Resultats de la cerca

De nom de bateig Joan Autor de diverses peces teatrals inèdites, conreà després la poesia Ingressà al monestir de Montserrat 1945, on fou ordenat de sacerdot el 1953 Fou consiliari i primer director de Serra d’Or 1959-62 Les seves Balades del bon Pastor reberen el premi de poesia a Cantonigròs el 1957 Retornà posteriorment a la poesia amb els sonets Lapis niger 1988 i feu assaigs sobre Carles Riba i Verdaguer Especialitzat en litúrgia hispànica, des del 1963 fou professor al Pontificio Istituto Liturgico de Roma Entre altres treballs, publicà Las horas vigiliares del oficio…

Vida i obra Emigrat a París el 1831, treballà en el diari Le Siècle  i fundà el cercle nord-català Lo Pardal Conegué Josep Yxart, Narcís Oller i, sobretot, Jaume Massó i Torrents A partir del 1858, retornà a la Catalunya del Nord anualment, tot fent un gran esforç per recuperar la llengua de la infantesa Alguns dels seus poemes foren publicats a L’Avenç velografiat 1881, i també musicats La seva poesia, molt influïda per Amable Voïart Tastu i pel chansonnier bonapartista de Béranger, expressa l’enyorament romàntic de la pàtria, que identificà, com Aribau, amb la llengua i la terra, i culminà…

Hi ingressà el 1825 La desamortització del 1835 el sorprengué al collegi benedictí de San Pedro de Eslonza, i durant cinc anys tingué cura d’una parròquia que en depenia Exercí després a Capellades, i el 1844 retornà a Montserrat, restaurat per l’abat Blanch Aviat intervingué en la direcció del monestir —com a president i més tard com a abat— i aconseguí d’aplegar-hi nous monjos El 1862 uní Montserrat a la congregació de Subiaco, davant la impossibilitat de renovar la congregació de Valladolid Aconseguí un gran desplegament de la vida religiosa a Montserrat —fins a aconseguir, el 1884, permís…

Nascut en una família benestant de la burgesia catalana, es casà amb Montserrat Tusell, matrimoni gràcies al qual s’endinsà en el món de les assegurances Home profundament religiós, presidí la Federació de Joves Cristians, moviment apolític del qual fou un dels principals impulsors El 1935 fou nomenat director del diari "El Matí", càrrec que deixà en haver de fugir de Barcelona el 1936 Després de passar per França i Itàlia, la família s’establí a Sevilla, i el 1939 a Madrid, on Millet continuà en el món de la banca i les assegurances De retorn a Barcelona, conscient de la situació de la…

Catedràtic d’història moderna universal de la Universitat de Barcelona i acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia, estudià posteriorment filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid El 1933 ingressà en el cos d’ensenyament secundari i fou professor a l’Institut Verdaguer de Barcelona El 1942 accedí a la càtedra d’història universal de la Universitat de Granada i dos anys després es traslladà a la UB S’orientà cap als estudis medievals, en què destacà el seu Episcopologio del Reino de León durante el siglo X 1950 i també diversos estudis institucionals,…

Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El català al…

Vida i obra De formació autodidàctica, fou redactor de La Publicitat , d’ El Matí,  de la revista cultural Revista de Vich  i administrador de La Nau Publicà poemes a les revistes Cenacle , de Manresa, i a La Revista , editada per Josep Maria López Picó Participà assíduament als Jocs Florals, on obtingué diversos premis, i el 1936 fou proclamat mestre en gai saber La seva poesia, influïda per Francis Jammes, Jacint Verdaguer, Josep Carner i Guerau de Liost, mostra una visió idealitzada, i alhora religiosa, de la vida rural És una poesia sentida i treballada, però al mateix temps…

Biografia Cursà els estudis primaris a Manresa i el batxillerat a l’internat del Reial Collegi Terrassenc En traslladar-se la família a Barcelona 1885, ingressà a l’Escola Pia de Sant Antoni, on acabà el batxillerat Demanà entrar a l’Escola Pia, vestí la sotana a Moià el 19 de setembre de 1886 i hi professà el 15 d’agost de 1888, moment a partir del qual es canvià el nom de pila pel de Marc, si bé després tornà a emprar el de Josep Féu la carrera eclesiàstica a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 1896 Des del 1893 es dedicà a l’ensenyament als collegis escolapis de…

Vida Començà a actuar a disset anys a la seva població natal, abans de començar a estudiar història contemporània a París, on residí intermitentment durant més de dotze anys a causa de la seva afiliació a un grup d’ultraesquerra En tornar definitivament a Catalunya, el 1976 reprengué l’ofici d’actor, i el 1979 organitzà el Festival de Cinema Àrab, acollit per la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid Artista polifacètic, ha treballat tant en el teatre i la televisió, com en el cinema i en el doblatge Debutà als escenaris el 1983 amb El gran teatro natural de Oklahoma , seguit de Fausto…

Llicenciat en filosofia i lletres, del 1940 al 1966 compaginà el periodisme amb la docència com a professor de literatura espanyola i de llatí als salesians de Figueres Dedicat sobretot a temes empordanesos, collaborà en un gran nombre de mitjans de comunicació catalans El Noticiero Universal , El Correo Catalán , Tele-exprés , Avui , La Vanguardia , Tele-estel , Presència , Serra d'Or , Punt Diari , Revista de Girona i empordanesos Hora Nova , Setmanari de l'Alt Empordà i Empordà federal , i fou membre fundador del consell de redacció de Canigó  1954 Publicà també els reportatges Els…