Resultats de la cerca

La notícia més antiga sobre l’existència d’un casal o domus dels comtes de Cerdanya a Ix és de l’any 1061, quan, a conseqüència de les desavinences greus sorgides entre el comte Ramon I de Cerdanya i el vescomte Bernat II de Cerdanya, aquest darrer va presentar-se a la domum comitale in villa Ix i va jurar fidelitat al seu senyor en presència del bisbe d’Urgell i d’altres illustres personatges Després del traspàs del darrer comte de Cerdanya, vers l’any 1117, els comtes de Barcelona, com Alfons I, esdevinguts reis d’Aragó, encara continuaren fent estades a Ix Ho proven una carta…

L’església de Cabassers és documentada des del 1172 Es devia bastir arran de la donació del terme de Cabassers als premostratencs del monestir belga de Santa Maria de Monteflabon per part de Ramon Berenguer IV el 1149 perquè hi fundessin un monestir de l’orde, que no reeixí Una vegada els monjos van abandonar el lloc vers el 1167, l’església del monestir, que rebia el nom de Santa Maria de Vallclara, va passar a ser seu de la parròquia de Cabassers —dins el bisbat de Tortosa— i tingué aquesta funció fins al començament del segle XVII, quan es construí un nou edifici La parròquia…

Aquesta església, al sector antic d’Amposta, prop del castell i l’Ebre, és la parròquia principal i més antiga de la vila L’edifici actual es començà a construir el 1773 i no s’acabà fins vers el 1875 Els seus orígens són, però, molt anteriors El 1097, molt abans de la conquesta, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona va fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès de l’església d’Amposta En les butlles papals dels anys 1098 i 1120 hom confirma a Sant Cugat del Vallès l’església “ Sancti Sepulcri et Sancte Marie de Emposta ” Malgrat els drets del monestir de Sant Cugat,…

Membre d’una nissaga de músics, entrà com a escolà a la capella de música de l’església de Sant Esteve d’Olot Allí és possible que també estudiés orgue, ja que és documentat com a organista substitut en algunes ocasions El 1820 ocupà en propietat la plaça d’organista d’aquesta església d’Olot, on romangué només fins el 1821 Aquest darrer any passà a exercir el càrrec d’organista i mestre de capella a la parròquia de Ripoll, on degué romandre pocs mesos, ja que feu oposicions per a la plaça d’organista del monestir de Sant Joan de les Abadesses, càrrec que aconseguí Possiblement durant el…

De nom originari, John Cooper, n’adoptà la forma italiana vers el 1603 després d’una breu estada en aquest país Gaudí d’un gran renom com a intèrpret de llaüt i de viola de gamba Diversos nobles l’ajudaren econòmicament fins que el 1622 entrà al servei del príncep de Galles, futur rei Carles I La major part de la seva obra és profana Com a compositor cortesà es dedicà amb intensitat a la música de cambra En el terreny de la música vocal escriví moltes lute songs per a veu amb acompanyament de llaüt, alguns madrigals italians i una vintena de villanelle a tres veus La seva faceta…

Estudià a la Universitat de París, on es trobava vers el 1549 Allí publicà el seu primer llibre de chansons i ben aviat s’associà amb l’impressor Nicolas du Chemin Entrà en contacte amb el poeta Pierre de Ronsard, de qui musicà alguns sonets i odes i amb el qual collaborà estretament A partir del 1557 visqué a Metz, on treballà amb el poeta Louis des Masures en la compilació del saltiri hugonot editat l’any 1564 Les CL Psaumes de David, nouvellement mis en musique à quatre parties Deu anys més tard es traslladà a Lió, on morí víctima dels disturbis que tingueren lloc la nit de…

Possiblement cursà estudis musicals a Munic amb Roland de Lassus El 1578 s’inscriví a la Universitat d’Ingolstad i aviat començà a tenir algunes ocupacions com a organista, principalment al servei de la influent família Fugger, que es convertí en la seva benefactora L’any 1584 era organista de l’església de Sankt Ulrich d’Augsburg, càrrec que conservà fins a la seva mort Entre el 1584 i el 1601 viatjà a Itàlia, on conegué Giovanni Gabrieli i la polifonia veneciana Resultat d’aquest viatge foren les Sacrae cantiones 1590 Vers el 1603 s’ordenà de sacerdot i concentrà la seva…

Se’n tenen poques dades biogràfiques i també sobre les seves activitats Possiblement fou deixeble de Josquin Des Prés, i és probable que estigués actiu a França i a Itàlia Se suposa que mantingué contactes amb els compositors de la cort francesa entorn del 1501 Ocupà alguns càrrecs a Ferrara entre el 1506 i el 1508, i a Roma Sant Lluís dels Francesos entre els anys 1521 i 1522 Possiblement també ocupà algun lloc a Florència i a la regió d’Avinyó, on gaudí de beneficis eclesiàstics i del patronatge del cardenal François de Clermont Es creu que vers el 1550 era a Venècia Com a…

Se sap que vers el 1530 era a Venècia Actuà com a mestre de capella a la catedral de Verona entre els anys 1546 i 1550 i estigué al servei del duc de Ferrara des del 1555 Contribuí de manera decisiva, juntament amb altres compositors flamencs i italians, a la definició del gènere madrigalesc, i publicà diverses colleccions de música religiosa i de madrigals a Venècia el 1546 aparegué un recull de vint-i-set madrigals a cinc veus, i el 1555 un altre de vint-i-quatre, a quatre veus Les seves obres tingueren una gran acceptació i se’n feren reedicions Moltes creacions seves foren…

L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere , d’abans del 1390, i Imperial sedendo , escrit el 1401 És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals alludeix als Visconti De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi Florència, Biblioteca Laurenziana, vint-i-cinc en el Codex Reina París, Biblioteca Nacional i dotze en el Codex Lucca Archivio di Stato/…