Resultats de la cerca
Es mostren 10630 resultats
Hans Medick
Historiografia
Historiador alemany.
Especialitzat en història econòmica i social És investigador de l’Institut Max-Planck d’història a Göttingen Ha estat un dels capdavanters, juntament amb Alf Lüdtke, de l' Alltagsgeschichte història de la vida quotidiana, la qual pren com a model la microhistòria italiana, la history from below història des de baix britànica i l’antropologia simbòlica nord-americana per criticar l’estructuralisme imperant en els estudis d’història social a Alemanya A partir d’aquesta visió etnogràfica, que troba suport en la deep description descripció densa de Clifford Geertz, ha estudiat els…
turmalina
turmalina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat complex d’alumini, amb bor, ferro, magnesi, etc.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, generalment en formes prismàtiques de secció transversal triangular Pertany al grup dels sorosilicats Presenta quasi sempre estries a les cares, segons la direcció de l’eix c Té una duresa de 7,5 i una densitat de 3-3,2, que augmenta amb el contingut de ferro El color generalment és negre o verd, bé que es poden presentar moltes varietats de color rosat i blau, i també és freqüent que presenti diverses coloracions situades concèntricament La varietat de color blau d’indi és anomenada indicolita La composició química de les turmalines és…
salsa

Diferents tipus de salses
Gastronomia
Mescla de productes comestibles, amb la participació important d’espècies, herbes i condiments diversos, de consistència líquida o pastosa, emprada per a acompanyar les viandes o els productes alimentaris per tal de fer-los més saborosos o d’incitar el desig d’ingerir-los.
De les moltes varietats de salses que existeixen, les més emprades als Països Catalans són l’allioli, la beixamel, l’escabetx, la maionesa, el romesco, la salsa blanca feta com la beixamel però sense llet i, eventualment, amb brou i adobada amb anxoves picades, tàperes, pebre, ceba i altres condiments, la salsa de tomàquet sofregit de ceba, polpa de tomàquet, oli i sal, la salsa picant al curry curry, la salsa ketchup salsa de tomàquet amb ceba, pebrot, sucre, mostassa, xampinyons, pebre, vinagre, etc, la salsa tàrtara feta amb rovell d’ou, oli, vinagre o llimona i altres condiments i la…
purgatori
Cristianisme
Segons la teologia catòlica, lloc o estat d’expiació temporal, en el qual les ànimes dels justs, morts en estat de gràcia, però no ben nets encara de les culpes venials o de les penes per culpes mortals ja perdonades, satisfan abans d’ésser admesos definitivament al cel.
Juntament amb el cel i l’infern, és un dels regnes de la ultratomba cristiana Les ànimes que s’hi troben poden ésser ajudades per les pregàries dels fidels i especialment pel sacrifici de la missa La creença en un lloc de purificació per a després de la mort es troba en gairebé totes les religions antigues, especialment en les indogermàniques El parsisme Iran afirma que els morts resten purificats després de romandre dotze hores en el corrent de foc Dinur Plató parla d’un lloc de purificació en el qual els morts fan penitència de llurs transgressions Fedó Virgili és el…
casc

Casc de guerrer
© Corel
Història
Militar
Peça de l’armadura antiga o medieval que cobria i resguardava el cap.
El casc de cuir precedí el de metall i coexistiren tots dos llargament A l’antic Egipte era utilitzat el casc de bronze de forma cònica o esfèrica, o el de joncs entreteixits, destinat als soldats A Caldea i a Assíria hom en troba també de ferro, moltes vegades de forma punxeguda Els pobles mediterranis crearen un casc més resistent, de dos tipus el beoci , de visera llarga i recta, i el frigi , amb un frontal en comptes de visera El romà fou generalment molt simple, hemisfèric El dels oficials era de tipus frigi, amb cresta i cimera reduïdes, mentre la gàlea o casc de gladiador…
artrosi
Patologia humana
Artropatia crònica no inflamatòria constituïda principalment per alteracions destructives del cartílag i dels fibrocartílags; osteoesclerosi subcondral, reacció osteofítica de les vores articulars, formació de cavitats pseudoquístiques a l’epífisi i fibrosclerosi de la membrana sinovial i de la càpsula.
Aquestes lesions són considerades de natura degenerativa i hom les assimila a una mena de senectut articular prematura Les causes de l’artrosi no són encara ben conegudes, però hom les suposa dependents bé de les característiques físiques o bioquímiques del cartílag articular, bé de les condicions mecàniques defectuoses a les quals es troba sotmès L’artrosi es localitza especialment a les articulacions intervertebrals, a les coxofemorals, als genolls, a les articulacions interfalàngiques de les mans, a la trapezometacarpiana i a la metatarsofalàngica del dit gros del peu Apareix…
anus
Anatomia animal
Orifici del final del tracte digestiu, sempre contràctil, que s’obre a l’exterior o desemboca a la cloaca, i a través del qual l’animal expulsa els residus no digerits d’aliment i altres matèries associades; en alguns animals aquàtics també té una funció respiratòria.
En tenen la majoria de metazous, llevat alguns invertebrats platihelmints, cnidaris, ctenòfors, etc Té una posició molt variable en el cos, segons els grups Així, en els artròpodes és situat en general al final de l’abdomen en molts peixos, s’obre al davant de l’orifici d’expulsió de productes sexuals en alguns peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers monotremes, desemboca a la cloaca, juntament amb els orificis d’expulsió d’orina i de productes sexuals a la resta de mamífers es troba al final del recte En l’ésser humà, l’anus forma un canal d’un a dos centímetres de llargada…
becadell
becadell comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom d’alguns ocells de la família dels caràdrids pertanyents als gèneres Gallinago
(o Capella
) i Lymnocryptes
, típics d’aiguamolls, de bec i potes llargs, cos esvelt i menut i ales punxegudes.
Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis del nord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El becadell gros Gmedia , d’uns 28 cm, té el cos més…
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries
Document aprovat pel Consell d’Europa el 1992 en reconeixement de les llengües definides com a regionals o minoritàries.
Reconeix aquestes llengües com a expressió de riquesa cultural i compromet els estats signants a fer possible l’ensenyament, en tot o en part, en aquestes llengües i també a poder usar-les a l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació, entre altres àmbits La Carta Europea fou signada pel govern espanyol el mateix 1992 i l’instrument de ratificació fou dipositat al Consell d’Europa el 2001 En la declaració espanyola es fa constar que s’entenen per llengües regionals o minoritàries les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes del…
Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes

Exterior de la Masia d’en Cabanyes, seu del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel Cabanyes
© Consell Comarcal del Garraf
Museologia
Equipament destinat a la dinamització turística i cultural del patrimoni de la comarca del Garraf.
Es troba a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, edifici cedit per l’ajuntament de Vilanova al consell comarcal del Garraf Fou inaugurat l’any 2000, amb el nom de Centre d’Interpretació del Romanticisme Terra XIX, i mostrava als visitants un context històric centrat en el segle XIX i l’inici del XX, que ha conferit una forta personalitat a la comarca, i que coincideix amb els moviments culturals de la Renaixença, el Romanticisme i el Modernisme i amb el fenomen de la relació comercial amb Amèrica i el retorn dels indians L’any 2011, el centre canvià el seu nom pel de Centre d’…