Resultats de la cerca

Entre les de caràcter públic —que són les més habituals—, hom pot distingir entre les dirigides a empreses mercantils en condicions determinades i a aquelles activitats econòmiques que l’administració vol fomentar, com, per exemple, les dirigides a l’exportació, i les que afavoreixen determinats serveis, com ara les subvencions estatals a favor d’escoles privades, a entitats gestores de la seguretat social, a certs mitjans de transport, etc Les ajudes econòmiques per a determinades entitats o activitats culturals són més freqüents com a subvencions públiques no estatals Les subvencions…

Des del 1955 publica cada any el Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares Organitza conferències i excursions periòdiques El 1976 celebrà una reunió conjunta amb la Institució Catalana d’Història Natural i la Societat Catalana de Biologia

Hi ha moltes pràctiques i representacions simbòliques que estan fetes a imatge i semblança de les relacions familiars Així, en una societat familiarista la separació que hom fa entre el públic i el privat resulta força artificiosa perquè sovint algunes relacions de l’àmbit públic —per exemple a les empreses— estan regides pel model familiar Com assenyala LlFlaquer 2008, a Catalunya la família troncal, el model tradicional per antonomàsia, ha proporcionat històricament una matriu a partir de la qual deriven moltes pautes implícites de les relacions socials El règim de benestar…

Nascut a través del costum, s’imposà i fou reconegut pels juristes i per les disposicions dels emperadors El feu, institució d’etiologia complexa, es convertí en una de les bases fonamentals de l’estructura social europea a l’edat mitjana que afectà tant el dret públic com el dret privat Les seves fonts foren escasses la principal, el Liber feudorum , aparegué al segle XII, fonamentada en els feus de Llombardia, i al segle XIII fou incorporada, després de diverses versions, al corpus A Catalunya, tan feudalitzada, sobretot a la Catalunya Vella, moltes vegades es fa difícil de…

Malaltia endèmica de l’Índia, la Xina, Indonèsia, el Japó i les Filipines, pròpia de les poblacions que s’alimenten gairebé exclusivament d’arròs blanc, o sigui d’arròs privat de la pellofa i de la testa a la testa hi ha el complex vitamínic B L’observació de les formes pures i greus de beri-beri és excepcional La forma lleu o frustrada es caracteritza per astènia, anorèxia i trastorns nerviosos sensitivomotors insensibilitat de la pell dels peus i de les cames, dificultat per a la deambulació, etc la forma atròfica segueix el seu curs amb trastorns digestius, amagriment per…

Després d’estudiar a les universitats de Berkeley EUA i Edimburg Gran Bretanya, on es graduà, el 1982 retornà a Barcelona, i s’incorporà a l’estudi MBM dirigit per Oriol Bohigas i Guardiola , Josep Maria Martorell i Codina i David-John Mackay Goodchild El 1985, amb Maria Jover fundà el primer despatx de paisatgisme de Catalunya, i hi introduí aquesta disciplina i realitzà els primers projectes, entre els quals els jardins de la plaça de les Glòries, els de les illes de la Vila Olímpica de Barcelona , el roserar del parc de Cervantes a Barcelona, i el jardí privat de l’arquitecte…

Fill de Joan Maragall Estudià dret i filosofia i lletres Director propietari de la Sala Parés de Barcelona des del 1925, fou el principal marxant de la generació postnoucentista Membre d’Acció Catalana, el 1933 reingressà a la Lliga Durant la Guerra Civil de 1936-39 serví a la zona de Burgos, i fou secretari d’Eugeni d’Ors en la Dirección General de Bellas Artes Fou comissari de la secció espanyola de la Biennal de Venècia 1938 i directiu de diverses entitats President de l’Orfeó Català, acadèmic de Sant Jordi 1968 i de Bones Lletres 1971, corresponent de l’Academia de San Fernando 1972,…

Filla de l’infant Alfons de Molina, neta d’Alfons IX i muller de Sanç IV Exercí una notable influència política sobre el seu marit, el qual feu decantar a l’aliança amb França assemblea de Toro, 1288, en contra dels desigs del privat, Llop IV, senyor de Biscaia Un cop vídua, governà Castella com a regent 1295-1301, durant la minoritat del seu fill Ferran IV, i superà amb èxit corts de Valladolid, 1300 la guerra civil que enfrontà els partidaris del nou rei amb els seguidors dels infants de la Cerda, que tingueren l’ajut diplomàtic de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb el qual no hi…