Resultats de la cerca

La seva trajectòria és indestriable de les grans etapes històriques del s XX així, la primera 1905-36, tot recollint les inquietuds regeneracionistes del tombant de segle, es projectà al llarg de les primeres dècades del nou-cents i feu cristallitzar el programa més genuí i insuperat de la institució, la qual mantingué, des de l’inici, una reciprocitat de socis amb l’Ateneu de Madrid i l’Ateneu Barcelonès La Guerra Civil Espanyola, amb la dimissió de la junta directiva, significà una primera ruptura motivada pel control de les forces del Front Popular i la consegüent depuració de socis El…

La vinya és el conreu predominant ocupa 615 ha en regressió la destinada a vins corrents, 274 de les quals destinades a l’elaboració de vins amb denominació d’origen controlat Hi ha 334 ha d’arbres fruiters 316 ha d’albercoquers, 14 de presseguers i 2 de cirerers i 170 ha d’hortalisses, en progressió 44 de carxofes, 29 d’api, 46 d’espàrrecs, 16 d’enciams, 10 de tomàquets, 4 de coliflors, 1 de productes primerencs i 1 de julivert Amb la desaparició de la ramaderia ovina, ha estat abandonada la utilització dels prats…

El riu de la Cuba o de Sant Joan, límit occidental, el separa d’Aragó Drena també el terme la rambla de Sellumbres, límit oriental, i és accidentat pel sector muntanyós que separa ambdós rius vessants occidentals del Bovalar, roca Parda El territori, molt trencat, admet només una agricultura de secà de muntanya 1500 ha, destinada sobretot a cereals hi ha només 14 ha d’horta Les pinedes, a llevant del terme, ocupen 550 ha hi ha grans extensions de pasturatges, pobres, que aprofiten un miler de caps d’ovella Hi ha una petita indústria tèxtil La vila 234 h agl 2006, portellans 1076…

L’economia és basada totalment en l’agricultura 675 ha conreades el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de canals d’irrigació, produeix principalment hortalisses 321 ha, arbres fruiters albercoquers 114 ha, pereres 9 ha i pomeres 9 ha El secà és dedicat a la monocultura de la vinya de 28000 a 36000 hl de vi, origen d’una cooperativa amb celler amb una capacitat superior als 30000 hl Hi ha una certa activitat ramadera 182 caps de bestiar oví, una fàbrica d’embalatges per a fruita i una empresa d’installacions elèctriques El poble 11 m alt, a la plana alluvial de la Tet, a la riba d’…

Petits barrancs de fort pendent baixen des de la serra L’agricultura ocupa una tercera part del terme, al sector pla i als primers contraforts El regadiu, absolutament predominant, aprofita l’aigua del Xúquer a través de séquies al sector pla, dedicat tradicionalment al conreu de l’arròs 170 ha, que ha estat el producte bàsic de l’economia, i també per aigua de pous, al sector del raiguer, dedicat al conreu de tarongers 150 ha les taronges són actualment el primer producte agrícola La ramaderia oví hi és escassa Hi ha una fàbrica de plàstics El gran increment demogràfic iniciat a mitjan s…

La part muntanyosa del terme és boscada alzines sureres el bosc de la Roca , el bosc Negre Hi ha serradores de fusta El sector de la vall és ocupat gairebé del tot per la vinya 383 ha, 319 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, en menor proporció, per arbres fruiters 63 ha, 14 d’albercoquers, 19 de cirerers i 29 de presseguers La part més septentrional és regada pel canal de l’Albera hi ha 2 ha d’hortalisses No hi ha ramaderia El poble 991 h agl 1982 142 m alt es formà al voltant de l’antic castell de la Roca , situat al peu de l’Albera, a la dreta de la riera de…

A ponent aflora de tant en tant el sòcol miocènic format per molasses, amb retalls d’eocènic i de mesozoic La vegetació clímax, d’alzinar, ha estat substituïda per pinedes de pi blanc 142 ha o degradada en brolla 477 ha, però la major part de l’antic bosc ha estat destinada a conreus Al s XVIII eren coneguts el lli i sobretot el cànem, que s’havien estès per l’establiment de sa Marjal, amb la bonificació d’una part de l’albufera d’Alcúdia el 1722 hom havia dessecat 154 ha, distribuïdes en 442 parcelles separades per séquies de drenatge el 1818 hi havia 691 ha de regadiu, però la major part…

La part muntanyosa és en part coberta de pinedes i carrascar Es conreen 5012 ha, de les quals 2757 són de regadiu el 55% i 2 555 de secà Els conreus principals són els cereals l’ordi 1846 ha i el blat 1746 hi ha a més, 22 ha de civada i 2 de sègol L’alfals ocupa 267 ha i d’altres farratges 196 Hi ha 185 ha d’ametllers, 138 d’oliveres, 63 de pomeres, 42 de presseguers, 77 d’hortalisses, 28 de llegums, 34 de patates, i 24 de pereres, 18 de vinya i 9 de gira-sol La ramaderia és important 2500 caps de porcí, 3000 d’oví i més de mil de boví Hi ha també avicultura 4000 caps d’aviram i…

El territori és molt muntanyós Hi ha claps de bosc, i la superfície agrícola 63 ha es localitza bàsicament prop de la vall de la Castellana 35 ha d’arbres fruiters presseguers, pomeres i pereres, 2 ha d’hortalisses, 17 ha de vinya i 14 ha de prats i farratge Els cens ramaders han anat molt de baixa 73 caps de bestiar boví i 15 d’oví Els banys de Molig JoMV És important per a l’economia del municipi l’explotació dels banys de Molig , establiment termal que aprofita les fonts d’aigües sulfuroses situat al fons de la vall bé que les aigües eren conegudes i utilitzades ja al s XVI, la primera…

Situat a la dreta del Segura, que el separa del terme d’Almoradí, ocupa un territori gairebé pla del tot, del qual només destaquen algunes petites elevacions cobertes de pins o de pasturatge El 1950, el regadiu ocupava només 60 ha regades amb aigua de la séquia d’Alquibla, però des d’aleshores s’ha estès considerablement la població ha augmentat parallelament A l’àrea regada es conreen cítrics, hortalisses, cotó i cereals Els conreus de secà són l’olivera, la vinya i els cereals Hom cria cucs de seda L’única activitat industrial és la de materials de construcció guix i rajoles La població,…