Planas, Junoy, Barné i Companyia
Antoni Planas i Escubós donà impuls a l’empresa creada pel seu pare, introductora de la turbina a Catalunya i a l’estat. Retrat publicat a Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953.
Joan Planas i Castañer pertanyia a una familia establerta a Girona el 1823 i procedent de la comarca d’Osona. El seu pare instal·là una fa-briqueta de filats i teixits de cotó, que era l’ofici que coneixia. Girona, però, no era una ciutat de tradició tèxtil. A mitjan segle hi havia tan sols dues empreses d’aquest estil: la de Joan Planas i fill i la Viuda i fills de Bosch. A Girona, en canvi, hi havia tradició paperera i les indústries se situaven prop del riu o de la sèquia Monar per a aprofitar l’energia hidràulica. En aquesta primera meitat del segle, els aprofitaments es feien amb rodes hidràuliques.
El 1850, la fàbrica de Joan Planas i fill és força important. Té cent cinquanta treballadors: seixanta a la filatura i noranta al tissatge. La primera funciona amb dos mil quatre-cents fusos i la segona amb seixanta telers, només dos dels quals són mecànics.
Joan Planas i Castañer, que s’havia casat amb Sabina Escubós i Roure, es llançà a la construcció de màquines. El canvi fou motivat per la paralització del treball a la fàbrica tèxtil a conseqüència del trencament de l’eix d’una roda. Joan Planas perdé la confiança en les rodes hidràuliques i s’interessà per les turbines (vegeu Història Econòmica de la Catalunya Contemporània, vol.III, pàg.179).
Els tallers Planas, Flaquer i Companyia, de Girona, alternaren la fabricació de maquinària amb les construccions elèctriques. El 1886 foren els responsables de l’enllumenat públic d’uns carrers de Girona. Imatge extreta de quadern de fotografies Gerona y sus alrededores, 1900.
El 1855, Joan Planas fabricà la seva primera turbinal el 1857 constituí Planas, Junoy, Barné i Companyia, un taller de foneria que s’havia de dedicar principalment a la construcció de turbines. L’exclusiva de fabricació del sistema Fontaine li donà una entrada ràpida al mercat. Planas va afegir alguna cosa al sistema francès, que presentava com a Fontaine perfeccionat. Aquestes eren les primeres turbines que es construïen a Catalunya i a l’Estat.
L’Exposició Industrial del 1860 li serví per a presentar el producte de la nova empresa. Havien venut divuit turbines en dos anys. La foneria també fonia altres coses, com maquinària per a molins fariners i cilindres i satinadores per a fàbriques de paper.
L’interès de Planas per la industria paperera estava vinculat a la presència de La Gerundense, fàbrica de paper continu al costat de la seva i a la importància d’aquesta indústria a les comarques gironines.
El 1862, la fàbrica fou visitada pels directius d’una revista barcelonina:
"Desde La Gerundense pasaron los expedicionarios a la fundición de los señores Planas y Compañía [s’ha oblidat de Junoy i Bamé] en donde pudieron examinar detenidamente una porción de dibujos relativos a diversos proyectos, los almacenes de moldere-ria y los talleres de fundición en los cuales el Sr. Planas les indicó detenidamente el modo de hacer las turbinas sin modelarlas antes en madera, lo cual ha introducido una gran economía en el coste de esta clase de motores, cuya construcción es el objeto principal de esta fábrica." (La Industria. Periódico científico-industrial, 4 d’abril, Barcelona 1862).
L’any 1869 Bamé ha desaparegut de la societat i aquesta porta el nom de Planas, Junoy i Companyia. A l’exposició barcelonina del 1871 presentaren la seva turbina tradicional i una màquina per a fabricar paper continu. Les turbines continuen essent el principal producte: n’han venut 150 des de la seva constitució. A l’exposició del 1877 presentaran dues turbines de seixanta cavalls de força i una de vint cavalls, com també una màquina per a separar el blat de la palla.
Les turbines
L’any 1826, la parisenca “Societé d’Encouragement pour l'Industrie Nationale” va convocar un concurs per a premiar una nova roda hidràulica d’aplicació industrial. Una de les condicions fixades pel reglament era que la roda funcionés sota l’aigua. El guanyador va ser l’enginyer Benoit Fourneyron (1802-67), el qual presentà un model format per dues rodes concèntriques i horitzontals. La roda interior, fixa, tenia paletes corbes que dirigien l’aigua cap a les paletes de la roda exterior. Era una turbina radial de flux centrífug amb una eficiència del 80 al 85%. El seu creador n’instal·là una el 1835 a Saint Blaise, a la Selva Negra.
A partir d’aquest model, aparegueren diverses millores i modificacions de l’original. Una d’elles era el sistema Fontaine. En aquesta turbina el punt de suspensió de tot el motor era fora de l’aigua, i tenia un sistema per a graduar l’entrada de l’aigua que el feia especialment interessant per a aquells aprofitaments hidràulics de cabal d’aigua variable.
Planas, Flaquer i Companyia: construccions mecàniques i elèctriques
Publicitat al catàleg de l'Exposició Industrial de Barcelona, de 1897. Al final del segle XIX, Planas, Flaquer i Companyia tenien tallers a Girona dedicats especialment a construccions mecàniques i tallers a Barcelona especialitzats en construccions elèctriques.
Joan Planas i Castañer morí el 1880 quan només tenia quaranta anys. Però la continuïtat de l’empresa estava assegurada pel seu fill, Antoni Planas i Escubós. Aquest havia nascut a Girona el 1859 i el seu pare li va fer estudiar enginyeria. Als dinou anys, havia tret el títol a l’escola de Barcelona i als vint anys es va trobar davant de l’empresa. La societat es dissolgué i se’n creà una altra, constituïda per Antoni Planas i Escubós i per Alfons Flaquer, enginyer com ell. L’empresa serà ara Planas, Flaquer i Companyia.
Les seves turbines eren competitives envers les procedents de la importació. Ho demostra la polèmica pública mantinguda al Diari de Barcelona, l’agost del 1884, sobre la capacitat de la instal·lada per ells a la fàbrica de Manuel Balet, a Sant Vicenç de Castellet. Aquest industrial havia comprat dues turbines: una als gironins i una altra a Germán Riensch, representant d’una casa alemanya. Les cartes creuades demostraren que la turbina Planas produïa una força proporcionalment igual a l’alemanya.
La foneria anava ampliant la seva oferta de maquinària. El 1884 els trobem entrant al sector de la maquinària tèxtil, a més dels seus equips per a molins i farineres i la seva maquinària per a la fabricació de paper. Però aquests eren canvis relatius, sempre dintre del que es podia anomenar construccions mecàniques. El 1885, fan un canvi d’importància qualitativa en obtenir la concessió en exclusiva d’aparells elèctrics i per a enllumenat de la casa Ganz, de Budapest.
Per aquest fet –i per una decisió de l’ajuntament– Girona fou la segona ciutat europea que va tenir un cert enllumenat públic, després de Budapest i aplicant el mateix sistema d’arc voltaic. El 24 de juliol de 1886, per un acord amb Planas, Flaquer i Companyia i un preu de 45 000 pessetes, s’il·luminà elèctricament la plaça de l’Oli, la de la Catedral, el carrer del Progrés i l’actual del Marquès de Camps. Per als gironins, dirà l’alcalde de la ciutat, "cuando todos los días se ponga el rey de los astros, amanecerá al instante el rey de los diversos sistemas de alumbrado, la chispa eléctrica encerrada en estas lámparas, pudiendo con razón exclamar, parodiando aquella frase de Felipe 11, que desde hoy en Gerona el Sol no se pondrá nunca en sus dominios" (citat per Nadal i Farreras, J. “Una contribució important al desenvolupament de la industria elèctrica catalana”, Girona al segle XIX, Gothia Editorial, Girona 1978).
A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, Planas i Flaquer hi va fer una aportació considerable: la seva maquinària tradicional i una novetat, una dinamo de fabricació propia. Curiosament el Jurat donà a aquesta una medalla de plata i una d’or a les turbines, telers, premses per a oli i màquines per a molineria. Quatre medalles d’or i una de plata en conjunt. I això que Planas i Flaquer fou responsable de l’enllumenat del Palau de la Industria i de la secció marítima de l’Exposició.
Fàbrica a Barcelona (Barcelona Artística e Industrial, 1909). El 1906 Planas, Flaquer i Companyia es transformà en Construccions Mecàniques i Elèctriques, traslladà el domicili social a Barcelona i va tancar la fàbrica de Girona.
El 1891, Planas i Flaquer tenia tres-cents obrers a la foneria de Girona. L’empresa tenia dos gerents: Antoni Planas i Alfons Flaquer. Tots dos residents a Barcelona, on 1’empresa ha obert una delegació a la ronda de la Universitat núm. 22. Però Alfons Flaquer ha agafat al mateix temps dues representacions importants: la de la Babcock & Wilcox, americana –calderes– i la d’Adamson & Co., anglesa –màquines de vapor–. L’empresa es va estructurant en dos grans departaments: el de construccions mecàniques i el de construccions elèctriques. El mes de desembre del 1893, Planas, Flaquer i Companyia acordà instal·lar a Barcelona uns tallers nous, destinats a les construccions elèctriques i mantenir a Girona el de construccions mecàniques.
Per al destí final de les turbines es pot consultar la completa relació donada pel Dr. Jordi Nadal (HECC, vol II, pàg.181).
En el període 1886-1901 Planas, Flaquer i Companyia realitzà instal·lacions d'enllumenat (unes 50 000 làmpades) a; Girona, Burgos, València, Pamplona, Albacete, Terol, Banys de Cestona, Talavera de la Reina, Gijón, Conca, Villafranca del Bierzo, Alizondo, Jaca, Maó, Azpeitia, Tánger, Ceuta, Sogorb, Ripoll, Granada, Tolosa, Barco de Ávila, Alzira, Priego, Palau Reial de Madrid, Olot. Cal destacar el de la ciutat de Pamplona (1889) i el del Palau Reial de Madrid (1894).
Una anècdota d’aquests anys indica les simpaties polítiques d’Antoni Planas i d’Alfons Flaquer, clarament a favor del partit liberal. El dia 1 d’abril de 1896 José Canalejas visità Girona en plena campanya electoral i el corresponsal del Diari de Barcelona envià aquesta crònica:
"A la llegada del tren hallábase la estación llena de gente, pero imparcialmente hablando, hay que convenir que si se hubiesen restado los operarios de los talleres de los señores Planas, Flaquer i Companyia, que estaban en su inmensa mayoría, no hubiese quedado apenas concurrencia". (Diari de Barcelona, abril del 1896, pàg. 4016)
El trasllat a Barcelona. Construccions Mecàniques i Elèctriques, SA
Planas i Flaquer va accentuant la importància de les seves construccions elèctriques. És un fet que es posa en evidència amb motiu de l’Exposició Industrial del 1897. Hi presenta dinamos de corrent continu, altemadors de corrent, motors de corrent continu i altern, transformadors, reòstats i maquinària elèctrica més petita. I un teler mecànic. Aquest és l’únic element de l’empresa fabricat a Girona. Els altres corresponen als tallers que tenen a la carretera de Can Tunis, a Barcelona.
I no és que els tallers gironins hagin perdut importància o reduït la feina. El 1901 hi ha qua-tre-cents cinquanta treballadors a la fàbrica i quaranta administratius. Tenen una foneria amb tres cubilots, un dels quals pot fondre trenta tones en una sola operació. El 1901, la societat acordà el trasllat de la direcció General a Barcelona, en un despatx de la plaça de Catalunya, núm. 12.
Mort Alfons Flaquer, la companyia es transformarà en societat anònima. El 1906, sota la denominació Construccions Mecàniques i Elèctriques, SA, traslladaran el domicili social a Barcelona i procediran al tancament de la fàbrica de Girona. El Consell d’Administració de la nova societat estava presidit per Francesc de Paula Pons i Pla, un fabricant de filats de Manresa. Els directors eren Antoni Planas i Francesc Vives i Pons, un altre enginyer industrial.
En la nova i curta etapa de la societat l’única fita important és la fabricació, el 1908, de la primera turbina de vapor que es construí a l’estat espanyol.
La societat tenia una delegació a Madrid, al carrer de Prim núm. 16.
La societat es dissolgué el 1913. En els darrers anuncis –de l’any 1909– es parla de 1 200 turbines fabricades en tota la seva història, amb una força total superior als 100 000 cavalls.
Antoni Planas i Escubós continuà treballant, ara pel seu compte, fins que quedà cec. Morí l’any 1929.