Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
etern retorn
Filosofia
Doctrina filosòfica que explica la història del món i el desenvolupament personal com un procés cíclic que es repeteix.
La doctrina de l’etern retorn té un precedent en el pensament hindú, i fou adoptada posteriorment pels grecs especialment per Heràclit i els pitagòrics Posteriorment fou formulada de manera explícita per Friedrich Nietzsche Procura elaborar una explicació sintètica del problema clàssic de l’ésser i l’esdevenir Amb el propòsit de pensar el problema de l’esdevenir des de l’esdevenir mateix, es postula un model mitjançant el qual s’explica el desenvolupament del món, l’ésser del qual esdevé, com un retornar A més d’ésser una doctrina fisicocosmològica, posseeix un correlat en l’…
Albert Lortzing
Música
Compositor alemany.
Inicialment actor i cantant 1833-44, fou posteriorment director d’orquestra del Theater an der Wien, de Viena 1846-48 i del Friedrich-Wilhelmstadtleches Theater de Berlín 1849-51 Influït per CMvon Weber i l’òpera francesa, compongué òperes còmiques que obtingueren força èxit Zar und Zimmermann ‘Tsar i fuster’, 1837 estrenada a Barcelona el 1966, Der Wildschütz ‘El caçador furtiu’, 1842, Undiner 1845, Der Waffenschmied ‘L’armer’, 1846, Regina 1848, que per les referències revolucionàries no s’estrenà fins el 1899 Tot i el to sovint lleuger i popular, la seva obra s’inscriu en la…
Robert, capità de brigants
Literatura catalana
Traducció anònima de Robert, chef de brigands (1793), de Jean-Henri-Ferdinand La Martelière (1761-1830).
És una de les primeres manifestacions del drama romàntic en llengua catalana, que recrea el mite del bandoler que desitja el triomf de la justícia a través de la violència, abordat a partir de l’adaptació francesa de Die Räuber ‘Els bandolers’ de Friedrich Schiller, estrenada el 1781, i que a l’època fou considerada una obra revolucionària tant en la forma com en el fons La versió catalana, en prosa, de l’obra de La Martelière, que havia estat collaborador de Schiller i coneixia molt bé la seva producció, fou representada el 1863 per una societat de joves d’Elna i es conserva en un volum…
Johann Samuel Schröter
Música
Pianista i compositor alemany.
Fill de l’oboista Johann Friedrich Schröter i germà de Corona Schröter Anà a Leipzig, on estudià amb JA Hiller i probablement rebé classes de CPE Bach Al principi dels anys setanta, es traslladà a Londres, on feu amistat amb JC Bach, que l’impulsà en la seva carrera de pianista virtuós Pels volts del 1774 tornà a Leipzig L’escàndol causat pel seu matrimoni amb una alumna perjudicà la seva carrera i l’obligà a restar apartat de l’òrbita dels concerts públics i limitar les seves activitats a cercles reduïts La seva vídua, Rebecca, fou alumna i admiradora de J Haydn, que li dedicà…
Eduard Lassen
Música
Compositor danès.
Es formà musicalment a Brusselles, on guanyà diversos premis de composició i de piano del conservatori de la ciutat Fou el mestre de capella del duc de Weimar des del 1858, any en què succeí a Franz Liszt en el càrrec Compongué diverses òperes, com ara Le roi Edgard i Frauenlob 'Lloança de les dones', i escriví també música incidental per a l’obra de teatre Nibelungen , inspirada en la Trilogia dels Nibelungs , del dramaturg Friedrich Hebbel, i per a Èdip rei , de Sòfocles Aquestes obres, llevat de la música per a Faust , de JW Goethe, no obtingueren gaire ressò, malgrat les…
Cornell MacNeil
Música
Baríton nord-americà.
Estudià música amb Friedrich Schorr i debutà el 1950 com a Sorel en l’estrena de The Consul GC Menotti a Filadèlfia Entre el 1953 i el 1955 formà part de la companyia de la New York City Opera El 1955 es presentà a San Francisco i dos anys més tard ho feu a Chicago El 1959 cantà Don Carlo al Teatro alla Scala de Milà i Rigoletto al Metropolitan de Nova York, escenari on aparegué repetidament fins el 1987 Alguns anys després enregistrà Rigoletto amb J Sutherland També cantà a Viena, al Covent Garden de Londres, a Florència, a Roma i a Buenos Aires 1960-72 El 1983 coprotagonitzà la…
heldenbariton
Música
Terme alemany que significa baríton heroic.
És una varietat de la veu de baríton molt poc freqüent i, per aquesta mateixa raó, molt preuada Les veus anomenades heroiques són, en general, veus grans i robustes, capaces de competir amb orquestres de grans dimensions, amb una resistència poc corrent i de timbre molt brillant Malgrat ser un terme bàsicament adscrit al repertori wagnerià, en papers com Wotan a la Tetralogia , Hans Sachs a Die Meistersinger von Nüremberg 'Els mestres cantaires de Nuremberg' i Telramund a Lohengrin , té una equivalència prou directa amb el terme baríton dramàtic, utilitzat en el repertori d’òpera italiana, en…
isorítmia
Música
Terme utilitzat per a descriure un principi de composició emprat principalment en els motets polifònics dels segles XIV i XV, encara que ja se’n troben alguns precedents durant el segle XIII.
El musicòleg Friedrich Ludwig feu servir per primera vegada aquest nom el 1924 Consisteix en la repetició periòdica d’estructures rítmiques i melòdiques gairebé sempre a la veu del tenor, encara que també es pot trobar a les altres El principi fou exposat per primer cop per Jean des Murs en el tractat Libellus cantus mensurabilis En aquesta obra es mostren els elements fonamentals i la diferència entre els dos models bàsics que el formen talea cèllula rítmica i color disseny melòdic La coincidència de talea i color pot donar-se, encara que no és necessària La isorítmia permeté…
Wied
Llinatge noble i lliure alemany de la regió de la Lahn, que es remunta a Sigrid I, senyor de Runkel, que abans del 1100 fundà el convent de Seligenstadt.
El seu descendent Sigrid III, senyor de Runkel i de Westerburg, dividí 1226 aquestes senyories entre els seus fills Sigrid IV i Dietrich I Pel casament de Dietrich IV von Runkel mort el 1460 amb la comtessa Anastasia von Isenburg-Wied, els Runkel heretaren la meitat dels comtats de Wied i Isenburg i empraren com a cognom el de Wied El 1784 el comte Johann Friedrich Alexander zu Wied-Neuwied , comte d’Isenburg i senyor de Runkel i de Neuerburg, fou creat príncep de Wied i del Sacre Imperi Cal destacar com a membres d’aquest llinatge el comte Hermann von Wied mort el 1552, que fou…
Peter Palitzsch
Teatre
Director teatral alemany.
Inicià la seva activitat teatral com a dramaturg a Dresden Debutà, l’any 1949, com a director al Berliner Ensemble de Bertolt Brecht El 1961, durant els assaigs d' El cercle de guix caucasià per al teatre Norsk d’Oslo decidí no tornar a la República Democràtica Alemanya, on s’acabava d’erigir el mur El 1967 fou nomenat director de l’Staatstheater de Stuttgart, que convertí en un dels més interessants de l’RFA El 1972 entrà a formar part del directori dels Städtische Bühnen de Frankfurt, on muntà espectacles com Lear , d’Edward Bond 1972, Solness, el constructor , d’Henrik Ibsen 1978, i Don…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina