Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals al Conservatori de Tolosa, i posteriorent es traslladà a París, on aconseguí el primer premi d’harmonia 1879, contrapunt i fuga 1880 del conservatori i el Premi de Roma, amb la seva cantata Le Gladiateur 1883 A partir del 1889 fou director assistent del cor de l’Òpera de París i el 1906 n’esdevingué el director principal Juntament amb Georges Marty fundà els Concerts de l’Opéra Del 1914 al 1919 fou director de l’orquestra de l’Òpera Còmica Entre les seves composicions més famoses hi ha el ballet La maladetta 1893 i l’òpera Guernica 1895 Des del 1894…

Estudià a l’Escola de Música de Kíev amb N Lysenko, G Khodorovskij piano i E Ryb teoria El 1913 assistí, al Conservatori de Kíev, a les classes de composició de R Glière Després de passar per l’exèrcit, es dedicà a l’ensenyament, primer a Kíev 1924-41, després a Taixkent 1941-44, i de nou a Kíev a partir del 1944 Fou president de l’Associació de Músics Ucraïnesos Musicà textos del poeta nacional ucraïnès T Ševcenko, com és el cas de Khustina , per a cor i orquestra 1923 De la seva obra destaquen dues simfonies i dos concerts per a piano i orquestra 1914 1934, rev 1961 participà amb una…

Inicià els estudis musicals a Badajoz i els continuà amb E Arrieta al Conservatori de Madrid, centre on el 1870 obtingué el primer premi de composició Fou un flautista notable i redactà un mètode d’aquest instrument La flauta su historia, su estudio Mai, però, no aconseguí la càtedra de flauta al Conservatori de Madrid Durant divuit anys exercí com a director en diferents teatres madrilenys i compongué algunes sarsueles amb autors com M Fernández Caballero, T Bretón, J Rogel i T López Torregrossa Fou, però, quan començà a collaborar amb F Chueca que arribaren els títols que li donaren més…

Fou catedràtic de retòrica del Seminari Conciliar de Sant Pere 1835, professor d’humanitats de l’Institut Balear 1836-40 i 1842-52 i professor de teologia i retòrica a la Universitat Literària Balear 1840-42 El 1852 aconseguí plaça com a canonge a Sogorb, on romangué fins a la seva mort Pel que fa a la seva tasca com a investigador, collaborà amb Joaquim Maria Bover en l’edició de la Historia general del Reino de Mallorca 1840-41 El 1844 fou vocal de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears Elaborà diferents opuscles manuscrits i sermons Publicà, entre d’altres, Compendio…

Conegut amb el pseudònim de La Veu , Frank Sinatra fou un dels millors crooners del segle XX Influït per Billie Holiday i Bing Crosby, s’inicià cantant en importants orquestres i a partir de l’any 1942 començà a enregistrar discos i a definir la seva personalitat com a cantant de balades i mig temps, amb una imatge elegant i una veu de baríton impecable Entre els seus temes més populars hi ha My way , I’ve got you under my skin o Strangers in the night Sinatra també actuà en el cinema, al principi en musicals i posteriorment en films dramàtics obtingué un Oscar com a actor secundari per From…

Estudià cant a Girona, i posteriorment amplià la seva formació a Milà, on fou alumne de G Falno El 1909 debutà a les Arenes de Barcelona amb Aïda , i de seguida es donà a conèixer arreu de l’Estat espanyol, especialment a Madrid, on actuà al Teatro Real amb una certa assiduïtat durant la segona dècada del segle XX Realitzà diverses gires europees que el dugueren a Àustria, Suïssa, Alemanya i Itàlia el 1924 interpretà Tannhäuser a Nàpols El 1928 viatjà als Estats Units i es presentà amb èxit a Nova York, Boston, Filadèlfia, Chicago i Nova Orleans, entre altres ciutats Es destacà especialment…

Després d’haver començat els estudis de dret, decidí abandonar-los per dedicar-se al cant El 1833, a Pavia, debutà com a tenor dramàtic en l’òpera Gli arabi nelle Gallie , de G Pacini, i poc després actuà en Anna Bolena , de G Donizetti La seva carrera fou al principi fulgurant Aconseguí grans èxits a tots els teatres importants d’Itàlia i també cantà a Àustria, Alemanya, Anglaterra, Espanya i França Fou un intèrpret reclamat per molts compositors -G Donizetti, S Mercadante o O Nicolai- perquè participés en les estrenes de les seves òperes El 1843 cantà a Dresden sota la direcció…

Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on aconseguí el títol de cant i el premi extraordinari de la mateixa especialitat Fou deixebla de C Badia, G Bechi i P Schilhawski Guanyà diversos premis als concursos Francesc Viñas i Maria Canals, entre d’altres, i inicià la seva trajectòria com a solista de l’Orfeó Català Ha cantat al Gran Teatre del Liceu i al Palau de la Música Catalana i ha realitzat enregistraments per a Ràdio Nacional d’Espanya, Catalunya Música, Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya Des del 1985 és professora de cant al Conservatori de Música de…

És escorta del CD Ilunion de Madrid, equip amb el qual aconseguí onze Lligues i deu Copes del Rei Amb la selecció espanyola de bàsquet amb cadira de rodes participà en els campionats del Món 1998, 2014 i d’Europa 2002, 2003, 2007, 2009, 2011, 2013, 2015, i en el seu palmarès figuren dues medalles de bronze en els campionats continentals 2011 i 2013 També formà part de la selecció que participà en els Jocs Paralímpics de Londres 2012, on obtingué un diploma olímpic, i en els de Rio de Janeiro 2016, on guanyà la medalla de plata També ha practicat altres esports, com el tennis de…

Defensa, jugà al Club Futbol Sala La Garriga 1987-91, Agrupació Esportiva Centelles 1991-94, FC Barcelona 1994-95, T2 Gràcia 1995-97 i Futbol Sala Santa Eulàlia Aconseguí l’ascens a divisió d’honor estatal amb el CFS La Garriga 1988 i l’AE Centelles 1992 Guanyà un títol de Lliga de divisió d’honor 1989 i fou subcampió d’Europa 1990 També fou tercer a la Copa d’Espanya en dues ocasions 1989, 1990 i guanyà la primera edició de la Copa de Catalunya la temporada 1990-91 A partir de la primera dècada de 2000 entrenà el CFS La Garriga en categories estatals i posteriorment a divisió d’…