualment la seu de l’empresa és a Sant Cugat del Vallès Grífols i consta de quatre branques principals biomèdica, hospitalària, diagnòstica i productes biomèdics Història Té com a precedent l’Institut Central d’Anàlisis Clíniques, empresa fundada el 1909 pel metge hematòleg Josep Antoni Grífols i Roig  i pionera a l’Estat espanyol en anàlisis clíniques i en la introducció de les tècniques de conservació i transfusió de la sang L’any 1940, amb els seus dos fills,  Josep Antoni Grífols i Lucas Barcelona 1916 – 1958 i Víctor Grífols i Lucas , i amb Domingo Brasó, fundà Laboratoris…

Vida Germà de Giuseppe Sammartini, fou un dels vuit fills d’Alexis Saint-Martin, un oboista francès emigrat a Itàlia Probablement nasqué a Milà, ciutat on transcorregué tota la seva vida Sembla que el seu primer mestre de música fou el seu pare El 1720 tocava l’oboè, juntament amb el seu germà Giuseppe, en l’orquestra del Teatro Regio Ducal de la capital llombarda El primer grup d’obres vocals seves datades són les vuit cantates per als divendres de quaresma, del 1751 -avui perdudes-, que escriví per a la Congregazione del Santissimo Entierro, on Sammartini fou mestre de capella el 1728 Gaudí…

Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare  Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis historicoarqueològics…

Vida El primer mestre de música que tingué fou probablement el seu pare, també violinista Estudià després amb Carlo Ambrogio Lonati, a Milà, i amb Arcangelo Corelli i Alessandro Scarlatti, a Roma El 1707 succeí al seu pare com a violinista i director de l’orquestra del Teatre de Lucca, càrrecs que ocupà fins el 1710 L’any següent passà a Nàpols, on fou el primer violí de l’orquestra del Teatre de l’Òpera Abandonà aquesta ciutat el 1714 per traslladar-se a Anglaterra juntament amb F Barsanti i FM Veracini Establert a Londres, el seu èxit fou immediat, sobretot gràcies al seu virtuosisme Tocà…

Les primeres notícies d’activitats musicals a la ciutat són del segle XVIII, concretament de la segona meitat, quan es començaren a celebrar els primers concerts i balls organitzats per William Tuckey, sacerdot a la Trinity Church i director del cor de l’església En els programes d’aquests concerts i en els City Concerts 1793-97 sovint es tocaven obres de J Haydn i GF Händel En les últimes dècades del segle es crearen les primeres societats musicals, com la Harmonic 1773-74, la Columbian Anacreontic 1795 i la Urania 1793-98 També nasqueren els primers teatres, els de Nassau Street i John…

Viena fou un intens centre de producció cinematogràfica els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial Erich Pommer fou l’únic productor que defugí el gènere galant d’aquesta època A l’arribada del cinema parlat, la tradició musical, i de l’espectacle, Viena donà base a una àmplia producció de comèdies “vieneses” i operetes filmades Willy Forst, amb Leise flehen meine Lieder ‘Lleus vers tu els meus cants fan via’, 1933 i Maskerade 1934, en fou la figura més qualificada, que originà un “estil vienès” del film musical La Segona Guerra Mundial destruí aquesta indústria, la qual no…