Resultats de la cerca
Es mostren 498 resultats
Timor

Armes dels Timor
Llinatge probablement originari de la localitat de Timor (Segarra), enllaçat amb el de Queralt, potser com a línia d’aquest.
Els Timor havien estat castlans del castell de Queralt i, en obtenir-ne el domini ple passaren a cognomenar-se de Queralt El primer personatge conegut és Alarig , el qual cedí al seu fill Ramon I, en alou, els llocs de Figuerola i Guialmons i, en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló Un altre fill fou Pere I de Queralt , possiblement castlà de Queralt i després monjo de Poblet Ramon I de Timor mort el 1147 dividí les possessions entre els fills Figuerola i Timor a Guillem I de Timor , Pontils i Guialmons a Ramon de Timor Guillem II de Timor mort el 1204 obtingué…
Esparver cendrós
L’esparver cendrós Circus pygargus és un dels nostres esparvers, una de les característiques del qual és el seu costum de fer el niu a terra, com es veu a la fotografia, en camps de conreu o en herbassars És difícil de distingir de l’esparver d’estany pròpiament dit Circus cyaneus , bé que en el mascle, en vol, s’aprecia el color grisós del carpó que li és característic, contra el carpó blanc d’aquest Xavier Ferrer Als Països Catalans l’esparver cendrós és una espècie estival en pas i un nidificant localitzat Els principals nuclis reproductors a Catalunya es troben a les comarques de l’Alt…
Morell de plomall
El morell de plomall Aythya fuligula es distingeix pel color negre intens del dors i, sobretot, pel plomall negre, que ostenten tant els mascles com les femelles A la fotografia s’aprecia el diferent acoloriment dels flancs, blancs en el mascle a l’esquerra i marrons en la femella a la dreta Joaquim Gosàlbez Migrador i hivernant regular molt escàs i localitzat, preferentment, al litoral a la major part del territori Molt irregular a Mallorca, accidental a les Pitiüses i absent a Andorra Els primers exemplars arriben des de la segona quinzena d’octubre Quan el pas es fa més evident és al…
Fossau
Poble
Poble (759 m alt.) de l’antic municipi de Toledo (actualment, de la Fova), dins la Fova de Terrentona, sector de Sobrarb a l’esquerra del Cinca.
Depenia de l’abadia de Sant Victorià d’Assan
la Lleberola
Congost
Congost de l’Ebre, entre els termes de Mequinensa (a la dreta) i de Fraga (a l’esquerra), al Baix Cinca, actualment negat pel pantà de Mequinensa.
Era un dels passos més perillosos en l’antiga navegació per l’Ebre, a causa dels ràpids i de la poca profunditat Hi desemboca, per la dreta, la vall de la Lleberola , del terme de Fraga, que davalla dels plans de Cardell
Troncet
Poble
Poble de l’antic municipi de Morillo de Montclús, i actualment del municipi de la Fova de Terrantona, al sector de Sobrarb de l’esquerra del Cinca.
És, des del 1322, el límit occidental del comtat de Ribagorça
Xaro
Parròquia del municipi de la Fova de Terrantona, a l’antic municipi de Muro de Roda, a la zona de Sobrarb (Aragó), a l’esquerra del Cinca.
monestir de Vinganya

Monestir de la Mare de Déu dels Àngels (Seròs)
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir trinitari (Mare de Déu dels Àngels) del municipi de Seròs (Segrià), situat a la riba esquerra del Segre, prop de la confluència amb el Cinca.
Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I Les monges hi residiren fins el 1529 després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835 Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs
Biars
Santuari
Hostal
Antic hostal, dit també venta del Rei, i santuari, del municipi de Fraga (Baix Cinca), situat a la carretera de Barcelona a Saragossa, als plans de Cardell.
Era una població islàmica
monestir d’Escarp

Monestir de Santa Maria d’Escarp (Massalcoreig)
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir cistercenc (Santa Maria d’Escarp), filial de Cîteaux, a la dreta del Segre, prop de la confluència amb el Cinca, a l’actual municipi de Massalcoreig (Segrià).
Fou fundat el 1213 per Arnau II, abat de Cîteaux, a instàncies de Pere I de Catalunya-Aragó Aviat esdevingué una important abadia i als segles XII i XIV els seus abats tingueren una gran activitat dins l’orde i intervingueren en el pas de Lavaix a l’orde cistercenc Però a partir del segle XV fou encomanat normalment a monjos de Poblet, alguns dels quals prengueren el títol abacial i altres només el de prior administrador, atès l’escàs nombre de comunitaris d’Escarp Després d’un cert redreçament dels segles XVI al XVIII hom reedificà l’església aquest darrer segle, s’extingí amb l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina