Resultats de la cerca
Es mostren 806 resultats
Rinaldo del Mel
Música
Compositor flamenc.
Portà a terme la major part de la seva activitat professional a Itàlia Pertanyia a una família benestant vinculada al ducat de Loren, i el seu pare tenia un càrrec a la cort La seva formació musical començà a la catedral de Saint-Rombaud, on ingressà com a nen cantor el 1562, sota el mestratge de Séverin Cornet L’any 1572 es desplaçà a Lisboa, i possiblement hi feu de mestre de capella Després de l’annexió portuguesa del 1580 per part de la corona de Castella, Mel marxà a Roma, i és probable que estudiés amb Palestrina En aquesta ciutat publicà les seves primeres obres i es beneficià de la…
Leonard B. Meyer
Música
Musicòleg nord-americà.
Estudià composició i filosofia a la Universitat de Columbia, història de la cultura a la de Chicago i composició amb Stefan Wolpe i Aaron Copland El 1946 esdevingué membre del departament de música de la Universitat de Chicago, on posteriorment fou catedràtic 1961-75 i cap de departament 1961-70 El 1975 fou nomenat professor de música i d’humanitats a la Universitat de Pennsylvania Destacà en el terreny de la teoria de la música El 1971 fou professor d’Ernest Bloch, de Música de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i més tard fou membre sènior a l’Escola de Crítica i Teoria 1975–88 Fou…
Manila
Cinematografia
Pel·lícula del 1991; ficció de 93 min., dirigida per Antonio Chavarrías Ocaña.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Quasar Barcelona, Oberón Cinematográfica AChavarrías, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AChavarrías FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ David Fernández MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Javier Navarrete SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Mathieu Carrière Don Carlos, Àlex Casanovas Nico, Laura Mañà Sara, Diana Sassen Aneque, John Melville Mario, Fermí Reixach Pablo, Luis Bazaco Diminuto ESTRENA Barcelona, 06031992, Madrid, 03041992 Sinopsi Nico és un delinqüent sense massa sort que en el club Manila coneix Carlos, un executiu d’…
Raimon Estrems Casadevall
Escalada
Escalador.
Membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 També fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya, des de la seva creació l’any 1942 Fou un dels escaladors més destacats després de la Guerra Civil Obrí diverses vies a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Siurana i el Pedraforca Formà cordada, entre d’altres, amb Jordi Panyella, Vicenç Barbé, Ernest Mallafré, Carme Romeu i Jordi i Núria Farreras El 1941 obrí la via dels Cabirols amb Maria Antònia Simó, anomenada via Maria Antònia-Estrems A Montserrat participà en…
Associació de Lawn Tennisde Barcelona
Tennis
Primera associació de clubs de tennis de l’Estat espanyol.
Fou fundada el 1903 amb cinc clubs afiliats el Barcelona Lawn Tennis Club, l’Sportverein Barcelona, el Salud Sport Club, el Polo Jockey Club i el Real Sportmen’s Club Fou la primera entitat que representava els interessos dels clubs de tennis espanyols dins la Lawn Tennis Association de Londres, entitat que feia les funcions de federació internacional El primer president fou Guillermo Oliveras El 1904 organitzà el II Concurs Internacional de Tennis Ampliaren la llista de clubs afiliats d’arreu d’Espanya, entre d’altres, el València Lawn Tennis Club 1904, el Football Club Villafranca i el Lawn…
Cristina Gallach i Figueras
Periodisme
Periodista.
Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona 1982, i màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Colúmbia, de Nova York 1986, collaborà en diversos mitjans, entre els quals hi ha El 9 Nou del qual fou cofundadora, en 1977-83, El Noticiero Universal 1982-83, com a corresponsal de TVE a Catalunya 1983-84 i del diari Avui als Estats Units 1984-86, com a redactora internacional d’ El Periódico 1986-90, com a corresponsal de l’agència EFE a Moscou 1990-92 i a Brusselles 1992-96 i, des del 2010, al diari Ara Fou assesora de comunicació i portaveu…
ultraisme
Literatura
Moviment estètic aparegut a la península Ibèrica el 1919 i que durà fins el 1922, aproximadament.
Recull els corrents europeus d’avantguarda cubisme, dadaisme, futurisme, etc El primer manifest ultraista aparegué a la revista Grecia el 1919 i el seu teoritzador fou Guillermo de Torre amb el Manifiesto vertical ultraísta 1920 Altres poetes d’aquest grup són Rivas Panedas, Prieto, Chabás, Comet, etc, els quals collaboraren en diverses revistes, a més de la ja esmentada, com ara Ultra , Cervantes i Tableros L’ultraisme pretén una renovació total de l’art literari, en lèxic i temes, sobretot en la poesia lírica, mitjançant la imatge i la metàfora i suprimint tot element extern, …
Zona Fòrum

Vista de la Zona Forum
© Xevi Varela
Sector del litoral del Barcelonès situat al districte tecnològic 22@
, entre els termes municipals de Barcelona
i Sant Adrià de Besòs
, al marge dret de la desembocadura del Besòs.
Iniciada la seva construcció arran de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, hom partí d’un entorn molt degradat, on, fins al final dels anys vuitanta, hi havia hagut el nucli de barraques del Camp de la Bota En començar el segle XXI, hi havia la central tèrmica del Besòs, la depuradora, els barris de La Mina i del sud-oest del Besòs A la confluència del carrer del Taulat, la Rambla Prim, la perllongació de la Diagonal i la ronda Litoral, hom bastí la plaça d’Ernest Lluch anomenada així en homenatge al polític assassinat per ETA l’any 2000, d’una superfície…
Sport

Portada del diari Sport del 30 de novembre de 2010
© SPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Diari esportiu amb seu a Barcelona.
Fundat l’any 1979, el primer número sortí el 24 de novembre d’aquell any, per Josep Maria Casanovas i Juanjo González, té una difusió d’àmbit estatal, però preferentment es ven a Catalunya Quan es començà a publicar aconseguí una quota ràpida de mercat gràcies als continguts innovadors, al seu tractament gràfic, que incloia color en les pàgines i a la fotografia Se centra en informació futbolística d’actualitat, preferentment del Futbol Club Barcelona En menor mesura tracta la resta de l’actualitat futbolística i altres temàtiques esportives, especialment basquetbol, esports de motor,…
,
Escola Catalana

Exemplar de la revista Escola Catalana (juny del 2012)
Revista editada per Òmnium Cultural.
El primer número aparegué el desembre del 1965 i fins el 1967 no tingué un títol estable, atès que es publicà en forma de carta per eludir la censura Posteriorment aparegué mensualment com a butlletí de la Delegació d’Ensenyament d’Òmnium Cultural i es consolidà, malgrat les fluctuacions en el títol i en les denominacions de les seccions responsables L’octubre del 1976 aparegué definitivament com a publicació de la Delegació i suplement del Butlletí interior d’Òmnium Cultural L’octubre del 1984 adoptà el títol d’ Escola Catalana subtítol del butlletí A partir d’aleshores es modernitzà i es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina