Resultats de la cerca
Es mostren 1535 resultats
rapakivi

Rapakivi
Mineralogia i petrografia
Granit de biotita i hornblenda amb grossos cristalls esferoidals d’ortosa groga, envoltats de capes d’oligòclasi verda.
És propi de la localitat de Rapakivi Finlàndia
buata de cel·lulosa
Indústria tèxtil
Massa de capes fines de cel·lulosa, emprada per les seves propietats absorbents i per a embalar objectes delicats.
Son Fortesa
Barri
Barri de Palma (Mallorca), al NE del nucli urbà, vora la carretera d’Inca, després de Can Capes.
perlita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica, vítria, molt àcida i de textura en capes concèntriques, que conté concrecions esfèriques semblants a perles.
Utilitzada en agricultura com a substrat en conreus fora de sòl, la perlita conté d’un 2 a un 5% d’humitat i, quan s’escalfa al voltant de 1 000°C, s’expandeix a una forma lleugera de densitat aparent 130-180 kg/m3 Aquest material té una estructura cellular tancada i gran capacitat de retenció d’aigua Una gran part de l’aigua d’irrigació es troba retinguda en els forats superficials de les cèllules i s’allibera sota tensions d’humitat relativament baixes Els substrats que contenen perlita com a principal component són ben drenats i tenen un bon aireig La perlita és un producte comercial…
calcoesquist
Mineralogia i petrografia
Pelita calcària caracteritzada per l’alternança de petites capes pelítiques i calcàries, i que ha sofert un metamorfisme.
riera Gavarresa

La vegetació de ribera, a la Riera Gavarresa al terme d’Avinyó
© Fototeca.cat
Riera
Riera afluent al Llobregat mitjà per l’esquerra.
Neix prop del pic de Griells, on les capes eocenooligocèniques de la Depressió Central es drecen en contacte amb el Subpirineu, cap a uns 900 m d’altitud Corre seguint la direcció NNE-SSW, conseqüent amb el cabussament dels estrats oligocènics que sostenen la plataforma estructural del Lluçanès, on s’enfondeix a l’eix anticlinal de Terricabres, de 831 m d’altitud, i entra a uns 470 m a l’alt Bages pel NW del Moianès, on denuda les margues i, travessat l’anticlinal de Santa Maria d’Oló, que s’enlaira fins cap als 600 m, contribueix a formar la clotada d’erosió del pla de Bages, on…
serra de la Llena

La vall del riu de Montsant, el sector planer del terme d’Ulldemolins, amb la serra de la Llena al fons, des del coll d’Albarca (Priorat)
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral Catalana, d’orientació ENE-WSW, que delimita les conques ibèriques del riu Set (Garrigues) i el riu de Montsant (Priorat) i la mediterrània del Francolí (Conca de Barberà).
Els materials gresos i, sobretot, pinyolenc de tons clars són conglomerats dipositats pels rius de l’antic massís catalanobalear a les ribes de la mar que durant l’Eocè submergia l’actual Depressió Central, però el plegament alpí aixecà les capes eocèniques més properes a la naixent Serralada Prelitoral durant bona part del Terciari L’erosió subaèria s’encarregà de desmantellar els materials més tous, i els conglomerats del fons de la Depressió presenten ara l’aspecte d’una plataforma tabular molt allargassada, que s’enlaira de 800 a 1 000 m alt, no tan potent ni moguda com el…
miques
mica 1
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals pertanyent a la subclasse dels fil·losilicats
.
En el cas de les miques, la reunió íntima de les capes de SiO₄⁴ - de dues en dues i formant estrats es realitza mitjançant ions de magnesi, alumini i hidroxil, i els estrats s’uneixen entre ells mitjançant ions sodi i potassi Les diferents espècies minerals d’aquest grup són polimorfes i resulten de les diferents maneres segons les quals té lloc la superposició dels esmentats estrats Tots els minerals del grup de les miques tenen, però, simetria monoclínica, amb un hàbit cristallí pseudohexagonal tabular Es caracteritzen per la perfecta exfoliació basal, la qual dóna origen a…
forn baix
Tecnologia
Forn de cup de poca alçària (més o menys 1 m) que era emprat en l’extracció del ferro en el procediment de la farga catalana
.
Tenia la forma d’un tronc de piràmide invertit, amb tres parets planes i una de convexa la cara de l' ore per tal de facilitar l’extracció del producte final El forn era construït de pedres fogueres, revestides parcialment de planxes de ferro La paret contrària a la cara de l' ore , el piec del foc , era la més consistent i on hom aplicava la tovera Hom li sobreposava una peça de ferro —les porgues —, foradada per donar pas a la tovera, la qual injectava l’aire amb una inclinació de 35°C a 45°C La tovera anava connectada amb la caixa de vents , on hi havia una sobrepressió d’aire deguda a l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina