Resultats de la cerca
Es mostren 739 resultats
Pere de Sagarriga i de Pau
Cristianisme
Eclesiàstic, bisbe de Lleida, arquebisbe de Tarragona i compromissari de Casp.
Era fill de Francesc de Sagarriga i de Vilarig, senyor de Creixell, Pontós i Borrassà, i de Clara de Pau, castlà del castell de la Garriga, del municipi de Viladamat Alt Empordà i partidaris de la reina Sibilla de Fortià Fou bisbe de Lleida del 1403 al 1407, en què el papa Benet XIII el féu arquebisbe de Tarragona Des del 1406 secundà els esforços de Jaume de Prades i d'Arenós per posar fi al Cisma d’Occident Mantingué la mateixa posició al concili de Perpinyà 1409 Fou un dels més actius i moderadors en el parlament català de l’interregne 1410-12 Estengué la seva acció…
La Torre Roja (Torroja del Priorat)
Art romànic
Una de les primeres mencions del lloc de Torroja Torrogia data de l’any 1261, quan el prior del cenobi cartoixà d’Escaladei atorgà una carta d’establiment d’una granja en aquest indret a una trentena de pobladors, als quals uns anys més tard se n’afegiren uns altres vint, mitjançant un nou document d’establiment D’altra banda, el lloc de Torroja és esmentat en la carta de poblament de Poboleda datada el 27 de març de 1270, i atorgada per Bernat de Déu, prior d’Escaladei entre les afrontacions territorials del lloc de Poboleda, donat pel prior per tal d’habitar-lo i conrear-lo, hi figura el…
Frederic d’Aragó i de Sicília
Història
Fill natural de Martí el Jove, rei de Sicília, i de Tarsia Rizzari, de Catània.
Únic hereu mascle, el 1409 fou promès amb Violant de Prades i legitimat per Martí l’Humà, rei de Catalunya-Aragó, el qual li atorgà el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb A la mort de Martí el Jove, fou designat com a possible successor al tron de Sicília pel papa Benet XIII Els dubtes del papa i la mort de Martí l’Humà el 1410 feren que arribés massa tard la declaració jurídica que el feia capaç d’assumir la corona siciliana Malgrat l’ajuda de Blanca de Navarra, reina de Sicília, no prosperà al compromís de Casp la seva candidatura al tron de Sicília El 1423 fou nomenat gran…
serra de la Gritella
Serra
Serra, que assoleix la màxima alçada al cim de la Gritella (1.092 m), de les muntanyes de Prades estesa entre els plans de la Guàrdia, vora Prades, i la Siuraneta, davant Siurana de Prades, que separa les valls del barranc de l’Argentera de la del barranc de la Gritella, afluents, per la dreta, del riu de Siurana.
Maspujols

Vista general de la població de Maspujols (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Maspujols és el terme més petit del Baix Camp És essencialment pla, situat al peu de la serra de la Mussara, als vessants sud-orientals del puig de Rocabruna 541 m, conegut popularment com la Feredat Envolten el terme els de les Borges del Camp W, Riudoms S, l’Aleixar E i N i Alforja NW L’altitud va des dels 201 m fins als 542 m de la Federat El terme és travessat pels barrancs de Rocabruna o el Torrent i de les Canaletes o dels Parrots, que porten les seves aigües a la riera de Maspujols, nom que rep la de la Mussara passat el poble i que fa de partió, al SE, amb el…
Les calicials
Caràcters microscòpics principals de les calicials ascs de reacció I- i ascòspores de Calicium víride Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt L’ordre de les calicials comprèn sobretot representants liquenificats, però també en presenta de no liquenificats El tallus és crustaci, fruticulós o invisible A les regions tropicals també hi ha espècies amb el tallus foliad El més típic és que els apotecis tinguin un peu més o menys llarg, que sosté una mena de copa anomenada capítol Els ascs poden presentar un àpex gruixut,…
tallarol

Tallarol gros
Billy Lindblom (cc-by)
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids.
Els tallarols són de mida petita, entre 12-15 cm, tenen el bec fi, recte, les potes relativament llargues, la cua llarga i rectangular a la punta, les ales llargues fins més enllà de la base de la cua i el plomatge poc vistós i diferent segons el sexe Inclou nombroses espècies, onze de les quals habiten normalment als Països Catalans, on són sedentàries Nien a la vegetació baixa o en arbusts a tocar el sòl El tallarol emmascarat S hortensis , comú en alzinars, horts, conreus de tarongers i oliveres, presenta un típic plomall negre fins a sota els ulls El tallarol gros S borin , de plomatge…
el Poble Espanyol
Conjunt arquitectònic situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
Construït en 1926-29 per a l’Exposició Internacional del 1929, fou dissenyat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Raventós i pels artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo Ocupa una superfície de 20000 m 2 i adopta l’estructura d’un poble hispànic típic Hi sobresurten la porta d’accés —reproducció de la de San Vicente d'Àvila—, la casa del comú —de Vall-de-roures Matarranya—, la calle de los Arcos —de Sevilla—, la font —de Prades Baix Camp—, el campanar de l’església —d’Utebo Aragó— i el monestir, una mica apartat, que condensa elements de diverses esglésies romàniques…
Eufemià Fort i Cogul
Literatura catalana
Assagista i poeta.
Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona 1922-28 Fou professor de català fins el 1937 El 1935 publicà Caliu Guspires i records , un llibre de poemes vertebrats al voltant de quatre motius temàtics la religió, la pàtria, l’amor i la mort A la postguerra fundà l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947, promogué la restauració del monestir i impulsà la collecció “Analecta Selvatana” 1947 Publicà nombrosos llibres d’erudició i de divulgació, a més d’extensos treballs en revistes especialitzades en les quals emprà pseudònims com Artemi Folch , Francesc A Miquel , Miquel Albert i Andreu Selvat…
Els líquens estèrils
Les lepràries formen crostes sorediades totalment pulverulentes, principalment en superfícies que no reben la pluja directa Com que han perdut la capacitat per a formar fructificacions, hom les estudia entre els líquens estèrils En la fotografia, destaquen els tallus grocs de Leproplaca xantholitha , una espècie relacionada amb les Caloplaca , que conté parietina, i els grisos, de Lepraria crassissima , una espècie calcícola, gairebé lobulada Javier Etayo Els líquens estèrils constitueixen un collectiu heterogeni de gèneres que presenten formes de multiplicació asexual soredis, fragmentació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina