Resultats de la cerca
Es mostren 30160 resultats
Cistella

Cistella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, a les Garrotxes d’Empordà, situat a l’esquerra del riu Manol, en part límit meridional del terme.
Situació i presentació El municipi de Cistella té una extensió de 25, 55 km 2 i és situat al NW de l’Alt Empordà, en terrenys accidentats pels darrers contraforts del massís de la Mare de Déu del Mont, que defineixen aquesta zona de la comarca que ha estat anomenada les Garrotxes d’Empordà Al sector oriental del terme, la serra del Coll de Jou 129 m és divisòria amb el municipi de Vilanant al NE, la serra de l’Illa 214 m i el puig de les Forques 240 m limita amb Llers i Terrades El punt més elevat del terme es troba al N, a la serra de Sant Baldiri 480 m, que, amb la serra del Mas Gironella,…
Maó
Vista del port de Maó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, situat a l’extrem oriental de l’illa.
La geografia S’estén des de la costa de tramuntana a la de migjorn Dues terceres parts del territori són formades per terrenys paleozoics, molt plegats a la part de llevant Carbonífer, Devonià, amb extensions planes al NE, al sector de Capifort La costa de tramuntana és alta i retallada, des del port d’Addaia fins al cap de Favàritx, extrem nord-oriental, des d’on retrocedeix i forma la cala Presili Continua vers el S per la cala de sa Torreta i les platges del Grau, davant l’illa d’en Colom les dunes del Grau limiten s’Albufera, que desemboca a la mar per una gola arenosa i és la formació…
Rabós

Rabós d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Rabós, que comprèn un territori de 45,11 km 2 , s’estén pels vessants meridionals de la serra de l’Albera, la carena de la qual, ratlla fronterera amb França, fa de límit septentrional del municipi amb el de Banyuls de la Marenda, del Vallespir, des del coll i el pla de les Eres 694 m, a ponent, fins al coll del Teixó i el puig de les Barbes del Boc 742 m, a llevant Entre aquestes fites trobem, de ponent a llevant, el puig d’Estela 699 m, el coll de Banyuls 357 m en ser un dels passos més baixos de l’Albera, hi passava l’antic camí cap al Vallespir…
liberalisme
Història
Doctrina i sistema que defensen la llibertat política i econòmica.
El liberalisme parteix del reconeixement de la llibertat com a dret per a tots els homes Però el sentit precís del terme canvia segons el terreny específic al qual es refereix polític, econòmic, religiós, etc i s’ha modificat considerablement al llarg del temps En les darreres etapes de l’Antic Règim hom pot considerar com a liberals —bé que el mot concret no aparegué fins al començament del segle XIX, entorn de les corts de Cadis— els corrents ideològics de la Illustració i l’actuació d’aquells grups polítics que lluitaren contra la monarquia absoluta i els privilegis feudals En aquest…
transistor
Tira de transistor bipolars
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic d’estat sòlid, basat en les propietats conductores dels materials semiconductors, que hom empra per a controlar o amplificar un corrent elèctric.
Les seves petites dimensions, fiabilitat, durada, baix consum, preu, etc, els ha permès de substituir avantatjosament els tubs electrònics, de manera que, actualment, aquests només són utilitzats en aplicacions molt especials L’evolució de l’electrònica dels semiconductors és ben palesa pel que fa al perfeccionament dels transistors, sobretot quant a la tecnologia de fabricació i també en el desenvolupament de nous tipus o models El primer transistor fou descobert el 1948 pels físics nord-americans J Barden i W Brattain, que juntament amb W Schockley treballaven als laboratoris…
Josep Pijoan i Soteras

Josep Pijoan i Soteras
Art
Historiografia
Literatura catalana
Història
Historiador, poeta, assagista i tractadista d’art.
Vida i obra Germà del metge Baltasar Pijoan i Soteras Estudià lletres i arquitectura titulat el 1902, carrera que exercí poc temps Estudiant, freqüentà els ambients artístics i literaris i el Centre Escolar Catalanista i intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a Pèl & Ploma , on publicà els primers poemes Greument malalt, el 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia del Pla de la…
, ,
oli

Oli
© Istockphoto
Oleïcultura
Greix de procedència animal o vegetal, líquid a la temperatura de 20°C.
Químicament els olis són formats, quasi totalment, per triglicèrids d’àcids grassos saturats i insaturats, els quals es troben en diferents proporcions segons l’oli La part no constituïda per triglicèrids és anomenada insaponificable i té com a principals components esteroides, hidrocarburs, vitamines liposolubles, etc Són obtinguts per pressió amb trituració prèvia o no, fusió sense passar de 100°C o extracció amb dissolvents autoritzats Perquè siguin comestibles han d’ésser refinats La refinació pot ésser feta per diversos procediments, segons els casos, els més emprats dels quals són la…
fibra
Indústria tèxtil
Cadascun dels elements sòlids, flexibles, filiformes, de llargada limitada (fins a un màxim de 2 500 mm) però molt superior al gruix (que varia entre 10 μm i 400 μm), que formen la floca.
Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…
suro

Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…