Resultats de la cerca

Comte de Montenegro i de Montoro, i germà de Joan Fou el primer director de la Societat Mallorquina d’Amics del País Com a militar, lluità en la guerra contra França en 1794-95 als fronts del País Basc i de Catalunya A Mallorca, entrà com a fiscal militar en la Junta Suprema el 1808, i fou elegit diputat a les corts de Cadis el 1813 i el 1814 Fou novament diputat a les corts el 1820 i el 1821 durant el Trienni Liberal El 1833 ascendí a mariscal de camp i fou nomenat governador i capità general de les Balears 1833-36 i president de l’audiència L’any següent era pròcer del regne…

Estudià piano i violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, composició amb J Zamacois i instrumentació per a cobla amb Joaquim Serra Fou intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Als anys quaranta fou arranjador de música de ball i començà a compondre per cobla De les seves obres es destaquen la suite simfònica Poema de l’amor que neix 1951, el poema Fra Garí 1963, Joiosa 1966, Suite per a cobla i percussió 1975, Concert per a trompa i cobla 1984, obres per a cobla com Tríptic de records 1971 i diverses…

Titulat a Barcelona 1918 Es formà al costat de Josep Puig i Cadafalch, fou deixeble d’Antoni Gaudí, l’estil del qual seguí capella de Sant Miquel del Cros, a Argentona, 1929 Collaborà en l’Obra de la Masia Catalana fins el 1936 Fou un dels arquitectes continuadors de les obres del temple de la Sagrada Família i un dels representants del monumentalisme Institut Nacional de Previsió i Banc Vitalici, a Barcelona, 1949 Protector de la cultura catalana després del 1939, tingueren lloc a casa seva, del 1941 al 1959, sessions de l’Institut d’Estudis Catalans i de les seves filials, dels Amics…

Degà del Collegi de Notaris de Barcelona, membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, de la de Ciències Naturals i Arts i de la Societat Econòmica d’Amics del País Fundà la revista La Notaría , que hom publica encara És autor de Formulario completo de notarías 1862, Apuntes de notarías 1871 i Tratado de la prescripción catalana 1880 Feu unes quantes conferències sobre dret català a l’Ateneu Barcelonès 1870-80, publicades el 1889 Traduí la Theoria artis notariae de Vicenç Gibert 1885 El Collegi de Notaris de Barcelona ha instituït, en honor seu, el premi…

La seva obra es caracteritza per l’atmosfera surrealista que envolta els personatges, isolats i incapaços de comunicar-se entre si Les seves principals novelles són Akai Mayu ‘Capoll de seda vermell’, 1950, Kabe-S Karuma-shi no hanzai ‘La paret - Els crims de SKaruma’, 1951 premi Akutagawa, Dai-yon Kampyō-ki ‘La quarta interglaciació’, 1959, Suna no onna ‘La dona de les dunes’, 1962, Moe-tsukita chizu ‘El mapa cremat’, 1967, Hako-otoko ‘L’home capsa’, 1973, Mikkai ‘Trobada en secret’, 1977, Kozo wa Shinda ‘El petit elefant és mort’, 1979, Hakobune Sakuramaru ‘L’arca Sakura’, 1984, Kangaru…

De família noble, estudià lleis a Bordeus Vidu, heretà de la seva muller una gran fortuna, però renuncià a la vida pública i es retirà amb alguns amics a Primuliacum , al Perigord, on menà una vida ascètica, sota l’influx del seu amic Paulí de Nola i de Martí de Tours Segons Gennadi de Marsella, fou ordenat de prevere Escriví Chronicorum libri duo , història general des dels orígens del món fins a l’any 400 dC són interessants les pàgines dedicades al priscillianisme És famós, però, sobretot, pels seus escrits hagiogràfics entorn de la figura de Martí de Tours, Vita Martini i…

Persona d’idees anticatòliques i membre de la Societat Bíblica protestant, participà en la fundació de la Societat Literària d’Amics de l’Home El 1839 fou deportat temporalment a les Canàries, però l’any següent publicà Catecismo político 1840 En la seva producció escrita combinà la publicació de pamflets de temàtica anticatòlica i descripcions geogràfiques molt innovadores en aquell temps Descripción geográfica histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar 1844-46 i Itinerario descriptivo de Cataluña 1847, on es dona una divisió del Principat en…

Fuster de professió, cursà estudis de cant al Conservatori de Música del Liceu El 1960 debutà amb La cabeza del dragón , de R Lamote de Grignon El 1966 es presentà a Israel formant part de la Companyia d’Òpera de Tel-Aviv amb La bohème , de G Puccini El 1969 inicià la seva carrera a Alemanya, país on, en anys successius, fou contractat de manera estable per diferents teatres Combinà la seva activitat a Alemanya amb actuacions en diverses ciutats europees, com ara París -on el 1975 cantà a l’Òpera Il Trovatore -, Viena, Barcelona, Nova York -on el 1979 interpretà al Metropolitan Cavalleria…

Fundador de diferents agrupacions corals, a partir del 1922 es feu càrrec de l’Orfeó Manresà A la capital del Bages desenvolupà una important tasca musical amb la creació dels Amics del Cant Gregorià de Manresa i de l’Escola Municipal de Música de Manresa, el 1932 Creador bàsicament d’una obra coral, realitzà algunes obres de cambra com el Septet per a instruments de vent i corda del 1920 Entre les seves peces corals destaquen La Passió, drama sacre per a cor i orquestra de corda , la Missa in honorem Beatae Mariae Virginis i Les campanes de Talló amb text de Soler i Escofet…

Estudià composició i musicologia a Viena i Berlín El 1930 ingressà com a bibliotecari a la Societat dels Amics de la Música a Salzburg A causa de la invasió nazi, el 1938 es traslladà a Londres, on treballà per a la BBC i ensenyà al Royal College of Music 1939-40 després anà a Boston, on fou professor i cap d’estudis superiors de música a la universitat d’aquesta ciutat i presidí la Societat Musicològica Americana 1955-56 El 1962 es traslladà a Santa Barbara per desenvolupar els seus estudis musicològics a la Universitat de Califòrnia La seva major aportació a la musicologia són…