Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
canya

Canya senzilla d’un clarinet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Nom que, sovint, es dona a la llengüeta, senzilla o doble, d’alguns instruments aeròfons.
Fa referència al material de què estan fetes les llengüetes canya comuna Arundo donnax Són de canya les llengüetes senzilles per a clarinets i saxòfons i les llengüetes dobles, o inxes, com les dels oboès, fagots o gralles La canya té molta influència en les característiques sonores de l’instrument, ja que en pot dependre el timbre, l’atac, l’afinació o la dinàmica
baix fonamental
Música
Baix teòric que descriu l’enllaç de les fonamentals (fonamental) d’una successió d’acords.
Es tracta d’una eina d’anàlisi introduïda per JP Rameau amb la finalitat d’identificar els salts entre fonamentals allà on aquesta nota sigui sobreentesa o allà on els acords estiguin invertits ja que, en aquests casos, la nota del baix no coincideix amb la fonamental Gràcies a aquest baix es pot controlar la consistència dels enllaços de fonamental, base, segons Rameau, de la consistència harmònica
piano de maneta
Música
Tipus de piano mecànic que sona en girar una maneta que acciona el suport programat del so, normalment un corró amb pues, o bé un plec de paper, un cartró perforat o un rotlle de paper perforat.
La seva sonoritat divergeix de la del piano, ja que normalment no té apagadors i els martells són recoberts de cuir Molt emprat pels músics de carrer a partir del segle XIX, la seva invenció s’atribueix a l’anglès Joseph Hicks La seva construcció fou durant molt temps italiana i anglesa, i la major parts dels seus fabricants a Anglaterra foren d’origen italià
Ricard Rosson Fernández
Esport general
Dirigent esportiu.
Formà part de la junta directiva del Centre d’Esports Sabadell 1949-52 i presidí el club en dues etapes 1955-58 i 1965-73 Visqué una època brillant, ja que la formació ascendí a la màxima categoria i disputà la Copa de la UEFA 1970 Fou un dels impulsors de l’ampliació del nombre d’equips a primera divisió en la temporada 1971-72
Gaspar Pintado Viu

Gaspar Pintado Viu
MUSEU COLET
Futbol
Àrbitre de futbol.
Exercí l’arbitratge durant vint-i-cinc anys, en què actuà onze temporades a primera divisió 1961-72 en 112 partits de Lliga També va arbitrar una final de Copa 1965 i fou internacional durant deu anys Ja retirat, formà part de la junta directiva de la federació catalana, com a vocal del Comitè Nacional d’Àrbitres Fou president del Collegi Català d’Àrbitres 1975-93
diagrama d’Ellingham

Diagrama d’Ellingham
© fototeca.cat
Física
Representació gràfica de la variació de l’energia lliure de formació d’una substància en funció de la temperatura i que permet l’anàlisi termodinàmica visual de la possibilitat d’una reacció química.
Així, per exemple, en el cas de la formació d’òxids, la reducció del magnesi és termodinàmicament possible per damunt dels 2 172 K, ja que Δ G f 0 < 0 l’òxid de magnesi no pot ésser reduït pel monòxid de carboni a cap temperatura, i per sota dels 1 000K, el monòxid de carboni és millor agent reductor que el carboni Per a la reducció
els Tossals
Santuari
Santuari marià (Santa Maria dels Tossals) situat al recer d’un petit turó, a la serra dels Tossals, a 1 525 m alt., dins el municipi de Capolat (Berguedà).
Té una situació pintoresca entre les valls de Capolat i del coll de Joet Devia existir ja al segle XIII, època que es feu la seva imatge romànica, sobre una arqueta i que esclafa un dragó amb el peu esquerre El 1757, l’església comptava amb una hostatgeria que formaven un sol edifici En estat ruïnós, la imatge es traslladà a Sant Martí de Capolat
Petra
La vila de Petra , a Mallorca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, situat en es Pla, obert als vents de la badia d’Alcúdia però arrecerat per la discontínua serra de Llevant de la Marina de l’est.
Al límit amb el terme de Vilafranca de Bonany s’aixeca el puig de Bonany 317 m, on hi ha el santuari de Bonany Els terrenys miocènics, dominants, són en bona part recoberts de Quaternari Drena el terme el torrent de Petra , que es forma a l’W de la vila, afluent amb els de Son Real i d’Avall del de na Borges La gran propietat perdura a la garriga 2 391 ha de brolla procedent d’una màquia de garrofer i olivella i 1 112 ha d’ermots i al bosc 132 ha de pi blanc, que ha substituït l’alzinar originari L’any 1982 la superfície explotada era de 8 100 ha el 88,8% del total del municipi, de les quals…
Vinçà
La vila de Vinçà, a la dreta de la Tet; al fons, els Aspres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, la plana de Vinçà (que inclou, a més d’aquesta vila, els llocs de Rigardà, Saorla, Jóc, Finestret i Espirà de Conflent), estès pràcticament del tot a la dreta de la Tet, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Lentillà fins al coll de Sant Pere.
El terme és drenat, a més, pels torrents del Real o de Sant Martí i de les Escomes, afluent igualment, per la dreta, de la Tet A la petita franja del terme que s’estén a l’esquerra d’aquest riu hi havia, aigua amunt de la vila, els banys de Nossa o banys de Vinçà , avui inundats pel pantà de Vinçà La superfície agrícola és de 373 ha, repartides entre 191 ha d’arbres fruiters 171 de presseguers, 13 d’albercoquers, 3 de pomeres, 2 de cireres i 1 de pereres, 158 ha de vinya 5 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 40 ha d’hortalisses enciams, escaroles i fruits…
panificació

Esquema d’una instal·lació de panificació contínua per a pa de motlle
© Fototeca.cat
Alimentació
Conjunt de processos físics, químics i bioquímics que tenen lloc en la transformació en pa d’una barreja de farina, aigua, sal i llevat, i en determinats casos altres ingredients.
És el resultat de la combinació de treball mecànic i repòs, a una temperatura de 25-27°C durant el temps que dura la cocció Els processos, accelerats pel pastament, consisteixen en una reactivació química i estructural dels components de la massa, seguida d’una relaxació de les forces internes, com a conseqüència de fenòmens d’oxidoreducció produïts per la presència de diversos enzims entre els grups funcionals —SH i —S=S— de les cadenes proteiques Això es manifesta a la pràctica industrial en una modificació de les característiques reològiques, com a conseqüència dels canvis profunds en les…