Resultats de la cerca

Fou cavaller de l’orde de Sant Joan, comanador de l’orde de Montesa, arquitecte i enginyer militar Lluità contra els agermanats, serví Carles V a Itàlia i dirigí tasques de fortificació a Nola, Capua i Nàpols Escriví una Apología en excusación y favor de las fábricas que se hacen por designio del comendador Escrive en el reino de Nápoles Madrid 1538, diàleg tècnic en el qual l’autor defensa l’eficàcia de les fortificacions que havia dirigit Publicà set poesies al Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511, i vint-i-una més a la segona edició 1514 S’ha identificat…

Residí la major part de la seva vida a València, on, tot i ésser cavaller, formà part del cercle d’escriptors burgesos aplegat entorn de Bernat Fenollar És un dels principals autors de l’obra collectiva Lo procés de les olives 1497, del caràcter satíric de la qual també participen dues altres obres seves, Lo somni de Joan Joan 1497, 1561, escrita el 1496, potser en collaboració amb altres poetes, i la Brama dels llauradors de l’horta de València 1561, 1901, d’interès lingüístic i sociològic, on defensa l’ús literari del llenguatge popular El 1496 escriví La vida de santa Magdalena en cobles…

Aquesta església és la parròquia del poble del mateix nom i donà nom també a tota la vall solcada pel torrent anomenat de Sant Feliu o de Gavàs És esmentada des del 1068, en què consta que els homes de Sant Feliu tenien vinyes a Castillo de Sos L’any 1080 Miró Roger, en professar a Sant Vicenç de Roda, aportà a la canònica un alou a Sant Feliu L’església de Sant Feliu va ésser lliurada a l’esmentada canònica pel bisbe Ramon Dalmau 1092, 1093 Després d’algunes disputes, l’any 1136 s’arribà a un acord entre els canonges de Roda, representats per l’ardiaca i prevere de Campo, i els…

Aquesta capella és vora l’abandonat casal de Fades, emplaçat a llevant del municipi, a la falda de la serra d’Urmella i damunt l’important coll de Fades, que comunica la vall de Benasc amb les Paüls L’indret de Fades és conegut des de vers el 1068, quan dos habitants del lloc, Mir Bradila i Galí Mirons, són consignats al capbreu de Roda de Sos sobre els delmes de Castillo D’antuvi Fades figura com a lloc de senyoria laica amb terme propi A partir de la baixa edat mitjana consta en poder dels Ascó Sembla que la capella de Santa Maria, amb fossar propi, fou una església pròpia…

Es llicencià en dret a València, i exercí l’advocacia a València i, des del 1868, a Madrid Afiliat al partit conservador, fou diputat a corts en diverses legislatures, representant els districtes de Gandia, Xiva i Llíria, i ocupà per poc temps el ministeri de la governació el 1892 Fou també senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’estat 1895 La seva obra d’historiador és abundant i variada, més valuosa per la gran quantitat de documentació aportada imprescindible encara avui que no pas per l’objectivitat o la destresa de l’elaboració Publicà nombrosos estudis jurídics i…

Lluità a la guerra de Successió a favor de Felip V, i participà en les expedicions de Sardenya i de Sicília 1717-20 i en la presa d’Orà 1732 Lluità a Bitonto com a tinent general 1734 Fou ambaixador de Felip V a París, i el 1742 fou nomenat capità general de Catalunya El seu comandament llevat d’una estada a Itàlia, on fou cap de l’exèrcit reial, 1746-49 fou el més dilatat de la història de Catalunya 25 anys, i l’exercí com una dictadura personal mantingué el Principat sota un rígid control polític, obstaculitzà la creació i el funcionament de la Junta de Comerç i es negà a cedir-li l’edifici…

De família mallorquina, retornà a l’illa d’infant El 1952 ingressà a l’acadèmia militar de Saragossa, que abandonà el 1957 per estudiar enginyeria a l’Escola Politècnica de Madrid, on es graduà i doctorà Amplià estudis a la Universitat Complutense de Madrid 1964-66 i al Centre de Vol Espacial Goddard, de Maryland 1967-68 Professor de la Universitat Politècnica de Madrid 1966-68, fou cap de la secció d’enginyers per a la installació a l’Estat espanyol dels míssils Hawk 1965-68 i sotsdirector de l’estació de seguiment espacial de la NASA a Fresnedillas Madrid Del 1968 al 1975 participà en els…

Orfe de pare i de mare exiliada, fou criat pels seus avis Començà a estudiar dret però no acabà els estudis A mitjan dècada de 1950 es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer com a humorista i on collaborà en el setmanari “La Codorniz” i a Radio Nacional de España Simultàniament, participà en diverses obres de teatre on treballà, entre d’altres, amb la Compañía del Teatro Español i amb la de l’actriu Celia Gámez El 1960 debutà com a actor de cinema en el film Días de feria , i l’any següent féu de guionista per a Televisión Española Amb El sueño de unos locos de verano , escrita juntament…

Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó, però, li parla…

Vida i obra Feu el batxillerat a Castelló i completà els estudis de dret a València l’any 1903 obtingué a Madrid el grau de doctor Fou jutge de Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i Xàtiva El 1920 s’establí definitivament en aquesta darrera ciutat, on exercí els càrrecs d’arxiver bibliotecari, cronista oficial i conservador del museu municipal La seva intervenció en l’arxiu municipal esdevingué essencial per a la salvaguarda del patrimoni històric, primer oblidat i després amenaçat per la guerra civil Fou director de les revistes Játiva , Ecos i Játiva turística També participà…