Resultats de la cerca
Es mostren 330806 resultats
Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona
Excursionisme
Club excursionista de Barcelona, pertanyent a la Unió Excursionista de Catalunya i una de les dues entitats fundadores d’aquesta entitat.
La Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona nasqué el 1931, amb el nom d’Unió Excursionista de Barcelona, com a resultat de la fusió de diverses entitats excursionistes El 1932 passà a denominar-se Unió Excursionista de Barcelona-Centre i el 1933 es modificà el nom a Unió Excursionista de Catalunya-Barcelona Centre Posteriorment prengué el nom actual, tot i que també fou coneguda colloquialment com UEC-Centre durant molts anys És una de les entitats pioneres i capdavanteres de…
monestir de Sant Andreu de Sureda
Abadia
Antiga abadia benedictina situada al poble de Sant Andreu de Sureda (Rosselló), entre el Tec i la serra de l’Albera.
S'hi installà vers el 820, amb el seu abat Miró, després de deixar la cella de Sant Martí, sota el castell d'Oltrera, on es formà originàriament la comunitat Fundà les celles de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà El 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l’uní a Santa Maria de la Grassa Al segle XIII inicià una etapa de decadència, fins que el 1592 fou unit al monestir d’Arles Des d’aleshores els abats d’Arles s’anomenaren també abats de Sant Andreu de…
Antoni de Clariana i de Gualbes
Història
Militar
Noble, marí i militar, fill de Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena.
Era comanador de l’orde de Sant Joan de Malta a Catalunya Expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco 1705 per austriacista, fou nomenat coronel de cavalleria pel rei arxiduc Carles III, i com a tal participà en la conquesta de Sardenya juliol del 1708 i en la batalla de Montnegre contra els francesos 1709 El 1711 es retirà, i el seu regiment fou dissolt Passà posteriorment al servei de la marina veneciana participà en l’expedició per a deslliurar l’illa…
Ot de Montcada i de Montcada
Història
Senyor de les baronies d’Aitona (Ot II de Montcada), Mequinensa i Seròs.
Fill —possiblement secundogènit— d’Ot de Montcada i de Lloria i de Teresa de Montcada i d’Ayerbe, senyora de la baronia de Fraga Heretà del seu avi Ot I la senyoria de Seròs, que fou causa de llargues discussions amb el baró Bernat IV d’Illa-Jordà, vidu de Berenguera de Montcada, cosina germana del seu avi, que en fou senyora, i amb el seu germà Guillem Ramon II, senyor de les baronies de Fraga i Aitona El rei Pere III segrestà Seròs, que acabà essent propietat d’Ot El 1350 era a València per fer cara a la projectada invasió castellana El 1353 s’embarcà cap a Sardenya, on es distingí a la…
Pere de Cardona i de Luna
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1407-11), fill del comte Hug (II) de Cardona.
Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard 1407, bisbe de Lleida Després de la mort del rei Martí 1410 fou, com els seus germans, decidit partidari de Jaume d’Urgell Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura 1411 afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell
marquesat de Blondel de l’Estany
Història
Títol concedit el 1789 a Lluís de Blondel de Drouhot i Dàvalos sobre la propietat que a l’estany de Bellcaire d’Empordà tenia la seva muller Maria Francesca de Wyts de la Bouchardrie i de Valencià.
Passà als Miquel, barons de Púbol
Llibre de l’orde de cavalleria
Historiografia catalana
Tractat de cavalleria de Ramon Llull, segons Miquel Batllori, escrit en 1275-76.
Desenvolupament enciclopèdic Seguint les pautes ideològiques de l’època, Ramon Llull pretengué integrar la cavalleria, la militia , dins del projecte general de l’Església Així, la concepció cavalleresca de Llull, tot i que no arriba a les posicions extremes de sant Bernat, que justifica la violència si cerca el bon fet, o l’arrogància de sant Pere Damià, que pretenia convertir els cavallers en veritables monjos, vol integrar el cavaller en la societat medieval i encara que Llull reconeix també, efectivament, la licitud de…
Oficina Reguladora de Pagaments de Salaris
Història
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 2 d’octubre de 1936, que formava part de la Junta de Control Sindical Econòmic del departament d’economia.
Assegurava el pagament dels salaris a tot el país ho feia concedint crèdits a les empreses que no tenien recursos, i en contrapartida, s’establí el Decret de Mobilització Civil dels treballadors subsidiats
Centre de Documentació Musical de Catalunya
Música
Institució fundada a Barcelona l’any 1983 sota els auspicis de la Generalitat de Catalunya i la direcció de Montserrat Albet.
El seu objectiu és aplegar llibres, manuscrits, impresos i reproduccions de música culta catalana a fi de posar-la a l’abast dels estudiosos i intèrprets i contribuir a la seva conservació i difusió Installat a l’antiga casa residència de Josep Bartomeu, el Jardí dels Tarongers, el Centre disposa d’una sala de música amb murals de Vila Arrufat, presidida pel piano Pleyel d’Enric Granados La biblioteca té més de 12 000 volums, molts dels quals procedeixen dels fons musicològics de Josep Subirà, Josep…
Biblioteca de Cinema Delmiro de Caralt
Cinematografia
Biblioteca constituïda al barri de Sarrià de Barcelona el 1924 per iniciativa del matrimoni format per Delmir de Caralt i Pilar de Quadras, afeccionats a la fotografia i el cinema amateur.
La collecció s’inicià amb l’adquisició de llibres i revistes des del precinema en endavant, un fons valuosíssim que després de la guerra civil adquirí tanta importància que depassava l’àmbit privat Actualment es troba dipositada a la Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya En morir Pilar de Quadras 1971 sense descendència, Caralt donà el patrimoni a la Fundació Mediterrània, en què es creà un patronat que vetllà per la seva conservació, i perquè romangués a la ciutat de Barcelona lluny de tota…