Resultats de la cerca
Es mostren 2379 resultats
Josep Voltas i Viñas
Música
Compositor i director.
Un cop acabada la seva formació musical, es dedicà a la direcció coral, vinculat a entitats claverianes Juntament amb J Calduch, fundà l’Orfeó Martinenc, entitat amb una vitalitat destacable També fundà La Lira Martinenca i dirigí altres formacions corals, com La Viola Barcelonesa, La Perla Agustinenca, L’Agrícola, Centre i Energia, Joventut Tianense, La Violeta —de Martorelles— o el Cor de la Colònia Güell Exercí així mateix la docència Bona part de les seves composicions són per a cor, algunes amb acompanyament orquestral o de cobla Entre les seves obres destaquen les sardanes…
Gabino José Sanz Royo
Veterinària
Medicina
Veterinari i metge.
Estudià simultàniament la carrera de veterinària, que finalitzà el 1928, i de medicina, acabada el 1931 a Madrid Ingressà en el cos de veterinaris municipals de Barcelona 1929, i fou membre de nombroses entitats científiques estrangeres i de Catalunya El 1951 fou nomenat director de l’escorxador de Barcelona i el 1954 cap de serveis municipals de veterinaris de Barcelona Fou fundador i primer president del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1952-58 Cal destacar els seus treballs d’investigació sobre Obtención, titulación y preparación de la subtilina y su acción sobre…
Jaume Gener
Història
Lul·lista.
Monjo de Santes Creus, deixeble i amic íntim de Pere Daguí A Barcelona, on residí del 1489 al 1491, publicà Naturae ordo studentium pauperum i Ingressus facilis rerum intelligibilium , veritable summa lulliana que, perfeccionada, esdevingué la seva obra més important Ars metaphysicalis , 1506, acabada a València amb la cooperació intellectual i econòmica de renaixentistes castellans i italians En aquesta ciutat, al voltant de la seva càtedra, creada el 1505, agrupà personatges com el genovès Bartolomeo Gentile i Joan Bonllavi i mantingué correspondència amb els lullistes de…
coll d’Ares
Collada
Depressió de la serralada que separa les conques del Ter i del Tec, al límit del Ripollès i del Vallespir, entre el Montfalgars i el puig de Montesquiu (1.527 m).
A l’edat mitjana hi havia, al vessant septentrional, l’hospital del Colldares Des del 1963 és un dels passos de la frontera francoespanyola hi passa la carretera de Camprodon a Prats de Molló, la construcció de la qual, gairebé acabada el 1936, estigué interrompuda durant més de vint-i-cinc anys i no entrà en servei fins el 1963 Després de la victòria franquista a la Guerra Civil Espanyola, prop de 100000 republicans, militars i civils, s’exiliaren a França pel coll d’Ares fins a Prats de Molló, des d’on, després de ser internats en un camp de presoners, es dispersaren Els…
El col·leccionista d’estampes

El col·leccionista d’estampes
Pintura
Quadre de Marià Fortuny.
Representa un colleccionista examinant les seves peces dins el marc sumptuós de la llar i en presència d’un observador i d’un criat N’hi ha tres versions la primera el 1863, al Museum of Fine Arts de Boston anà a parar a mans del colleccionista americà WH Stewart, el retrat del qual hi fou afegit pel pintor la segona, la més acabada, fou pintada a Roma el 1866, i actualment és al Museu d’Art Modern de Barcelona adquirida, per subscripció popular, el 1936 la tercera, datada el 1867, de pinzellada menys treballada, estigué en una certa collecció Turner de Londres Són unes de les…
Divina Comèdia
Poema al·legòric de Dant.
Consta de tres parts Infern, Purgatori i Paradís , amb un total de 100 cants, en tercets encadenats hendecasíllabs Fou escrita entre el 1307 i el 1321 Les dues primeres parts eren acabades el 1314, i la tercera fou acabada el 1321 i divulgada pòstumament Dant s’hi proposa d’ensenyar que per a aconseguir la felicitat cal recórrer un llarg camí que, tot passant per dos estadis l’odi al pecat —simbolitzat per l’infern— i la purificació en el penediment —simbolitzada pel purgatori—, permet d’arribar a la felicitat terrenal l’edèn i a la beatitud celestial el paradís En el camí l’…
Francesc de Paula Vallet i Arnau
Cristianisme
Sacerdot.
Rebé la primera educació religiosa als collegis dels germans de les Escoles Cristianes i dels jesuïtes, cursà la carrera d’enginyeria industrial a la Universitat de Barcelona Gairebé acabada la carrera d’enginyer, recobrà la fe catòlica i ingressà a la Companyia de Jesús 1907 Ordenat de sacerdot 1920, inicià la seva activitat apostòlica adreçant-se a auditoris masculins, els quals atragué a cases d’exercicis El 1921 fundà l’Obra dels Exercicis Parroquials, que tenia la finalitat de recristianitzar la societat per mitjà dels exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola en aquests es…
Salvador Roig i Moliner
Historiografia catalana
Eclesiàstic i erudit.
El 1812 s’uní a la guerrilla d’Ascensi Nebot, El Frare , i poetitzà les onze anades dels francesos a Benassal Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per causa d’aquesta, a la Universitat de València, on es llicencià en teologia Residí a Benassal, d’on fou mossèn i professor de gramàtica i altres disciplines a l’Aula benassalenca El seu radicalisme liberal li ocasionà conflictes amb les autoritats conservadores, amb els carlins –la seva casa fou saquejada i la biblioteca, arrasada– i amb els seus conveïns A l’última etapa de la seva vida, desencantat de la política,…
Oswald Kabasta
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i a Klosterneuburg, i posteriorment fou director coral a Florisdorf, mentre alternava aquesta tasca i la docència com a professor de cant a Viena El 1924 fou nomenat director musical del Teatre de Baden i del 1926 al 1931 exercí la direcció orquestral a Graz Fou un convidat assidu de la Societat d’Amics de la Música de Viena Director dels Wiener Singverein del 1935 al 1938, aquest darrer any obtingué el càrrec de director de l’Orquestra Filharmònica de Munic, que ocupà fins el 1945 A conseqüència de les seves simpaties amb el règim hitlerià, …
Fritz Werner
Música
Director de cor i d’orquestra alemany.
De sòlida formació musical, començà a exercir d’organista i mestre de capella a Berlín el 1936 Dos anys després obtingué la plaça d’organista a Sant Nicolau de Potsdam 1938-40 L’esclat de la Segona Guerra Mundial el feu sortir d’Alemanya, i es refugià a França, on fou director musical de la ràdio alemanya a la França ocupada Acabada la guerra retornà al seu país, i entre el 1946 i el 1964 feu d’organista a l’església de Sant Kilian, a Heilbronn El 1947 fundà el Cor Heinrich Schütz, on destacà en el repertori barroc fins el 1973, any en què es retirà Werner excellí sobretot per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina