Resultats de la cerca
Es mostren 499 resultats
Grua
Distribució de les observacions de la grua Grus grus al llarg dels mesos de l’any als Països Catalans, segons dades de diferents anys, compilades en períodes quinzenals Noteu que el pas de tardor és sensiblement més important que el de primavera SFFB / Román Montull, original dels autors La grua ha estat citada a tots els Països Catalans, llevat d’Andorra i l’illa d’Eivissa Tot plegat, s’han recopilat 90 observacions i captures, distribuïdes en el decurs de l’any de la manera següent el setembre 4, l’octubre 21, el novembre 33, el desembre 13, el gener 3, el febrer 1, el març 10, l’abril 4…
Ànec cuallarg
L’ànec cuallarg Anas acuta , un dels nostres ànecs més grossos fins a 56 cm, es caracteritza, com indica el seu nom comú, per la cua llarga i prima El mascle a l’esquerra té una combinació de colors típica, especialment pel que fa a la taca blanca del pit, que s’enfila a banda i banda del coll La femella és difícil de diferenciar de la de l’ànec collverd, bé que la llargada de la cua i el color gris del bec poden resultar indicatius Oriol Alamany Migrador i hivernant regular que, excepte en algunes localitats del País Valencià i del delta de l’Ebre, és molt escàs, majorment al rerepaís Bages…
Proliferació de simúlids: la mosca negra
Larva de mosca negra Simulium erythrocephalum , amb apèndixs filtradors i premandíbules CODE Els insectes coneguts amb el nom de mosca negra pertanyen a l’ordre dels dípters i a la família dels simúlids, uns insectes distribuïts per tot el món, sempre associats a corrents d’aigua El cicle de vida es desenvolupa mitjançant una metamorfosi completa ou, larva, pupa i adult, en la qual les femelles dipositen els ous en cursos d’aigua corrent rius, rierols o en la vegetació del voltant dels ous en surten les larves, que es fixen a la vegetació submergida o al substrat El pas següent és l’aparició…
Repicatalons
El repicatalons Emberiza schoeniclus és, dels moixons palustres, un dels més fàcils de reconèixer, a l’estiu, pel contrastat color del plomatge que mostra l’exemplar mascle del dibuix A l’hivern es torna desdibuixat, marronós La femella conserva la bigotera blanca, però té el cap brunenc i les parts inferiors ocres Marisa Bendala Emberiza schoeniclus Aquesta espècie s’observa en el decurs de tot l’any a la major part dels marjals litorals dels Països Catalans Certament que era molt estesa fa uns anys, però la degradació a què han estat sotmesos aquests ambients ha fet que a l’actualitat…
monestir d’Escarp

Monestir de Santa Maria d’Escarp (Massalcoreig)
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir cistercenc (Santa Maria d’Escarp), filial de Cîteaux, a la dreta del Segre, prop de la confluència amb el Cinca, a l’actual municipi de Massalcoreig (Segrià).
Fou fundat el 1213 per Arnau II, abat de Cîteaux, a instàncies de Pere I de Catalunya-Aragó Aviat esdevingué una important abadia i als segles XII i XIV els seus abats tingueren una gran activitat dins l’orde i intervingueren en el pas de Lavaix a l’orde cistercenc Però a partir del segle XV fou encomanat normalment a monjos de Poblet, alguns dels quals prengueren el títol abacial i altres només el de prior administrador, atès l’escàs nombre de comunitaris d’Escarp Després d’un cert redreçament dels segles XVI al XVIII hom reedificà l’església aquest darrer segle, s’extingí amb l’…
marquesat de Cañizar
Història
Títol jurisdiccional aragonès concedit el 1647 a Martí de Bardaixí i Bermúdez de Castro, senyor de Saidí (Baix Cinca) i d’Osso, Obón, Letosa, Oliete i Alba (Aragó).
Passà als Rebolledo de Palafoix, als Mencos i als Álvarez de Toledo
Torre del Pilaret de Santa Quitèria (Fraga)
Art romànic
Situació Enigmàtica construcció, que s’alça en un turó al nord de Fraga ECSA - J Bolòs La peculiar construcció anomenada torre del Pilaret de Santa Quitèria és situada sobre un turó a pocs quilòmetres al nord de Fraga, vora la riba esquerra del Cinca i a poca distància d’un poblat ibèric del mateix nom i de la Villa Fortunatus Mapa 31-15 387 Situació 31TBG764048 Per a arribar-hi cal agafar des de Fraga la carretera A-1234 en direcció nord Un cop fets uns 5 km, hom veu a la dreta de la carretera la construcció del Pilaret de Santa Quitèria Per a accedir-hi des de la carretera s’ha de seguir un…
Plan
Municipi
Municipi i vila (203 h) de la vall de Gistau, de la qual és el centre, a la zona actualment aragonesa (província d’Osca) a l’esquerra del Cinca.
Lacs
Despoblat
Despoblat del municipi de Montsó (Aragó), a l’esquerra del Cinca, separat del sector principal pel de Selgua, que formà un terme fins al segle XIX amb la Cardosa.
En resta el santuari de la Mare de Déu de Lacs
fragatí
Lingüística i sociolingüística
Modalitat dialectal del català nord-occidental parlat al Baix Cinca, de característiques molt semblants a les del parlar de la plana de Lleida, amb uns escassos trets de transició.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina