Resultats de la cerca

Arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya CASC anuncien la localització, sota les aigües properes a les illes Formigues Baix Empordà de les restes d’un vaixell del segle I aC dedicat al comerç de vi, el més antic conegut a Catalunya Descobert el 1958, se’n va perdre el parador als anys vuitanta El temporal Gloria gener de 2020 va fer aflorar algunes restes del vaixell gràcies a les quals s’ha redescobert

Fill de Josep Galceran de Pinós i de Saciera, òlim d’Alentorn, i de Josepa de Pinós i d’Urries, la qual succeí Deixà inèdits treballs sobre arqueologia i heràldica Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1731, i el 1768 en fou nomenat president Hi llegí diversos treballs en català, com una Descripció del miracle que féu Sant Magí o una Dècima catalana sobre la processó del Corpus , llegida el 1756

Participà en la guerra de Successió a favor de Felip d’Anjou Escriví obres sobre arqueologia, teologia, economia, història i literatura, no gaire profundes però ben documentades en destaca Verona illustrata 1732 Fou un dels fundadors del “Giornale dei Letterati” i de les “Osservazioni Letterarie” 1737-40 i el recopilador de Teatro italiano 1723, on aplegà 12 tragèdies d’èpoques anteriors Escriví la tragèdia Merope 1713, imitada per Voltaire i Alfieri, entre altres

Començà dins el neoplasticisme, però a partir del 1920 esdevingué un purista Cap al 1928 conreà el tema de les taques orgàniques i motius del món dels esports Els nazis li prohibiren l’ensenyament i àdhuc de fer exposicions A conseqüència d’això es consgrà a l’arqueologia prehistòrica, que influí en la seva pintura emparentada amb l’art rupestre Escriví Das Unbkannte in der Kunst ‘L’inconegut en l’art’, 1947

Els seus fons procedeixen de donacions particulars, d’excavacions arqueològiques i de la collecció de fauna i flora que reuní l’apotecari Llorenç Garcías i Font, un dels fundadors El fons consta de tres seccions diferenciades etnologia, història natural i arqueologia El 2006 s’inaugurà la remodelació del museu, després d’un llarg procés de renovació museogràfica El nou muntatge fa un recorregut didàctic per la prehistòria i la història del poble d’Artà

Doctor per la Universitat de Saragossa, és professor de prehistòria a la Universitat de Terol Ha centrat la seva investigació en l’estudi dels pobles celtibèrics i ha estat un dels introductors a l’Estat espanyol dels estudis sobre arqueologia espacial Entre els seus treballs cal destacar El valle medio del Ebro en época ibérica 1980, Aproximación diacrónica a las ciudades antiguas del valle medio del Ebro 1986 i Los celtíberos Etnias y estados 1998

Hi ha una collecció de les comarques gironines, del Paleolític a l’edat del ferro, de diversos jaciments ibèrics, d’Empúries anterior a les excavacions començades el 1907, i materials iberoromans de la ciutat de Girona i romans i visigòtics de la comarca Fou remodelat el 1981, i la secció d’art que comprenia fou installada al nou Museu d’Art de Girona El 1990 quedà integrat al Museu d’Arqueologia de Catalunya

Fou catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Sevilla i des del 1973 a la Complutense de Madrid Membre de la Real Academia de la Historia, publicà treballs d’art clàssic, d’escultura i mosaics romans de la península Ibèrica i destacà en l’estudi de l’orfebreria tartèssia Entre d’altres obres, cal esmentar Arte griego 1956, Mosaicos romanos de Mérida 1978 i Exploración arqueometalúrgica de Huelva 1981, en collaboració amb DRothenberg

Quadrinet de Ramon de Bell-lloc i de Macip, el 1871 rehabilità el títol de comte de Bell-lloc i en fou segon titular Afeccionat a l’arqueologia i a la història, publicà algunes monografies, com Historia de las capillas que hoy existen en el castillo de Belloch del Vallés 1870 i Historia de la capilla de los Santos Apóstoles Pedro y Pablo que hoy existe en el castillo de Belloch 1876

Compaginà la tasca compositiva amb la dedicació a l’assaig musical També és autor de diverses traduccions, entre les quals cal recordar la versió francesa del Faust de JW Goethe i de diverses obres de R Wagner L’arqueologia era una altra de les seves passions, i la qualitat dels seus estudis li valgueren un lloc de conservador al Museu del Louvre Entre tota la seva obra compositiva destaca el poema simfònic Merlin l’enchanteur