Resultats de la cerca
Es mostren 4995 resultats
Bonaventura Bassegoda i Amigó

Bonaventura Bassegoda i Amigó
© Fototeca.cat
Arquitectura
Literatura catalana
Escriptor i arquitecte.
Arquitecte de professió, participà en el pla de reforma de Barcelona Les seves obres més representatives són la casa Rocamora passeig de Gràcia - carrer de Casp, la casa Berenguer carrer de la Diputació i el collegi Comtal 1909, a Barcelona, el Casino del Masnou i la casa Malagrida d’Olot És autor d’una interessant monografia sobre l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona 1925-27 i d’altres assaigs Collaborà literàriament a diverses revistes com La Renaixença , La Ilustració Catalana i L’Avenç i des del 1905 feu crítica d’art al Diario de…
,
Manuel Ballester i Boix

Manuel Ballester i Boix
© Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació
Química
Químic.
Fou professor de la Universitat de Barcelona 1946-78 i de la Universitat de Harvard, EUA 1949-51, i director de l’Institut de Química Orgànica Aplicada del CSIC 1971-85 Dirigí programes d’investigació als EUA i a l’Estat espanyol El 1982 li fou concedit el premi Príncipe de Asturias de la investigació científica i tecnològica, i el 1985, la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic Des del 1969 fou acadèmic corresponent de l'Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, i des del 1982, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona L’equip de…
Alfons Borrell i Palazón
Pintura
Pintor.
Passà la Guerra Civil a Blanes i el 1940 la seva família s’installà a Sabadell, ciutat on residí la resta de la seva vida Freqüentà l’estudi d’Anglada i Camarasa i estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona Durant aquests anys inicials participà en les biennals de Sabadell 1953-59 i evolucionà de la figuració estilitzada a l’expressionisme abstracte feu també alguns treballs de decoració mural El 1960 participà en la fundació i en les primeres accions del grup Gallot, que desenvolupà diverses activitats d’avantguarda a Barcelona en línia amb l’anomenada action-…
Domingo Santa Cruz Wilson
Música
Compositor, professor i promotor musical xilè.
El 1917 començà a estudiar música amb E Soro Barriga a Santiago, i després ho feu amb Conrado del Campo a Madrid, mentre exercia com a diplomàtic s’havia llicenciat en dret l’any 1921 El 1927 decidí dedicar-se exclusivament a la música Gràcies a la Sociedad Bach, grup coral que havia format el 1917, a Xile es pogueren escoltar les polifonies del Renaixement i la música de JS Bach Del 1928 al 1953 exercí la docència al Conservatorio Nacional de Santiago Fou degà de la facultat de belles arts de la Universitat de Xile en dues ocasions 1933-51 i 1962-68, i fundador de l’Asociación…
Eusebi Daniel i Campalans
Música
Compositor i organista.
Es formà amb J Campabadal, i a dotze anys feu el seu primer concert Completà els seus estudis al Conservatori del Liceu, i l’any 1876 la Diputació de Barcelona el becà per a iniciar estudis al Conservatori de Brusselles, on coincidí amb E Fernández Arbós Estudià piano amb L Brassin, contrapunt i fuga amb Maurice Kufferath, composició amb FA Gevaert i orgue amb Mailly Des del 1881 exercí com a professor auxiliar d’orgue al mateix Conservatori de Brusselles, on obtingué el primer premi d’aquest instrument També estudià cant pla De retorn a Barcelona, oferí diferents concerts, però deixà el país…
Iorgos Sicilianos
Música
Compositor grec.
Cursà dret a la Universitat d’Atenes, activitat que compaginà amb la formació musical Realitzà estudis musicals amb Mários Varvoglis al Conservatori Hellènic i, després, amb Geórgios Sklavos al Conservatori d’Atenes, centre on es graduà amb un diploma de contrapunt i fuga el 1949 Deixeble d’I Pizzetti a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1951-53, posteriorment estudià a París 1953-54 amb D Milhaud i T Aubin L’obtenció d’una beca Fulbright 1955 li permeté viatjar als Estats Units per ampliar la seva formació amb W Piston, B Blacher i V Persichetti El 1961, el seu Quartet de corda número 3…
Udo Kasemets
Música
Compositor estonià naturalitzat canadenc.
Estudià al Conservatori de Tallinn i a la Musikhochschule de Stuttgart El 1951 es traslladà a Canadà, i durant els següents deu anys exercí de professor de piano i teoria, organista, director, compositor i crític musical a Toronto i a Hamilton Durant aquest període evolucionà des d’un llenguatge estrictament tonal cap al dodecatonisme El 1957 aconseguí la nacionalitat canadenca Cap al 1960 abandonà el seu estil anterior i s’inclinà cap a l’experimentació amb mitjans audiovisuals i cap a la música electroacústica El 1962 organitzà a Toronto una nova sèrie de concerts titulats Men, Minds and…
Günter Bialas
Música
Compositor alemany.
Fou alumne de Fritz Lubrich en les disciplines de piano, orgue i direcció coral i amplià els seus estudis a diferents centres musicals i universitats Fou F Jöde qui li proporcionà el seu primer encàrrec per a compondre música per a la ràdio Després d’un intent fallit d’estudiar amb P Hindemith, fou deixeble de M Trapp a l’Acadèmia Prussiana de les Arts entre el 1936 i el 1938 Mentre era professor de composició a la Staatliche Musikhochschule de Munic, tingué com a deixebles N Huber i R Ketelborn, entre d’altres La seva obra es troba a cavall entre la tradició musical i les…
Xavier Darias i Payà
Música
Compositor i teòric valencià.
Vida Estudià composició amb P Galindo a València, J Hidalgo a Madrid i T Kosugi a Santa Bauma França També cursà estudis de guitarra i fou precisament el seu gran coneixement d’aquest instrument el que el portà, el 1976, a fabricar un model reconegut i usat en diversos països d’Europa i als Estats Units i el Japó Com a compositor, les seves primeres influències s’han de cercar en les tendències estètiques més innovadores dels anys setanta, tant pel que fa a la música com a altres arts Més tard, però, basà les composicions en dos sistemes harmònics creats per ell i anomenats "…
Jeroni de Berard i de Solà
Historiografia catalana
Erudit i militar.
El 1759 es traslladà a Madrid, on estudià belles arts i matemàtiques i fou soci d’honor de la Real Academia de San Fernando 1775 Tornà a Mallorca, on el 1778 fou nomenat director de l’escola de dibuix creada per la Societat Econòmica d’Amics del País Designat tinent del cos de milícies provincials 1764, el 1770 ascendí a capità i se li encomanà el comandament de les milícies de Banyalbufar i Esporles Des del 1793 fou regidor perpetu, per l’estament noble, de l’Ajuntament de Palma i el 1794 fou nomenat dipositari reial de Mallorca La seva obra més important és Viaje a las Villas…