Resultats de la cerca
Es mostren 531 resultats
Sant Bartomeu del Grau
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb, al lloc anomenat el Grau, prop de la cinglera, no lluny de l’actual cementiri De molt aviat tingué funcions parroquials que ha mantingut fins avui dia, si bé traslladades a un altre temple edificat en un lloc diferent El domini d’aquesta església ocasionà un llarg i a vegades violent conflicte entre els senyors del castell de Gurb i els bisbes de Vic El castell de Gurb comença a aparèixer en la documentació l’any 886, quan Joamir i la seva muller Egila vengueren a Sunifred i a la seva muller Adabrada, diversos béns, un dels…
Castell de Savallà del Comtat
Art romànic
La primera referència del topònim Savallà és de l’any 1043, quan surt esmentada la serra de Avellano com un dels límits territorials del castell de Conesa, en el document de cessió d’aquest castell que feren els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva muller Elisabet a Bernat Sunifred i la seva esposa Amaltruda La història d’aquest castell es presenta confusa per l’esment en la documentació de diversos indrets de la comarca amb topònims semblants Avella, Avellano, Avellan , la qual cosa fa difícil aclarir a quin castell hom s’està referint en cada cas Per alguns autors, la referència…
Castell de Riudoms
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, presidia el poble de Riudoms La seva localització exacta és desconeguda, però segurament es trobava prop de l’església parroquial de Sant Jaume La construcció d’aquesta fortalesa anà vinculada a la repoblació del lloc a mitjan segle XII El 17 de juny de 1150, el príncep Robert, la seva dona Agnès i llur fill Guillem feren donació del lloc a Guerau Pere, als seus germans I fills, amb l’obligació de bastir un castell del qual Robert pagaria dos terços de les despeses i la resta, el feudatari, que esdevindria castlà del terme Aquesta donació, però, va fracassar…
Castell de Linyola
Art romànic
La vila de Linyola, a 248 m d’altitud, és sobre una petita elevació al sector més alt del terme L’indret fou conquerit al darrer quart del segle XI pel comte d’Urgell Ermengol IV, el qual l’any 1079 assignà per a la construcció del monestir de Gualter la meitat de les primícies de la quadra de Linyola Poc abans de la conquesta de Lleida l’any 1149, Linyola esdevingué una de les defenses més meridionals del comtat d’Urgell i rebé llavors la categoria de castrum El cartulari de Tavèrnoles conserva un document de l’any 1120 on l’esmentat comte confirmava uns béns en favor d’un fill d’Arnau…
riu de les Truites
Nom amb el qual també és coneguda la rambla de Sellumbres, la qual, en el seu curs mitjà, constitueix el límit entre el País Valencià (Vilafranca del Maestrat) i Aragó (Anglesola).
En la demarcació del Regne de València feta per Jaume I, el riu de les Truites figura ja com a límit, però des de la capçalera, per tal com incloïa la vila actualment aragonesa de Mosquerola
Ivars d’Urgell
L’església parroquial d’Ivars d’Urgell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal d’Ivars d’Urgell és al sector NE de la comarca, ja al límit amb l’Urgell, del qual se segregà per formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell És de forma apaïsada, amb una llenca estreta de terreny que s’infiltra entre l’enclavament del Tarròs Tornabous i el municipi de la Fuliola Limita al nord amb el terme de Penelles Noguera, la Fuliola i l’enclavament Tornabous, ambdós pertanyents a l’Urgell a llevant amb els de Barbens i Bellpuig Urgell a migdia amb els de Castellnou de Seana i Vila-sana i a ponent amb el de Linyola El terreny d’aquest…
Boixadors

Armes dels Boixadors
Militar
Família de l’estament militar del Principat de Catalunya, probablement originària del castell de Boixadors (Bages).
Els membres més antics dels quals hom té documentació són Ramon Guillem de Boixadors 1123, Guillem de Boixadors , senyor del castell de Boixadors 1124, que rebé terrenys pròxims a la parròquia de Sant Joan després de la conquesta de Lleida 1149, Berenguer de Boixadors , que participà en la conquesta de Lleida 1149 i fou jutge en un plet entre el rei Alfons el Cast i Pere de Lluçà 1180, i el seu germà Ramon de Boixadors , senyor de Boixadors, a qui Ramon Berenguer IV encomanà Tarrés per a repoblar i defensar la zona de les Garrigues 1149 i a qui Ponç de Cervera, també amb la mateixa finalitat…
Vila closa de Vilamur (Soriguera)
Art romànic
Situació Portal d’accés al recinte murat, situat al costat de l’església ECSA - A Roig El poble de Vilamur, situat a 1 264 m d’altitud, es troba al peu mateix de la carretera de Sort a Adrall, a 10,5 km del Port del Cantó i a 8 km de Rubió, que és el nucli de poblament habitat situat a més altitud 1 687 m del país ARD Mapa 34-10215 Situació 31TCG487938 Història El topònim Vilamur no apareix documentat fins al darrer terç del segle XI per a designar el castell i el nucli de població, centre dels dominis dels vescomtes de Pallars per tant, la història de la vila és indestriable de la del…
Rocallaura

Carrer del poble de Rocallaura
© CIC-Moià
Poble
Poble de Vallbona de les Monges (Urgell), situat a 649 m alt., en un turó a la capçalera de la vall de la riera de Maldanell i en el seu marge dret.
L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura centra la població, i d’ella depenien les sufragànies de Montblanquet i Montesquiu, com també el santuari del Tallat del qual, des del 1822, guarda la imatge, molt venerada a tota la comarca El primitiu edifici de transició del romànic al gòtic ha estat molt reformat, a banda dels estralls de la Guerra Civil de 1936-39, en què foren destruïts els retaules i els exvots que, procedents del Tallat, s’hi guardaven L’any 1900 es substituí l’absis per un cambril i ja abans, el 1892, es bastí una façana nova, que és la que avui es conserva La festa…
Bellpuig de les Avellanes

Exterior del monestir de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer)
© C.I.C. - Moià
Abadia
Antiga abadia de canonges premonstratencs (Santa Maria de Bellpuig), la primera i la més important que tingueren a Catalunya, situada al SE del terme municipal d’Os de Balaguer (Noguera).
La canonja, que seguia la regla de sant Agustí, nasqué de la fusió de dues comunitats La primera, reunida entorn de l’ermità Joan d’Organyà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, fou erigida el 1166 en comunitat premonstratenca gràcies a l’ajuda del comte Ermengol VII d’Urgell i Dolça d’Urgell La segona fou establerta a l’indret de l’actual canonja, sota la protecció del noble Guillem d’Anglesola, i el 1166 l’abat premonstratenc de Casadieu, a Occitània, l’erigí en abadia filial seva Aquesta fusió tingué lloc el 1180, en morir Joan d’Organyà Gràcies al comte d’Urgell, Bellpuig…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina