Resultats de la cerca

En assumir el poder Hitler, fou nomenat director de l’Ibero-Amerikanisches Institut de Berlín 1934 Fou ambaixador del Reich davant el govern de Burgos 1936 i intervingué en la formació de la legió Còndor Però per la seva participació en els fets de Salamanca abril del 1937 el general Franco aconseguí del govern alemany la seva destitució agost del 1937

Fou professor de filologia clàssica a Berlín 1835 i d’història a Kiel 1840 Propugnà la unificació d’Alemanya i el paper directiu que hi havia de tenir Prússia, i el 1848 fou elegit membre del parlament de Frankfurt La seva obra més important és Geschichte der preussischen Politik ‘Història de la política prussiana’, en 14 volums 1855-86, que deixà inacabada

El 1947 entrà a la Komisches Oper de Berlín, que dirigí durant vint-i-cinc anys Entre els seus muntatges destaquen La petita guineu astuta , de Janacek, els Contes de Hoffmann , d’Offenbach i Les noces de Fígaro per la seva concepció original i innovadora Amb Wieland Wagner, és un dels reformadors més influents de la posada en escena d’òpera del segle XX

Format a la Universitat de Berlín i doctorat a Halle 1821, inicià 1818 el moviment Wissenschaft des Judentums ‘Ciència del judaisme’, i és autor de nombroses obres sobre el judaisme, literatura i cultura jueves i crítica bíblica, entre les quals es destaquen Die gottesdienstlichen Vorträge der Juden ‘Els sermons litúrgics dels jueus’, 1832 i Literaturgeschichte der synagogalen Poesie ‘Història literària de la poesia sinagogal’, 1865

Comte de Stauffenberg Durant la Segona Guerra Mundial participà en les campanyes de Polònia, França i Turquia, on fou malferit Passà a la reserva amb el grau de coronel d’estat major Participà en l’atemptat, fallit, contra Hitler al quarter general de Rastenburg 1944 Donant per mort Hitler, es traslladà a Berlín, on fou detingut, al ministeri de la guerra, i afusellat sense judici

En la seva principal obra, Ahnentafelatlas 1898-1904, en la qual dóna els trenta-dos quarters dels caps de les cases sobiranes d’Europa, se serví del mètode d’enumeració creat per Jerónimo de Sousa i el divulgà Era fill del químic August Kekulé von Stradonitz Darmstadt 1829 — Bonn 1896 i cosí germà de l’arqueòleg Reinhard Kekulé von Stradonitz Darmstadt 1839 — Berlín 1911

Utilitzà —per a les seves construccions d’habitatges i, sobretot, de grans magatzems Wertheim, Berlín, 1896— el ferro i el vidre, i creà les façanes articulades de cristall amb una concepció bàsicament funcional, la qual donà lloc a l’estil dels magatzems moderns, en els quals s’inspiraren posteriorment Horta i Frantz Jourdain Entre les seves construccions hom pot destacar el museu de Darmstadt i, a Dessau, el palau Cohn-Oppenheim

Professor a Würzburg, Praga, Halle, Munic i des del 1894 Berlín, s’especialitzà en psicologia de la música escriví nombroses obres sobre aquest tema i cercà de sintetitzar una teoria del coneixement amb una psicologia i una fenomenologia Entre altres obres, cal esmentar Erscheinungen und psychische Funktionen ‘Fenòmens i funcions psíquiques’, 1907, Die Anfänge der Musik ‘Els inicis de la música’, 1911 i Erkenntnislehre ‘Teoria del coneixement’, 2 volums, 1939-40

Es proclamà hereu únic, en contra del testament del seu pare, Frederic Guillem I Sostingué l’emperador Leopold I contra França i Espanya, i en premi rebé el títol reial Dugué a terme una política d’assimilació dels protestants i creà a Berlín una cort fastuosa a imitació de Versalles, on s’aplegaven artistes i literats El govern dels favorits i les guerres contra França i Suècia arruïnaren Prússia

Professor a les universitats de Bonn, Kiel i Berlín, fou un dels primers neokantians Les seves investigacions se centraren en les relacions entre la lògica i la psicologia i, en particular, en la delimitació dels camps d’ambdues Entre les seves obres cal esmentar Über Inhalt und Geltung des Kausalgesetzes ‘Sobre el contingut i la validesa de la llei causal’, 1905 i Erkennen und Verstehen ‘Conèixer i comprendre’, 1921