Resultats de la cerca

S’inicià en el Club Excursionista de Gràcia i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE els anys setanta Presidí la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya 1973-76 Realitzà ascensions als Pirineus i els Alps i expedicions a l’Atles 1968, l’Iran 1971, l’Àfrica oriental 1976, l’Hindu Kush 1977 i Grenlàndia 1978 Assolí el Gasherbrum II 1980, juntament amb Pere Aymerich, per primer cop a l’Estat Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1968 Morí quan intentava ascendir al Manaslu

Practicà l’hoquei sobre patins i l’esquí alpí, com el seu germà Joan, abans d’iniciar-se en les curses de cotxes com a copilot d’aquest Fou campió de Catalunya 1975, 1976 de rallis i campió d’Espanya de muntanya 1975 en la categoria GT Disputà el Ralli de Montecarlo i proves internacionals de circuit, com les 24 Hores de Le Mans, els 1000 Km i les 6 Hores de Barcelona, formant part de l’Escuderia Montjuïc El seu palmarès té 33 victòries absolutes i prop de 80 de classe, la majoria al volant de diversos vehicles de la marca Porsche

Començà a competir l’any 1967 amb l’Agrupació Ciclista Montjuïc i, posteriorment, passà a l’Esport Ciclista Barcelona L’any 1978, com a amateur , fou campió d’Espanya de fons, guanyà la volta a Tarragona i el Campionat de Catalunya de Muntanya L’any 1979 es convertí en professional amb el Transmallorca i fou tercer al Trofeu Masferrer Un any després corregué amb el Kelme L’any 1979 obrí una botiga a Barcelona, Ciclos Gálvez, des d’on patrocinà equips veterans sota la marca Galvesport Fou vocal a la Federació Catalana de Ciclisme 2004-08

Si-tuat al costat de les installacions olímpiques de la muntanya de Montjuïc, fou constituït com a club l’any 2008 Organitza nombrosos torneigs, entre els quals hi ha les proves del circuit EPPA o del rànquing de la Federació Catalana de Pitch and Putt El camp fou creat el 2004, dissenyat per José Atero, i és propietat del Club Natació Montjuïc Té 1500 m d’extensió i 9 forats de par 27 amb doble sortida, que tenen unes distàncies d’entre 70 i 120 m Té escola de golf i organitza cursos de pitch-and-putt

Fundador del Grup Excursionista Isards 1929, entre el 1931 i el 1936 dinamitzà les activitats de la Unió Excursionista de Catalunya Presidí la secció de muntanya i promogué la construcció del refugi de l’entitat a la Molina Formà part del primer Comitè Català de Refugis 1931 i fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí 1933, i un dels primers àrbitres d’esquí catalans És autor dels llibres Lliçons d’esquí 1980 i Els meus seixanta anys d’esquí 1993 El 1987 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Situació Cups rupestres del Bosquet de Cal Ferrer Jl Rodríguez A migjorn i a llevant de la muntanya de Montmagastre hi ha diverses estructures de tipus megalític, al mas Canaleta, a la Renguera de Cal Ferrer, al Bosquet de Cal Ferrer i al mas de l’Escobet Mapa 33-13328 Situació 31TCG433466, 31TCG451486, 31TCG451484 Mapa 34-13329 Situació 31TCG473477 Si seguim la carretera que parteix de la C-l 412 d’Artesa a Tremp i va a Montmagastre, el mas Canaleta és a uns centenars de metres al sud d’aquesta via i a 1, 5 km aproximadament del trencall de l’esmentada carretera d’Artesa a Tremp…

El picot garser gros Picoides major té el cos més petit que el picot verd ateny 23 cm, i és comú als nostres boscos Es distingeix del més rar picot garser petit Picoides minor , per la taca blanca del costat, la taca vermella de sota la cua i la franja negra de la cara, que és contínua, com s’observa a l’exemplar de la fotografia, feta a Aigüestortes, als Pirineus El mascle té una taca vermella darrere el cap i els joves tenen tot el capell d’aquest color Xavier Parellada Espècie característica dels boscos bòreo-alpins, el picot garser gros ocupa la Catalunya Nord és absent de la plana del…

Les lecidomatàcies Comprenen un sol liquen, Lecidoma demissum , dels sòls àcids dels Pirineus Costabona, caracteritzat per les esquàmules grisoses, convexes, contigües, els apotecis 0,5-2 mm situats entre les esquàmules, sense antraquinones i, sobretot, els ascs, amb el tolus molt pàllid i amb un anell més densament amiloide al mig Les porpidiàcies Amb tallus poc diferenciat i apotecis ben visibles, amb aspecte de lecidea però amb caràcters de l’asc ben diferents, les Porpidia comprenen moltes espècies silicícoles, més o menys nitròfiles En la fotografia, P macrocarpa , d’apotecis grossos i…

Situació i presentació El terme de les Avellanes i Santalinya és format des del 1970 per la unió dels antics termes de les Avellanes i de Santalinya L’actual municipi és envoltat pel NE, E i SE pel terme de Camarasa, al S antic terme de Gerb, al SW i W antic terme de Tragó de Noguera pel municipi d’Os de Balaguer També al S limita per un punt amb el municipi de Castelló de Farfanya Al N confronta amb Àger L’antic terme de les Avellanes formava com un encuny entre els termes propers d’Àger seguint una antiga carrerada i Santalinya per les partides del Sil, d’Arnella, la Serra del Rei i Marfac…

Té una superfície de 31063,9 ha Associada al relleu del territori es desenvolupa una zonació climàtica i edafològica que determina la zonació de vegetació, amb paisatges mediterranis alzinars, suredes i pinedes a la zona baixa, de muntanya mitjana alzinar muntanyenc i rouredes i centreeuropeus fagedes i avetoses a les altituds mitjanes, i subalpins als cims La zona nucli de la reserva correspon a la del parc natural del mateix nom Al juny del 2014 el Consell Internacional de la UNESCO aprovà ampliar-ne la superfície, abastant tota la superfície de 17 dels 18 municipis que la…