Resultats de la cerca
Es mostren 7495 resultats
alts del Golan
Altiplà
Altiplà de l’extrem SW de Síria, a l’E del Jordà i de la mar de Galilea.
Sota domini turc durant quatre segles, després de la Primera Guerra Mundial passaren al territori de Síria administrat per França Acabada la Segona Guerra Mundial, s’integraren a la República de Síria Fortificats en part per aquesta 1949, foren ocupats per Israel 1967-74 arran de la tercera guerra araboisraeliana i, pel seu valor estratègic, l’estat d’Israel convertí la zona en un contrafort defensiu de primer ordre en el conflicte que manté amb la veïna Síria El 1974 un acord entre Síria i Israel feu que l’ONU hi enviés forces, les quals s’han installat entre les dels dos estats La part…
Goiás
Divisió administrativa
Estat del centre del Brasil, fronterer al N amb l’estat de Tocantins, a l’E amb els de Bahia i Minas Gerais, al S amb el de São Paulo i a l’W amb els de Pará i Mato Grosso.
La capital és Goiânia El tret principal del seu relleu és l’existència de les chapadas , de 500 m d’altitud mitjana cap al S el relleu és molt més elevat El clima és tropical amb estacions seca i plujosa ben marcades Les precipitacions són de 1 611 mm anuals, i la temperatura mitjana, a Goiânia, és de 22,8°C Els rius principals són l’Araguaia, el Paranaíba i el Tocantins El bosc és dens al N, mentre que al S domina la sabana L’evolució demogràfica ha estat ràpida a partir del 1920 gràcies al pla de colonització de la regió central del Brasil 826 000 h el 1940, 1 955 000 h el 1960, bé que…
batallaire
batallaire 2
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes
, de la família dels caràdrids, d’uns 25 o 30 cm de llargada, amb el bec llarg i recte; es caracteritza pel fet de presentar un marcat dimorfisme sexual estacional.
A l’època de reproducció primavera, els mascles adquireixen un bell plomatge, amb un gran collar de plomes erèctils i dues tofes de plomes auriculars, de colors molt variables individualment Fan unes parades nupcials molt complexes Els territoris que delimiten els diversos mascles són contigus, la qual cosa dóna peu a moltes baralles quan un d’ells envaeix el del veí Quan una femella entra al territori, el mascle es lliura a diverses danses i corregudes, actitud que incita la femella a l’acoblament, que té lloc immediatament La femella fa el niu i té cura dels pollets Els…
braç eclesiàstic
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de l’estament eclesiàstic.
El primer en dignitat i precedència, sovint el seu representant era el qui, en nom de tots els braços, responia a la proposició del monarca El constituïen les grans dignitats eclesiàstiques, que representaven tant el poder espiritual de l’Església com, en bona part dels seus titulars, el poder feudal al Principat la jurisdicció territorial eclesiàstica representava més de la quarta part del país, en població i en territori A les corts del Principat n'eren integrants ordinaris l’arquebisbe de Tarragona, que el presidia, els altres bisbes del Principat, els capítols catedrals…
fíbula

Fíbules pertanyents a l’Edat de Bronze trobades a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí
© Fototeca.cat
Arqueologia
Sivella o fermall a manera d’imperdible feta de bronze i ferro o metalls preciosos.
Se n’estengué l’ús a partir del segon milleni aC, a Escandinàvia En època prehistòrica es destaquen les fíbules de la cultura de La Tène A Grècia i a Roma foren profusament decorades Les invasions bàrbares difongueren per Europa el tipus nòrdic, que, amb diferents adaptacions, fou conservat fins al s XIV a partir d’aleshores la fíbula fou emprada només per a ornaments religiosos Als Països Catalans hom començà a utilitzar les fíbules tot seguit de l’entrada dels pobles indoeuropeus de la primera edat del ferro cultura hallstàttica, als primers segles del primer millenni aC n'han estat…
Isabel Pujadas i Rúbies
Demografia
Geògrafa i demògrafa.
El 1972 es llicencià en geografia a la Universitat de Barcelona El 1982 es doctorà en aquesta mateixa universitat amb una tesi que tractava de la diversificació de les estructures de la població catalana segons les diferències territorials Professora del departament de geografia humana de la Universitat de Barcelona des del 1973, i cap d’aquest departament des del 1990, investiga sobre temes relacionats amb la geografia de la població i en qüestions d’ordenació del territori Ha participat en diversos projectes i estudis de caràcter aplicat com ara plans de muntanya, plans d’…
Mateu I de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan, Gabardà i Lautrec (1391-98), vescomte de Castellbò i baró de Castellvell de Rosanes (1381-98).
Fill i successor del vescomte Roger Bernat IV de Castellbò i de Gueralda de Navalhas Succeí el pare sota la tutela de la mare, i quan morí el comte Gastó III heretà també, com a parent seu més pròxim, el comtat de Foix i els seus annexos tornava a reunir, així, en la seva persona, tot el patrimoni familiar de la casa de Foix d’ambdós vessants pirinencs Casat amb Joana, filla de Joan I de Catalunya-Aragó 1392, en morir el rei 1396 sense fills mascles, intentà de fer valer els drets de la seva muller en la successió i, ajudat per altres senyors ultrapirinencs, envaí el territori…
Jon Idígoras Gerrikabeitia
Política
Polític basc.
Metallúrgic de professió, començà la seva activitat política en l’antifranquisme i de 1957 a 1972 fou empresonat en diverses ocasions a causa del seu activisme sindical, com ara la fundació del sindicat LAB, proper a l’esquerra abertzale De 1972 a 1977 visqué exiliat a Iparralde País Basc en territori francès Fundador i dirigent d’Herri Batasuna 1978, fou el portaveu d’aquesta organització fins l’any 1997 Elegit diputat al Parlament basc 1980, 1984 i 1986 i al Congrés dels Diputats 1986, 1989, 1993 i 1996, pràcticament no exercí com a parlamentari per la decisió d’HB de no…
Robert Ignatius Burns

Robert Ignatius Burns
© IEC
Historiografia
Historiador nord-americà.
Jesuïta, es doctorà en història medieval a Baltimore EUA i en història moderna i etnogràfica a Friburg Suïssa Professor a la Universitat de San Francisco del 1947 al 1976 i posteriorment a la de Los Angeles Membre de la junta de la North American Catalan Society i de la Medieval Academy of America, els seus estudis se centraren sobretot en la conquesta, la colonització i la integració del territori del País Valencià a la corona d’Aragó Jaume I i els Valencians del s XIII 1981, Colonialisme medieval 1987, Moros, cristians i jueus 1987, Societat i documentació 1989, Los mundos de…
correu
Història
Persona que té per ofici de portar avisos, cartes, etc, d’un lloc a un altre.
Originàriament hi havia el correu de peu dit popularment correu d’espardenya i, antigament, troter de bústia , el correu de cavall i el correu de mar el qui havia de travessar la mar, i hom distingia el correu ordinari del correu urgent , dit correu ciutat o espatxat Els correus podien ésser al servei d’un mercader o d’altra persona principal, del rei correu reial , d’un municipi correu de ciutat , etc, o al servei del públic, formant part d’una organització de correus en aquest cas, a cada població principal hi havia un i, fins al segle XV, uns quants hoste de correus dit, també, mestre de…