Resultats de la cerca

Fundada i dirigida per l’advocat Antoni de P Aleu, fou la primera publicació periòdica en català a l’Amèrica del Sud A la primera època 1876-77, se'n publicaren 67 números Els articles eren texts literaris i informació diversa sobre Catalunya Hi collaboraren Pantaleó J Deu, Antoni Suñol, M Dausa Ferrer i Artur Masriera Publicà, el 1878, una edició de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer abans de sortir-ne l’edició barcelonina La segona època de la revista 1878-80, amb el subtítol Revista Catalana Surt los diumenges publicà 52 números Dirigida també per Aleu, mantingué en aquesta etapa…

Propietari rural, el 1885 heretà les propietats del seu germà Joaquim Collaborà a El Faro Bisbalense , Calendari Català , La Gramalla  i La Renaixença , entre altres revistes Influït per Aguiló i Verdaguer, incorporà models de poesia popular, en metres diversos, entre els quals és de destacar el de factura narrativa L’Angeleta 1876 i La festa de Santa Cristina d’Aro 1877 Conegut com Lo Cançoner o Lo Poeta de la Vall d’Aro , divulgà oralment tant la seva poesia com la d’altres coetanis Fou distingit al certamen de l’Associació Literària de Girona del 1873 i participà regularment…

Inicià la seva formació musical amb J Anglada i B Frigola i el 1859 es traslladà a Barcelona per continuar els estudis amb Bernat C Puig El 1864 fou nomenat organista de l’església de Sant Just i Sant Pastor, i vuit anys més tard, mestre de capella del monestir de Santa Clara, càrrec que exercí durant quinze anys Després ocupà la mateixa plaça a la parròquia de Sant Jaume i hi romangué fins el 1907, que es retirà a un convent La seva obra compositiva inclou una gran quantitat de música religiosa, com ara Càntics del romeu a Montserrat , Càntics religiosos amb lletra de J Verdaguer…

Es llicencià en filosofia i lletres, estudià disseny gràfic i ha viscut catorze anys a Londres com a realitzador d’espais dramàtics per a la BBC Com a narrador ha escrit contes El món de fora , 1996, i Parada ocasional , 2000 i novelles com Carta a la lluna 1987, La metamorfosi d’en Ricard 1990, premi Ramon Muntaner de literatura juvenil 1989, La metamorfosi d'en Vicenç  1990, L'amic de Carla  1993, Operació Delta 3  1993, Tres d’amor 1995, premi Andròmina de novella 1994, Joc de becs  1996 i La porta de la lluna 1997, premi Ciutat de Badalona Com a poeta, és autor de Tercer matí  1986, …

Fundada com a setmanari a Barcelona el 3 de juny de 1899, passà a mensual en el seu número 77 juny del 1901 i deixà de publicar-se en arribar al número 100 desembre del 1903 Continuà el camí de Quatre Gats i fou el precedent de Forma Propietat de Ramon Casas, tingué Miquel Utrillo com a director literari i únic redactor en els primers temps Publicà nombrosos dibuixos de Casas, però també dedicà espai a les obres de Picasso, Nonell, Mir, Anglada Camarasa, Rusiñol, Pichot, Gosé, Sorolla, Llimona, Pellicer, Robert Domingo i altres artistes d’aquell temps Entre els collaboradors literaris tingué…

Biografia Cursà els estudis primaris a Manresa i el batxillerat a l’internat del Reial Collegi Terrassenc En traslladar-se la família a Barcelona 1885, ingressà a l’Escola Pia de Sant Antoni, on acabà el batxillerat Demanà entrar a l’Escola Pia, vestí la sotana a Moià el 19 de setembre de 1886 i hi professà el 15 d’agost de 1888, moment a partir del qual es canvià el nom de pila pel de Marc, si bé després tornà a emprar el de Josep Féu la carrera eclesiàstica a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 1896 Des del 1893 es dedicà a l’ensenyament als collegis escolapis de…

Vida Començà a actuar a disset anys a la seva població natal, abans de començar a estudiar història contemporània a París, on residí intermitentment durant més de dotze anys a causa de la seva afiliació a un grup d’ultraesquerra En tornar definitivament a Catalunya, el 1976 reprengué l’ofici d’actor, i el 1979 organitzà el Festival de Cinema Àrab, acollit per la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid Artista polifacètic, ha treballat tant en el teatre i la televisió, com en el cinema i en el doblatge Debutà als escenaris el 1983 amb El gran teatro natural de Oklahoma , seguit de Fausto…

El 1853 Manuel Milà i Fontanals publicà a la Gaceta de Barcelona una vintena de rondalles infantils, incloses el mateix any a les seves Observaciones sobre la poesía popular , però el primer que es dedicà d’una manera seriosa a recollir i a estudiar la rondallística catalana fou Francesc Maspons i Labrós, sobretot a la sèrie Lo Rondallayre 1871-85, seguit per Pau Bertran i Bros, del qual cal destacar El Rondallari català , publicat pòstumament el 1909 per Ramon Miquel i Planas Entre altres collectors de rondalles al Principat, cal esmentar els noms de Jacint Verdaguer i…

Catedràtic d’història moderna universal de la Universitat de Barcelona i acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia, estudià posteriorment filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid El 1933 ingressà en el cos d’ensenyament secundari i fou professor a l’Institut Verdaguer de Barcelona El 1942 accedí a la càtedra d’història universal de la Universitat de Granada i dos anys després es traslladà a la UB S’orientà cap als estudis medievals, en què destacà el seu Episcopologio del Reino de León durante el siglo X 1950 i també diversos estudis institucionals,…

Nascut en una família benestant de la burgesia catalana, es casà amb Montserrat Tusell, matrimoni gràcies al qual s’endinsà en el món de les assegurances Home profundament religiós, presidí la Federació de Joves Cristians, moviment apolític del qual fou un dels principals impulsors El 1935 fou nomenat director del diari "El Matí", càrrec que deixà en haver de fugir de Barcelona el 1936 Després de passar per França i Itàlia, la família s’establí a Sevilla, i el 1939 a Madrid, on Millet continuà en el món de la banca i les assegurances De retorn a Barcelona, conscient de la situació de la…