Les lepràries formen crostes sorediades totalment pulverulentes, principalment en superfícies que no reben la pluja directa. Com que han perdut la capacitat per a formar fructificacions, hom les estudia entre els líquens estèrils. En la fotografia, destaquen els tal·lus grocs de Leproplaca xantholitha, una espècie relacionada amb les Caloplaca, que conté parietina, i els grisos, de Lepraria crassissima, una espècie calcícola, gairebé lobulada.
Javier Etayo.
Els líquens estèrils constitueixen un col·lectiu heterogeni de gèneres que presenten formes de multiplicació asexual (soredis, fragmentació del tal·lus, etc.) i han perdut del tot la capacitat de formar esporangis. Alguns dels líquens que incloem en aquest grup podrien ésser assignats a un gènere concret, segons l’estructura o les característiques del tal·lus, però és més apropiat explicar-los junts dins el grup dels líquens estèrils. Abans se’ls havia anomenat deuterolíquens, però aquest nom no és adient, ja que són líquens que han perdut la capacitat de fructificar, i no deuteromicets liquenificats.
Recentment, hom ha descrit autèntics deuterolíquens, que es reprodueixen per conidis, però no han estat trobats encara al nostre país. Entre els 5 gèneres de líquens estèrils representats als Països Catalans, en tenim 2 amb el tal·lus crustaci enterament pulverulent, de fet tot ell sorediat, i amb algues del gènere Trebouxia: Lepraria i Leprocaulon.
Als prats rasos d’alta muntanya, sovint en companyia de diverses cetràries, hi ha els tal·lus blancs, poc ramificats i sempre estèrils de Thamnolia vermicularis. Les branquetes curtes i agudes es poden fragmentar i servir, així, de propàguls.
Xavier Llimona.
Podem trobar el gènere Lepraria a les esquerdes i capes fines de terra, en roques àcides de llocs preferentment muntanyosos, i sovint associats amb molses: L. membranacea, de tal·lus membranós, ben delimitat i groguenc, i L. neglecta, de tal·lus de color blanc blavós, K+ groc i P+ rogenc. Amb tal·lus de color verdós, K+ groguenc, tenim L. latebrarum, freqüent a la serra de Collserola. Amb el tal·lus de color blanquinós, podem trobar, tant a la plataforma litoral com a l’interior, L. incana, sobre roques i escorces, i L. crassissima, de marge lobulat, sobre roques calcàries, margues i guixos. La majoria de les lepràries són ombròfobes, és a dir, viuen sobre superfícies còncaves, protegides de la pluja (sostres, extraploms, entrades de coves, etc.). Amb aspecte de leprària, tenim també Caloplaca (Leproplaca) xantholyta, K+ porpra, inclosa a les telosquistàcies, i Chrysothrix candelaris i Ch. chlorina, incloses a les artonials.
Molt freqüents a les escletxes de les roques silícies, les gespes de Leprocaulon microscopicum són formades per petits arbrets sorediats, sempre estèrils.
Volkmar Wirth.
Molt àmpliament distribuït, sobre diversos substrats, des de la plana a les muntanyes, i sovint en escletxes de roques silícies que no es mullen quan plou, tenim Leprocaulon microscopicum, que forma gespes pulverulentes, de color verd poma, formades per fins arbrets ramificats (pseudopodecis), (fins a 7 mm d’alçada), coberts de soralis. Amb tal·lus filamentós, amb aspecte de cabells negres, aplicats a les roques àcides humides, i ombrívoles de les muntanyes (Montseny, Prades), tenim Cystocoleus niger que, com a alga, té Trentepohlia. Per sobre dels 1500 m (Pirineus, Cadí), normalment als prats rasos i ventejats, són ben característiques les gespes de Thamnolia vermicularis, de tal·lus fruticulós, amb ramificacions cilíndriques, erectes, simples o ramificades, progressivament atenuades vers la punta, de color blanc. Presenta picnidiòspores (4-5 × 1 µm), rectes o lleument corbades. Probablement es multipliquen per fragmentació de les branquetes. Sobre molses i hepàtiques, corticícoles o saxícoles, podem trobar a les zones de microclima atlàntic, humides i ombrívoles (Pirineus, Prades, ports de Beseit), Normandina pulchella, que presenta petites esquàmules (1-2 mm) arrodonides, verdoses, amb el marge prominent i sorediat. Probablement es tracta d’un basidioliquen estèril, del tipus Coriscium.