Resultats de la cerca
Es mostren 5886 resultats
Costa-Gavras

Costa-Gavras
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Nom amb què és conegut Konstantinos Gavrás, realitzador cinematogràfic francès d’origen grec.
A causa de la persecució política a què era sotmès el seu pare, als 19 anys anà a París, on estudià mentre treballava per mantenir-se Inscrit a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC, fou ajudant de Jacques Demy i René Clément Es convertí aviat en el màxim exponent del cinema polític dels anys seixanta amb Z 1968, sobre la dictadura grega, film que fou seguit per L’aveu 1970, una denúncia de l’estalinisme, État de siège 1972, sobre la situació uruguaiana, i Section spéciale 1975, sobre els tribunals de Vichy, pel qual rebé el premi al millor director a Canes Després d’una…
Ferdinand Hiller
Música
Compositor i director d’orquestra.
Considerat un nen prodigi, inicià estudis de piano, violí i composició Als deu anys debutà com a intèrpret amb un concert de Mozart, i als dotze presentà la seva primera composició Durant aquest període, establí contacte amb la família Mendelssohn, i Fèlix, que era dos anys més gran que ell, quedà impressionat pel jove músic Aquesta amistat es mantingué al llarg dels anys i fou gràcies a la recomanació de F Mendelssohn, que estudià del 1825 al 1827 amb JN Hummel, a qui acompanyà a Viena, on visitaren Beethoven al seu llit de mort A partir del 1828, i durant quasi set anys, visqué…
,
Ictineu
Historiografia catalana
Diccionari especialitzat editat el 1979 per Edicions 62 a cura de Francesc Artal, Pere Gabriel, Enric Lluch i Francesc Roca i que se subtitula Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans (segles XVIII-XX).
És un recull de 352 articles que configuren un balanç crític de part de la producció científica apareguda en l’àmbit dels Països Catalans des del s XVIII fins als anys setanta del segle XX Fou creat amb l’objectiu de fer un “diccionari d’idees”, incidint en les ideologies existents rere la producció científica Seguia la línia de la història anomenada total o global i intentava obrir un espai a la història de les ideologies, de les mentalitats i de la cultura Es creà en un moment, després del franquisme, en què calia recuperar un enorme buit en el camp de les ideologies i de les seves…
Flosculi
Historiografia catalana
Miscel·lània de documents relatius a la història de Catalunya redactada, durant el primer terç del s. XVI, per Jeroni Pujades, cronista, doctor en dret, oïdor de l’Audiència i jutge del comtat d’Empúries.
Els tres volums de què consta foren utilitzats per Pèire de Marca en la redacció de la Marca Hispanica, sive limes Hispanicus i avui es conserven a la secció de manuscrit de la BNP, on han estat catalogats amb els números 234, 238 i 239 del fons Baluze La integren transcripcions i regestos de documents, estatuts d’ordes religiosos, genealogies, relacions històriques, esbossos de monografies i correspondència amb erudits coetanis El mateix autor, en el pròleg, justifica el caràcter heterogeni i poc elaborat de l’obra, tot allegant que no constitueix més que un aplec dels textos reunits, al…
Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia
Historiografia catalana
Col·lecció de monografies dedicada a la història de la medicina i de la ciència, creada l’any 1963 per J.M. López Piñero des de la càtedra d’història de la medicina de la Universitat de València.
Des dels seus orígens se’n programaren tres sèries monografies, textos clàssics i repertoris biobibliogràfics La sèrie de repertoris biobibliogràfics ha realitzat una àmplia contribució a la bibliografia científica espanyola moderna i contemporània amb obres com la Bibliograhia Medica Hispanica , la Bibliographia Chemica i la Bibliographia Histórica de la Ciencia Moderna en España , entre d’altres En les sèries de monografies i textos clàssics s’ha publicat una àmplia collecció d’obres, principalment dedicades a la història de la medicina espanyola moderna i contemporània Durant els primers…
vibrato
Música
Tipus d'ornamentació consistent en l’oscil·lació lleugera de l’afinació d’una no ta, de velocitat variable, produïda amb finalitats expressives i/o de qualitat sonora.
Les primeres referències existents sobre el vibrato segle XVII el presenten com un ornament l’ús del qual es restringeix a determinades situacions Molt aviat, però, una manifestació més subtil d’aquest vibrato s’incorporà al so habitual dels instruments d’arc F Geminiani així ho reflecteix en el seu tractat The Art of Playing on the Violin , 1751 Al segle XIX, aquest fet tingué gairebé la consideració de norma Això no obstant, al llarg de la història també hi ha hagut importants detractors d’aquesta pràctica, com L Mozart o L Spohr, que en defensaven el concepte originari d’…
vàlvula
Música
Mecanisme que permet obturar o alliberar el pas de l’aire per diferents segments del tub acústic dels aeròfons de broquet -instruments de vent-metall- i obtenir diferents llargades totals del tub acústic, tot modificant la nota fonamental de l’instrument i els seus harmònics.
Actua com una clau de pas, accionada amb els dits del músic des d’unes palanques o botons externs al tub S’utilitzen només en els instruments de vent-metall i, encara que s’ha experimentat amb models més complexos, no se’n solen usar més de tres Els dos tipus més importants de vàlvules són les rotatives o de moviment horitzontal, anomenades també cilindres cilindre , i les de pistons o de desplaçament vertical pistó Les primeres, ideades per Heinrich Stoelzel per a les trompes l’any 1815, foren perfeccionades pel vienès Josef Riedl el 1835, i han mantingut fins a l’actualitat el nom del…
Les pilocarpàcies i les micobilimbiàcies
La família de les pilocarpàcies comprèn líquens crustacis, amb apotecis biatorins o amb un excípul format per hifes més o menys laxament entreteixides El tolus té una estructura apical tubular, I+ blau intens Les paràfisis són poc ramificades, gairebé gens capitades Les ascòspores, ellíptiques o cilíndriques, poden tenir d’un a diversos septes Byssoloma forma apotecis amb un fals marge tallí, blanquinós, sense algues, d’aspecte aracnoide fins i tot vist amb lupa binocular B leucoblepharum , trobat al Maresme, té el disc dels apotecis de color gris brunenc B subdiscordans és una espècie…
Joan Josep Isern i Márquez
Joan Josep Isern i Márquez
© Arxiu J.J. Isern
Literatura catalana
Escriptor i crític literari.
Titulat en arquitectura tècnica, exercí aquesta professió fins l’any 1981, que s’incorporà a l’administració catalana en tasques de publicitat, comunicació, informació i difusió cultural als departaments d’Ensenyament i de Cultura fins a la jubilació 2013 Collaborador de nombroses revistes i diaris des del 1983, quan començà al Diari de Barcelona, destaquen la seva vinculació amb el suplement literari del diari Avui 1989-2009, amb la revista mensual Qué leer 2001-09, on fou el responsable de la secció de literatura catalana, i amb la revista Serra d’Or , on continua collaborant Fou…
,
Jordi Gené Guerrero

Jordi Gené Guerrero
Federació Catalana d'Automobilisme
Automobilisme
Pilot automobilístic.
El 1986 fou campió d’Espanya de karts en la categoria nacional També fou campió d’Espanya de Fórmula Fiat 1987 i de Fórmula Ford 1988 A la Gran Bretanya, on competí durant cinc temporades 1989-93, participà en el Campionat de Fórmula Ford cinquè classificat, en la Fórmula 3 acabà quart el 1991 i segon en la Copa del Món de Macau i en la F 3000, avantsala de la Fórmula 1 guanyà la prova inaugural i fou cinquè en el campionat Fou el pilot escollit per l’equip Bravo de Fórmula 1, però el fracàs de l’operació el deixà a les portes de la màxima categoria El 1994 feu proves amb l’equip…