Resultats de la cerca
Es mostren 10635 resultats
La Segona Germania
La Segona Germania 1693 La Segona Germania constituí, sens dubte, la revolta purament antisenyorial més gran que tingué lloc a l’antic Regne de València Va ser una revolta centrada al quarter de la Marina i les Muntanyes, comarca a cavall de les actuals províncies d’Alacant i València, encara que de les inquietuds que alimentaren la insurrecció, en participaren altres localitats valencianes Una revolta a la qual prestaren molt poca atenció tant els autors propers als fets com la historiografia posterior, fins que Adolf Salvà i Ballester, el 1941, i Francesc de Paula Momblanch i Gonzálvez, el…
Planas i Flaquer, de Girona. Turbines, màquines per a la indústria paperera i construccions elèctriques
Planas, Junoy, Barné i Companyia Antoni Planas i Escubós donà impuls a l’empresa creada pel seu pare, introductora de la turbina a Catalunya i a l’estat Retrat publicat a Metalurgistas y Electrotécnicos , 1953 Joan Planas i Castañer pertanyia a una familia establerta a Girona el 1823 i procedent de la comarca d’Osona El seu pare installà una fa-briqueta de filats i teixits de cotó, que era l’ofici que coneixia Girona, però, no era una ciutat de tradició tèxtil A mitjan segle hi havia tan sols dues empreses d’aquest estil la de Joan Planas i fill i la Viuda i fills de Bosch A Girona, en canvi…
La participació catalana en les exposicions espanyoles i universals
El perquè de les exposicions Les grans exposicions, internacionals o universals, han tingut sempre tres protagonistes les ciutats organitzadores, els expositors i els visitants Si bé els tres han tingut un denominador comú en el seu interès per les exposicions, les raons són i han estat ben distintes Cartell de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, dissenyat per FGalí ECSA Les ciutats organitzadores busquen el prestigi internacional que els pot donar l’exposició És clar que corren un risc, i que trobaran el desprestigi si no els surt bé La celebració d’una gran exposició acostuma a…
Albalate del Arzobispo
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al Bajo Aragón, vora del riu Martín i al peu de la Sierra de los Arcos.
Pins a la zona muntanyosa Oliveres, arbres fruiters, cereals, vinya i, al fons de les valls, hortes Indústries derivades de l’agricultura molins d’oli, destillació d’alcohol Filatures de llana
irregularitat
Dret canònic
Impediment canònic per a rebre els ordes sagrats o per a exercir-los, derivat de certs defectes naturals o d’uns determinats delictes.
purificar
Treure (d’una part o d’un líquid del cos) les coses que li són estranyes, per deixar-los en estat de puresa.
vincular
Dret civil
Gravar o subjectar (béns o propietats) a vincle, per tal de perpetuar-los segons llur finalitat o en la família determinada pel vinculador.
Salto de Cofrentes
Nucli
Nucli del municipi de Cofrents (Vall de Cofrents), pròxim al balneari de Los Hervideros, a uns 4 km a l’W del poble.
El Paso
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situat al centre de l’illa de Palma, a Los Llanos de Aridane.
El terme comprèn el parc nacional de La Caldera de Taburiente L’agricultura tomàquets, tabac, fruiters, hortalisses i vinya hi és una activitat bàsica Ramaderia Indústries derivades
Osorno
Ciutat
Capital de la província d’Osorno, a la regió de Los Lagos, Xile, situada al punt de confluència dels rius Damas i Rahue.