Resultats de la cerca
Es mostren 323 resultats
Parlament Europeu

Interior del Parlament Europeu
© Parlament Europeu
Assemblea de la Unió Europea amb poders legislatius, que exerceix conjuntament amb el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea.
El mecanisme d’aprovació de noves lleis parteix de la presentació de propostes que la Comissió Europea únic òrgan facultat per a aquesta funció sotmet al Parlament Europeu i al Consell de la Unió Europea, els quals consensuen i negocien les esmenes a través del mecanisme anomenat codecisió En determinats casos i en algunes àrees, com ara la fiscalitat, s’adopta un procediment legislatiu especial en el qual el Parlament té una funció exclusivament consultiva Inicialment les seves funcions es limitaven a la consulta i el control, però amb les successives reformes ha anat assolint un…
Bielorússia

Estat
Estat de l’Europa oriental, que limita al NE i a l’E amb Rússia, al S amb Ucraïna, a l’W amb Polònia i al NW amb Lituània i Letònia; la capital és Minsk.
La geografia física El país ocupa una depressió herciniana enquadrada entre alineacions cristallines Ucraïna-Volínia i Voronež-Vitebsk, i les formes de relleu són degudes a les glaciacions quaternàries Les formes més usuals són les planes i les ondulades procedents de les morenes i els esbaldregalls glacials, i també hi ha complexos glaciofluvials més o menys degradats que se superposen a formes estructurals o formes d’erosió antiga En general, hom pot considerar el territori com una gran àrea palustre dividida al centre per una línia de turons mont Majak, 356 m, màxima elevació del país La…
Unió Soviètica
Una sessió del soviet suprem (Unió Soviètica)
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és designat l’Estat del continent euroasiàtic vigent entre el 1922 i el 1991.
El nom oficial era Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, i se’l coneix més sovint per les sigles d’aquesta designació URSS Amb una superfície de 22402000 km 2 , els seus límits coincidien aproximadament amb els de la màxima expansió territorial de la Rússia dels tsars, de la qual sorgí, i constituïa l’Estat més extens del món Comprenia principalment la major part de l’Europa oriental, bona part de l’Àsia central i tota l’Àsia septentrional Rússia , Ucraïna , Bielorússia , Moldàvia , Armènia , Geòrgia , l’ Azerbaidjan , el Kazakhstan , el Turkmenistan , el Kirguizistan , el…
Prússia

Mapa històric de Prússia
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Regió històrica d’Alemanya.
En la seva màxima expansió comprenia una superfície total d’uns 292 800 km 2 , i com a estat lliure amb capital a Berlín incloïa la Prússia Oriental, situada a l’est del corredor polonès, que tallà el territori prussià després de la Primera Guerra Mundial, Brandenburg, Pomerània, Silèsia, una gran part de la Saxònia, Slesvig-Holstein, Hannover, Westfàlia, Hessen-Nassau, les províncies del Rin i els països de Hohenzollern al SW d’Alemanya, enclavats dins el territori de Baviera El més important dels antics estats alemanys es beneficià, malgrat la seva diversitat geogràfica, del pas de la…
Treball i renda: de l’Europa dels 15 a l’Europa dels 25. 2000
L’any 1995 va néixer, amb la quarta ampliació de la Comunitat, l’Europa dels 15, que incorporà Àustria, Finlàndia i Suècia al conjunt de països que ja en formaven part El 2002, una nova ampliació va fer arribar el nombre de membres a 25 En aquest cas, les negociacions van comportar l’adhesió de deu països nous Letònia, Lituània, Estònia, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Malta i Xipre A partir del 2007 es pot començar a parlar ja de l’Europa dels 27, atès que Romania i Bulgària s’hi van incorporar com a membres de ple dret, tot i que amb algunes…
Les Brigades Internacionals. 1936-1938-1947
Les Brigades Internacionals BI van constituir set grans unitats militars formades per uns 60000 voluntaris —de totes les professions i oficis possibles— procedents de cinquanta-quatre estats del món que decidiren combatre a favor del govern legítim durant la Guerra Civil Espanyola Aquestes brigades van ser creades a partir d’una reunió de la III Internacional del 26 de juliol de 1936 a Moscou, i van entrar en combat el mes d’octubre El Comitè de no-Intervenció, format a Londres al mes de setembre del 1936, va ordenar-ne la retirada pel setembre del 1938 L’acte del comiat, el 28 d’octubre de…
Militar 2015
Militar
Aquest 2015, en què es van comptabilitzar més de trenta conflictes armats actius, va estar marcat per un augment de la internacionalització de la guerra de Síria i un continu empitjorament de la situació al Pròxim Orient i, en concret, als països del seu voltant, els quals acullen més de 4 milions de refugiats Aquests refugiats es van convertir, per a Occident, en una qüestió de seguretat internacional des del moment en què centenars de milers de persones van travessar les fronteres de la Unió Europea en cerca de seguretat als països més rics de l'espai de Schengen, als quals es van sumar els…
L’estructura de la població per gènere
A escala mundial, el nombre de dones és inferior al d’homes S’han comptabilitzat 3083 milions de dones, amb una taxa de feminitat nombre de dones per cada 100 homes en el món de 98,4, tot i que es calcula un subregistre nombre de dones no registrades oficialment de l’1% Biològicament neixen més nens que nenes 105 nens per cada 100 nenes, però la sobremortalitat masculina en la infància entre un 15% i un 20% en els països més desenvolupats porta la taxa a gairebé 100 en les edats joves i adultes La persistència de la sobremortalitat masculina en sumar-se causes socials a les biològiques…
pau de Brest-Litovsk
Història
Tractat signat a Brest (Bielorússia) el 1918, entre Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i Turquia i el primer govern bolxevic rus, el qual renunciava els territoris de Polònia, Estònia, Letònia i Lituània, admetia la independència d’Ucraïna i Finlàndia i s’obligava a pagar una indemnització.
Fou anullat amb l’armistici dels aliats 1918 i el tractat de Versalles 1919
escolapi
Cristianisme
Membre de l’Escola Pia, orde religiós dedicat a l’educació dels nois, fundat per Josep de Calassanç, a Roma, per continuar la seva obra d’escoles populars iniciada el 1597.
Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina